Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Osteoporosis masculina d’origen diferent

Aquesta malaltia degenerativa òssia s'origina en els homes en detenir-se la formació d'os/os

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 01deAgostde2010
Img osteo hombre hd Imatge: nature78

A pesar que l’osteoporosis en homes està poc diagnosticada, la seva freqüència és major que la benvolguda, ja que un terç de les fractures de maluc osteoporóticas les sofreix la població masculina. Fins ara, es recorria al mateix tractament tant en homes com en dones. No obstant això, l’origen de la patologia en ells és diferent: no comença una major destrucció de l’os/os, sinó que ocorre per un dèficit en la formació del mateix. Aquest article detalla les dades de l’osteoporosis masculina a Espanya, quin és la causa i els tractaments disponibles. També s’aporten pautes per protegir la salut òssia.


L’osteoporosis, caracteritzada per la pèrdua de la densitat mineral òssia, no és una malaltia patrimoni de les dones, com s’ha pensat de manera tradicional, sinó que també afecta als homes. Aquesta pèrdua mineral, que s’avalua amb la densitometría òssia (DMO), augmenta la fragilitat dels ossos/ossos i el risc de fractura. A Espanya, cada any es diagnostiquen unes 45.000 fractures de maluc, de les quals una tercera part les pateixen els homes. A més, dels dos milions de persones que s’estima que estan afectades per osteoporosis, entorn de 700.000 són homes.

Aquesta realitat entronca amb el seu plantejament clàssic, vista i estudiada pels propis metges com una malaltia femenina i que debuta amb la menopausa. No solament la població general, sinó els mateixos professionals de la medicina desconeixen sovint que hi ha una versió masculina. Fins ara, la comunitat científica pensava que era secundària, una conseqüència d’altres factors, com haver pres determinats medicaments, patir certes patologies (malalties hepàtiques o la malaltia pulmonar obstructiva crònica) i tenir alguns hàbits tòxics, com l’alcohol o el tabac.

No obstant això, l’estudi realitzat per investigadors de l’Hospital del Mar i el Grup de Recerca Genètica d’Osteoporosis de l’Institut Municipal de Recerca Mèdica (IMIM), de Barcelona, i publicat en Calcified Tissue International, en 2010, ja desvetllava importants troballes sobre el seu origen. D’una banda, es va observar que en el 50% dels casos l’osteoporosis masculina no té una causa aparent, per la qual cosa la hi denomina primària o idiopática masculina; i, per un altre, es va demostrar que aquesta versió té un origen diferent a la femenina.

L’origen de l’osteoporosis

La malaltia es desenvolupa per un desequilibri entre la formació i la destrucció dels ossos/ossos. En condicions normals, aquests es remodelen contínuament: l’os/os vell es destrueix i les cèl·lules de l’organisme humà s’encarreguen de formar os/os nou, un procés que permet mantenir la salut òssia. Quan es registra més activitat de les cèl·lules destructores de l’os/os (osteoclastos) i no queda compensada de manera suficient per l’acció de les cèl·lules formadores (osteoblastos), es desenvolupa l’osteoporosis.

En condicions normals, l’os/os vell es destrueix i les cèl·lules de l’organisme humà s’encarreguen de formar os/os nou

En les dones ja s’havia detectat que debuta per aquesta causa. No obstant això, en els homes amb prou feines se sabia gens sobre com comença la malaltia, segons Josep Blanch, reumatólogo consultor de la Secció de Metabolisme Ossi del Servei de Reumatología de l’Hospital del Mar i coordinador de l’estudi. Aquest treball va posar en relleu que en ells el seu origen és oposat al de les dones: no es deu a una major destrucció de l’os/os, sinó que ocorre per un dèficit en la formació del mateix, és a dir, es forma menys os/os.

Les conclusions d’altres estudis ja apuntaven cap a la mateixa adreça, però aquests resultats “afinen el coneixement sobre un dels mecanismes més importants que intervenen en el desenvolupament de l’osteoporosis masculina”, sentència Blanch. Després d’estudiar durant quatre anys l’osteomorfometría dels homes, una anàlisi de les seves característiques òssies, es va poder veure “que la formació òssia estava frenada, tant a través de biòpsies òssies com amb el cultiu de cèl·lules formadores de l’os/os”, precisa.

La següent línia de recerca serà analitzar el paper dels osteòcits. Fins fa poc es pensava que estaven molt poc actius en el metabolisme ossi, mentre que ara se sap que són molt importants per mantenir la qualitat òssia. Si aquestes cèl·lules tenen una vida mitjana breu a causa de l’apoptosi (mort cel·lular programada), podrien actuar com un factor accelerador en l’home i, per tant, s’estaria davant un altre mecanisme que podria afavorir aquesta malaltia degenerativa en els homes.

Osteoporosis i tractaments

En l’actualitat, es disposa de dos tipus de tractament per l’osteoporosis: uns fàrmacs que afavoreixen la formació de l’os/os (osteoformadores) i uns altres que detenen la seva destrucció (antiresortivos). La decisió d’administrar uns o uns altres en els homes dependrà tant de la realització d’estudis clínics, com dels nous descobriments que s’han fet, i que es facin en el futur, sobre l’origen de la malaltia en la població masculina.

Segons Blanch, fins ara, en els homes “hi ha hagut poc interès” i hi ha pocs estudis clínics rigorosos sobre l’ús de fàrmacs antiosteoporóticos realitzats amb mostres àmplies (amb molts pacients), a doble cec (en els quals ni el metge ni el pacient saben què fàrmac s’administra) i controlats (amb persones que reben un placebo o substància sense efecte terapèutic, per comprovar l’eficàcia d’un fàrmac respecte a un producte sense cap efecte).

Sembla que tindria sentit administrar un fàrmac osteoformador en comptes d’un antiresortivo. No obstant això, això seria “des del punt de vista teòric”. En ocasions, es realitzen proves en un assaig clínic i es constata que no és així. “Però, si tenim en compte el mecanisme de desenvolupament de l’osteoporosis masculina, sembla més coherent, fins que no es demostri el contrari, administrar un fàrmac osteoformador”, explica Blanch.

Prevenció general de l'osteoporosis

El resultat del treball no ha tingut, no obstant això, cap impacte en la prevenció de l’osteoporosis, que serà la mateixa tant en l’home com en la dona, com fins ara. “En l’home, el fenomen de la menopausa (l’andropausia) no es dona. Mentre en les dones la caiguda de les hormones sexuals és brusca, en els homes aquest declinar és lent”, recorda Josep Blanch. Per aquest motiu, administrar-los tractaments hormonals no té sentit. Cal aplicar les mesures generals de salut òssia, que consisteixen a caminar, prendre el sol, no fumar, no beure alcohol i seguir una dieta rica en productes làctics, per la seva aportació en calci. “Totes elles vàlides per als dos sexes”, precisa.

A Espanya, un país assolellat i on es pren molt el sol, la població té nivells molt baixos de vitamina D, per sota de les xifres òptimes. Encara que, a causa del risc de càncer de pell no és recomanable exposar-se moltes hores al sol, bastaria amb sol 15 minuts al dia en els braços i en la cara per absorbir els nivells adequats d’aquesta vitamina, indispensable per a la salut òssia.

En l’actualitat, no s’aconsellen mesures de garbellat d’aquesta malaltia a la població en general, ni a les dones en particular, encara que algunes institucions científiques recomanin a elles que es realitzin una densitometría òssia (DMO) a partir de la menopausa. No obstant això, en el cas dels homes, no hi ha cap que l’aconselli. Amb l’excepció de la menopausa, els factors de risc d’osteoporosis masculina són els mateixos que els de la femenina: fumar, beure alcohol, una dieta baixa en productes làctics, prendre poc el sol i tenir pocs nivells de vitamina D.

Sí caldria recomanar una visita al metge a els qui acumulin diversos factors de risc de massa òssia baixa i tinguin antecedents familiars de fractura osteoporótica. Com afirma Blanch, “els antecedents s’han estudiat més en les dones. Tenir una mare que ha sofert una fractura és un factor de risc important. En canvi, encara que en homes els antecedents no s’hagin estudiat tant, és indubtable que també hi ha càrrega genètica“.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions