Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Osteoartritis, un problema que també afecta als joves

La forma més comuna d'artrosis afecta cada dia a més persones joves a causa de lesions esportives greus i a l'obesitat

Img rodilla Imatge: Jonas Forth

El desgast ossi i articular relacionat amb el pas dels anys comporta el desenvolupament de dolències com l’osteoartritis, caracteritzada per la inflamació i la disminució dels moviments en les articulacions. L’edat, no obstant això, ja no és el principal factor clau i deixa pas a l’obesitat i a les lesions en les articulacions com a causes cada vegada més freqüents. Els experts assenyalen que això és així a causa de l’augment de la pràctica esportiva sense la protecció adequada de les articulacions, així com al creixent problema de l’obesitat.

ImgImagen: Jonas Forth

L’osteoartritis és la forma més comuna d’artrosis, fins ara associada en general a persones majors. És una malaltia articular que es manifesta quan el cartílag localitzat entre els ossos/ossos es descompon i desgasta, de manera que aquests freguen entre si i causen dolor, inflor i pèrdua de moviment. Els principals factors de risc són: edat avançada, obesitat i lesions en les articulacions en persones de totes les edats. Si es desenvolupa per algun d’aquests motius, es considera que l’artrosis és secundària. Quan els motius es desconeixen -per causes idiopáticas-, es denomina primària.

Lesions de genoll

L’afectació en persones joves és cada vegada més evident, segons un nou treball dut a terme per investigadors de la Universitat de Pittsburgh (EUA), publicat en la revista “American Journal of Sports Medicine”. L’estudi ha vinculat el desenvolupament primerenc de l’osteoartritis amb lesions greus de genoll relacionades amb l’esport, com l’esquinçament del lligament creuat anterior (LCA). Aquest esquinçament pot causar destruccions en les cèl·lules del cartílag adjacent, suficients com per provocar fractures de l’os/os o del cartílag i, en conseqüència, la mort en cascada de cèl·lules cartilaginoses allunyades de la zona d’impacte.

El 50% de les persones que hagin sofert trencament del LCA desenvoluparan artrosis en un termini de cinc a deu anys, segons els investigadors. “Una persona jove que sotmeti l’articulació a una força excessiva o en cas de lesió estructural, com pot ser la dels lligaments creuats, pot sobrecarregar l’articulació i arribar a desenvolupar artrosis”, confirma Pere Benito, cap del servei de Reumatología de l’Hospital del Mar (Barcelona).

El 50% de les persones que hagin sofert trencament del lligament creuat anterior desenvoluparan artrosis en un termini de cinc a deu anys

Altres treballs presentats en la reunió anual de 2009 de la Radiological Society of North America també van mostrar conclusions similars. Les persones amb alts nivells d’activitat física tenien lesions de genoll més greus: acumulació de líquid en la medul·la òssia i lesions en els cartílags i lligaments. Aquestes lesions incrementen les probabilitats de desenvolupar osteoartritis, segons els investigadors.

Els autors del treball sospiten que també hi ha connexió entre el desenvolupament primerenc de l’osteoartritis i la creixent epidèmia d’obesitat. “L’obesitat és la principal causa de desenvolupament i progressió de l’artrosis en la nostra societat”, reafirma Benito. El sobrepès i l’obesitat comporten una major pressió sobre el cartílag, ja afeblit per les lesions esportives. La suma de tots dos factors implica una sobrecàrrega crònica que accelera el desenvolupament de la malaltia.

Els símptomes i el tractament

La primera manifestació de l’artrosis és el dolor, que en general se sent amb la funció i cedeix amb el repòs. “És el denominat dolor mecànic, que en les seves primeres fases pot ser que no doni senyals en una radiografia”, explica Benito. Altres símptomes posteriors són la rigidesa en una articulació després d’estar en repòs durant un temps perllongat, la inflor o sensibilitat al tacte en una o més articulacions i la sensació de ruptura o el cruixit d’ossos/ossos en fregar un contra l’altre.

Per al tractament, els especialistes combinen en general diversos ajustats a les necessitats, l’estil de vida i la salut del pacient. Se centren en l’exercici, el control del pes, el descans de les articulacions, tècniques sense medicaments, fàrmacs i teràpies complementàries. “La cura exigeix la corresponsabilización del pacient en el tractament no farmacològic, a més de les cures mèdiques”, culmina Benito en aquest aspecte.

La cirurgia també és una alternativa davant estadis finals i greus. L’artroplastia (pròtesi de genoll) és la tècnica més utilitzada en l’actualitat, encara que els avanços en aquest camp evolucionen a passos engegantits. Un estudi recent realitzat a Alemanya, publicat en la revista “Arthritis & Rheumatism”, mostrava una tècnica de reemplaçament hormonal per alleujar el dolor. Segons la recerca, aquesta teràpia, aplicada directament al fluid de les articulacions, pot ajudar a regenerar el teixit danyat dels cartílags en persones amb osteoartritis avançada.

Irreversible

“Per desgràcia, quan s’ha iniciat el procés, només podem aspirar a detenir-ho, no a recuperar-ho”, lamenta Benito sobre la reversibilidad de l’osteoartritis. La millor arma passa per la prevenció de lesions i, en el cas de sofrir-les, una bona recuperació, que ha d’assumir-se amb molta cura. “Les lesions de genoll són molt variades i la recuperació dependrà de cadascuna d’elles”, concreta el reumatólogo, que advoca perquè en totes ha de garantir-se “estabilitat articular, disminució dels requeriments físics i manteniment de bona força del múscul cuádriceps”.

Els investigadors de l’estudi realitzat a la Universitat de Pittsburgh reclamen la necessitat de “donar-li temps a l’articulació” perquè es recuperi. Aquest temps, que depèn de la gravetat de cada lesió, es delimita, sobretot, en calmar-se tant el dolor com la inflor. La volta a l’activitat després d’aquesta primera recuperació ha de ser gradual. L’exercici suau en si mateix pot ser un bon mètode per protegir els genolls de les lesions, ja que així s’enforteixen els músculs de la cuixa i de les cames, que suposen un suport crucial a l’articulació. No obstant això, ha d’anar-se amb compte amb la quantitat d’exercici d’alt impacte que es practiqui.

PAPER DE LA GENÈTICA

Segons Pere Benito, els estudis observacionals apunten que en certes artrosis, que afecten a les mans o genolls entre uns altres, el factor familiar té un paper destacat, “la qual cosa no significa que siguin hereditàries tal com ho coneixem”. “Significa només que en certes famílies pot haver-hi un major risc de patir-les”, matisa. No obstant això, les artrosis són malalties complexes i depenen d’una gran varietat de gens encara en part desconeguts. Falten nous estudis genètics que aportin una veritable aplicabilitat al tractament i a la prevenció d’aquestes malalties.

Fins que no es conegui més, els investigadors recomanen controlar els factors que afecten a l’estil de vida, que poden determinar si una lesió de genoll acabarà en osteoartritis. Una bona alimentació, un bon control del pes i exercici moderat són claus en la prevenció. “A més, la pèrdua de pes, encara que no pugui ser un factor de regeneració del cartílag, és molt important per millorar els símptomes dolorosos”, afirma Benito. Recomanacions comunes per a qualsevol malaltia.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions