Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Orelles de “soplillo”

Aquest problema és l'origen de molts traumes infantils, encara que es resol amb una senzilla operació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 04deMaigde2005

Orejotas, Dumbo, Pepe Soplillo… Aquests són alguns dels qualificatius que suporten els nens les orelles dels quals es troben especialment separades del cap. Es coneixen com a orelles de “soplillo” i provoquen veritables traumes infantils als menors amb aquest defecte. Les bromes cruels per part de companys de col·legi des d’edats primerenques tenen greus conseqüències psicològiques, encara que una senzilla operació de dues hores i mitja pot corregir el problema.

Problemes psicològics

Jiménez indica que els comentaris feridors cap a un nen amb un determinat defecte faran que se senti rebutjat. El problema radica, tal com precisa, que els menors “són molt directes i basen el seu comportament en el principi de realitat; no tenen diplomàcia ni capacitat d’autocontrol”.

La persona objecte de les burles se sentirà rebutjada i la seva autoestima baixaràPer això, davant un problema visual, auditiu, dental o davant una primesa o una grassor pronunciada, el nen no sols el dirà, sinó que, a més, el tirarà en cara, segons el professor de la Universitat de Màlaga. Per això, la persona objecte de les burles se sentirà rebutjada i la seva autoestima baixarà. Hi haurà menors que estiguin dotats d’unes determinades habilitats socials, a través de l’educació rebuda per la seva família, que els permetin fer front a aquesta situació, assumint el problema sense més i, fins i tot, rient-se d’ell amb els seus companys. No obstant això, la veritat és que aquests casos són excepcionals.

En general, quan es produeixen les crítiques, el nen reaccionarà de dues formes: interioritzarà la seva angoixa, la qual cosa pot derivar en ansietat o depressió, traduïda en una profunda tristesa, apatia o aïllament, sense voler sortir de casa, alguna cosa que en un nen és inusual, o l’exterioritzarà, mitjançant conductes inquietes i agressives. Sobre aquest tema, Jiménez assevera que les nenes solen tenir respostes més prosociales (no recorren a l’agressió física), a més d’empàtiques, i s’adonen abans que no han de burlar-se d’una persona per un defecte físic.

La família i els professors han de jugar un paper primordial a l’hora de detectar el problema. No obstant això, en moltes ocasions aquests últims estan desbordats i no aconsegueixen veure que el nen travessa una depressió; de fet, aquest retraïment que mostren els porta a tenir un bon comportament en classe i al fet que els docents pensin de manera automàtica, i sense més, que es tracta de “un bon noi”.

El problema no sols els afecta en l’esfera emocional, sinó que poden arribar a presentar símptomes somàtics com orinar-se a les nits. En general, les excuses contínues per a no anar al col·legi, trastorns de somni, dolors de panxa… han de servir als pares per a detectar que alguna cosa no va bé. De no actuar, el problema pot acabar sent crònic i influir en el seu desenvolupament psicològic, adverteix Jiménez.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions