Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Optimisme des de la infància

Els més petits entenen que pensar de manera positiva els fa sentir millor, encara que no saben com utilitzar l'optimisme per a les situacions negatives

Una dels millors ensenyaments que els progenitors poden transmetre als seus fills és una actitud saludable enfront de la vida, preparar-los per tractar les dificultats i desafiaments que se’ls presentin d’una manera profitosa. Un dels camins per aconseguir-ho és ajudar-los a veure el costat bo de les coses, un aspecte que no té per què estar lligat a innocència i ingenuïtat. Aquest article descriu com fer-ho i, a més, quin és la raó de portar-ho a la pràctica des de la infància més primerenca.

Imatge: Rawpixel

Un estudi recent publicat en la revista Child Development afirma que els nens entenen que pensar de manera positiva els fa sentir millor. Fins i tot que l’optimisme dels pares podria ajudar als més petits a comprendre com els pensaments, positius o negatius, influeixen en l’estat anímic. Aquest treball conjunt, dut a terme per la Universitat de Jacksonville i de Califòrnia-Davis (EUA), assegura també que, a mesura que creixen, els menors comprenen més la relació entre emocions i sentiments.

El paper dels progenitors és imprescindible, i més encara davant situacions adverses, quan el seu exemple resulta essencial. En aquests casos, els investigadors van observar que als petits els costava més comprendre com el pensament positiu podia ajudar-los en situacions negatives, com caure i fer-se mal. En aquests escenaris era fonamental l’actitud de pares i mares perquè el fill captés la importància d’afrontar els problemes també amb optimisme.

Ser optimista: amb intenció i voluntat

Encara que la vida causa els mateixos contratemps i tragèdies a tots els individus, els optimistes saben afrontar-les millor
“El pensament positiu com a enfocament està relacionat amb ampliar la lent amb la qual interpretem el món“, defineix Silvia Adriasola, experta en psicologia positiva aplicada al coaching. És important no centrar-se “solament en el dolorós, en l’adversitat, el contratemps o la manca, sinó a ser capaces d’abastar també allò que si que funciona, en allò que és valuós i que està present en les oportunitats i aprenentatges que comporta l’experiència”, afegeix. No obstant això, la tendència natural de l’individu és centrar-se en el negatiu i en les amenaces que això suposa.

En definitiva, aconseguir mirar també cap a l’aspecte positiu és un esforç intencionat i voluntari que permet ampliar la visió de realitat i les opcions d’assoliment i benestar d’un mateix. De la mateixa manera, “s’aconsegueix major objectivitat i exactitud en la comprensió dels resultats obtinguts, amb el que s’entrenen nous recursos per respondre millor a les situacions”, amplia Adriasola.

L’optimisme no consisteix en la repetició de pensaments o eslògans feliços a un mateix; si ben aquests atorguen benestar per un moment, no ajuden a mitjà termini a aconseguir els objectius. Martin I.P. Seligman, director del Departament de Psicologia de la Universitat de Pennsilvània (EUA) considerat el pare de la psicologia positiva, afirmava que “la vida causa els mateixos contratemps i les mateixes tragèdies tant a persones optimistes com a pessimistes, però els primers saben afrontar-les millor“. Després de 20 anys d’estudi, assenyalava que l’optimisme resideix en “la manera com un pensa en les causes, les explicacions que es donen per explicar la realitat”.

Com ensenyar als nens a ser optimista

El nen aprèn no solament del que sent, sinó de les conclusions que treu d’observar el comportament d’els qui li envolten

Són molts els beneficis d’incentivar als més petits a construir una visió optimista, que els garantirà una visió saludable de la vida. Així mateix, quan un nen aconsegueix un assoliment, experimenta una sensació de força que li permet seguir i conquistar més èxits. S’ha demostrat també que l’optimisme incrementa l’autoestima i la seguretat en un mateix.

Seligman manifesta que l’optimisme i el pessimisme no són innats (si ben no cal desestimar un cert percentatge de factors hereditaris), sinó que procedeix de la realitat: els menors aprenen el seu estil explicatiu de progenitors, mestres, mitjans de comunicació i companys, és a dir, de tot el seu entorn des de la infància. “En general, els nens aprenen per imitació, repeteixen respostes i així construeixen, a poc a poc, el seu model de funcionament”, confirma Adriasola. “Aprenem a respondre davant l’adversitat com el nostre entorn més directe respon, i aquest model ens acompanyarà sense qüestionar-ho molt temps o, fins i tot, tota la vida”, diu. En altres paraules, el petit aprèn no solament del que sent, sinó de les conclusions que treu d’observar el comportament d’els qui li envolten.

I és en aquest punt on els progenitors juguen un paper molt important. “Ensenyar optimisme a un nen és instruir-li a conèixer-se a si mateix, al fet que desenvolupi una postura activa i, al seu món, que elabori el seu propi punt de vista, que sàpiga discriminar els successos i el seu propi comportament en ells”, constata l’experta, qui agrega que per ensenyar optimisme és essencial viure-ho en primera persona.

Com qualsevol persona, quan un petit fa alguna cosa malament, es pregunta per què, i sempre té tres recursos amb els quals respondre: qui té la culpa?, quant temps durarà?, en quina mesura m’afectarà? Aquí és on els pares poden ensenyar al nen com abordar les respostes des d’una visió més àmplia per aprendre a millorar des de la responsabilitat. Compartir els pensaments positius amb els fills, reformular les seves frases negatives perquè puguin descobrir la part beneficiosa, explicar històries semblants de superació de dificultats o usar elements gràfics per inspirar (vídeos, contes, històries…) són algunes eines que poden ser útils als progenitors.

L'humor, clau per a l'optimisme


Imatge: mandygodbehear

L’humor és un altre bon recurs per potenciar l’optimisme. “Serveix com a vàlvula interna de seguretat que permet alliberar tensions, dissipar les preocupacions, relaxar-se i oblidar-se de tot”, afirma Lee Berk, professor de Patologia a la Universitat de Lloma Bufona, Califòrnia (EUA), un dels principals investigadors al món sobre la salut i el bon humor. “L’humor és una de les grans fortaleses de l’ésser humà”, assegura Silvia Adriasola.

Nombrosos estudis relacionen el valor curativo del riure sobre el sistema immunològic, en l’obertura cap a les relacions socials i en la generació d’esperança i optimisme. “El riure és un estímul eficaç contra l’estrès , la depressió i la tristesa“, afirma. “És més difícil ser pessimista quan es practica el bon humor, però també és una fortalesa que pot entrenar-se i actuar com una pilota d’oxigen per flexibilitzar la realitat i augmentar, així, el benestar”, conclou.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions