Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ondas electromagnètiques i salut

Encara no s'ha demostrat una relació directa de causa-efecte entre les radiacions electromagnètiques i certes malalties

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 28deGenerde2010
Img antena Imatge: Marco Gomes

Són nocives per a la salut les ones que emeten aparells com les antenes de telefonia i els telèfons mòbils? Aquesta és una pregunta que, de forma recurrent, es formula bona part de la població sobre uns dispositius que s’han estès tant i de manera tan ràpida en els últims anys, que ocupen un important lloc en la vida quotidiana. Mancant evidències científiques que sostinguin els seus efectes sobre la salut humana i davant la possibilitat de nous descobriments, s’ha d’aplicar el principi de precaució. No obstant això, si hi ha un risc demostrat de manera indiscutible: utilitzar el mòbil mentre es condueix augmenta les possibilitats de sofrir un accident de trànsit.

ImgImagen: MIKI Yoshihito

En la memòria col·lectiva roman la detecció de diversos casos de càncer infantil a l’escola García Quintana, de Valladolid, on diverses antenes de telefonia mòbil es localitzaven molt properes al centre escolar. El temor als efectes sobre la salut d’aquesta tecnologia, que encara fa pocs anys que s’utilitza, assalta cada cert temps. Però, què ha esbrinat la ciència sobre aquest tema?

Les ones electromagnètiques que emeten les antenes de telefonia i els mòbils no són ionitzants. Això significa que, encara que tenen efectes tèrmics, no s’han demostrat els seus efectes genotóxicos (no trenquen les cadenes d’ADN, és a dir, del material genètic), ni sobre la reproducció i el desenvolupament fetal, el sistema immune ni l’endocrí, o una relació entre les emissions d’ones electromagnètiques i el càncer. Almenys, als nivells de dosis de radiació permesos pels organismes internacionals, segons la potència a la qual s’emeten. Així ho va afirmar Ferran Terrassa, cap d’Enginyeria de la Planta de la Central Nuclear d’Ascó (Tarragona), durant una conferència sobre ones electromagnètiques i salut pronunciada en dates recents a Barcelona.

Limitis màxims

A Espanya, el Reial decret 1066/2001 va establir les mesures de protecció sanitària contra les radiacions de la telefonia mòbil i va fixar els límits màxims d’aquestes radiacions en 2 watios per quilo, d’acord amb els límits recomanats per la Comissió Internacional per a la Protecció contra les Radiacions no Ionitzants (ICNIRPP). A més d’instaurar aquests nivells, aquesta normativa va reconèixer que la telefonia mòbil no fa tants anys que és una realitat i, per tant, preveu que els límits fixats de radiacions variïn si apareixen nous estudis científics que així ho aconsellin, la qual cosa no ha succeït fins ara amb nombrosos treballs que s’han realitzat des de 1998.

La situació varia en altres països on, assegura Terrassa, s’han fixat límits inferiors als 2 watios per quilo recomanats per la ICNIRPP; no per raons científiques, sinó per decisió política, amb la finalitat de tranquil·litzar encara més a la població.

De moment, la telefonia mòbil i l’exposició a antenes no tenen efectes genotóxicos ni carcinogénicos
Els estudis que s’han realitzat fins ara són de dos tipus: “in vitro”, és a dir, en cultius cel·lulars, sobre els quals es comproven els efectes de les microones a diferents potències; i “in vivo”, en animals de laboratori o en humans voluntaris, a els qui se sotmet a dosis de radiofreqüència, segons els límits fixats per la normativa, sota condicions controlades de forma estricta.

Evidència científica

S’entén que els estudis en una petita mostra de ratolins no basten per demostrar una relació de causa-efecte entre les radiacions rebudes per aquests animals i la generació d’una malaltia, ja que seria necessari un nombre molt més ampli. A més, el fet que una antena de telefonia estigui molt prop d’una escola no és suficient per concloure que aquesta és la causa de certs casos de càncer, ja que pot haver-hi altres factors en els voltants que influeixin en això, explica Terrassa.

No obstant això, en 2006 el comitè europeu que es dedica a analitzar els nous riscos per a la salut, no deguts a malalties definides sinó a altres causes associades, va emetre un informe on assenyalava que no s’havia pogut demostrar que aquestes ones electromagnètiques tinguin efectes negatius sobre la salut a nivells d’exposició per sobre dels límits establerts per la ICNIRPP, si ben no hi ha dades a llarg termini.

En 2009, un estudi epidemiològic de la Societat Danesa del Càncer va analitzar uns 60.000 casos en 16 milions de persones de Dinamarca, Noruega, Finlàndia i Suècia durant 30 anys, entre 1973 i 2003. Es pretenia comprovar si l’aparició dels telèfons mòbils havia induït algun canvi en la taxa d’incidència d’aquesta patologia i la seva conclusió va ser que les taxes posteriors a la introducció i ús dels cel·lulars en la societat no havien variat. “Els telèfons mòbils no són un factor de risc per als tumors cerebrals”, afirma l’especialista.

Una altra revisió de la Universitat Complutense de Madrid i del Comitè Científic Assessor en Radiofreqüència i Salut, sobre estudis de l’exposició a les microones de la telefonia mòbil, va demostrar que el seu ús en adults durant un període de deu anys no s’ha associat a una major taxa de tumors cerebrals. Mentre, una de les recerques més recents, realitzada per l’Acadèmia de Ciències, Tecnologia i Medicina de França, ha analitzat els últims 97 estudis sobre la xarxa de telefonia mòbil i ha descartat efectes genotóxicos, influència en el sistema immune o efectes carcinogénicos per exposició en zones on hi ha antenes.

L’únic risc directe del telèfon mòbil que s’ha demostrat és la possibilitat de sofrir un accident mentre es condueix. Mantenir una conversa sense l’ús de mans lliures augmenta el risc d’accident de circulació entre tres i quatre vegades. “I aquest és un risc real, confirmat, per culpa de la distracció del telèfon mòbil”, destaca Terrassa.

CREENCES ERRÒNIES D'ANTENES I MÒBILS

ImgImagen: Marco Gomes
La por a les antenes de telefonia mòbil, sovint, ha portat a la població a demanar que les allunyin d’un determinat punt. Però aquesta mesura és un error ja que, com més propera estigui una antena de telefonia, menor serà la potència a la qual emeti. En canvi, com més lluny es localitzi, major serà la potència que haurà d’usar per rebre i enviar els senyals dels telèfons mòbils. Per aquesta raó, el més favorable per protegir la salut no és sempre instal·lar poques antenes i en punts allunyats, i “cada vegada tenim més antenes, però que emeten a menys potència”, declara Ferran Terrassa.

Portar els telèfons mòbils en la butxaca quan hi ha cobertura no comporta riscos. En connectar amb una antena de telefonia per establir una trucada, rebre-la o enviar un sms, el mòbil transmet a la màxima potència per garantir la sincronització i senyalització amb la xarxa; la potència s’apropa als límits fixats per la normativa encara que sempre es troben per sota. Després, una vegada que s’estableix la trucada, la potència baixa.

“El risc de les antenes de telefonia i dels mòbils no és zero, però és mínim i no s’han pogut demostrar efectes perjudicials greus per a la salut”, segons l’expert. No obstant això, s’ha d’aplicar el principi de precaució, que consisteix a ser prudent quan no hi ha una evidència científica suficient respecte a una determinada qüestió i, especialment, en el cas dels nens.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions