L’autisme és un trastorn que dura tota la vida ja que no hi ha cap tractament que ho guareixi, encara que les teràpies psicològiques i farmacològiques aconsegueixen millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen aquest problema. Una recent recerca assenyala que l’hormona oxitocina podria ajudar a les persones afectades a desenvolupar la seva habilitat per empatizar i connectar socialment amb els altres. En aquest article s’explica què efecte produeix l’oxitocina en determinades àrees del cervell d’els qui sofreixen autisme.
Dificultats en la comunicació verbal i no verbal, incapacitat per mantenir el contacte visual amb altres persones, problemes per a les relacions personals, comportaments estranys i repetitius… L’autisme és un trastorn que sol manifestar-se abans dels tres anys d’edat. Però els pares, els professors o els professionals sanitaris acostumen a detectar que alguna cosa estrany li passa al nen abans dels 18 mesos.
Hi ha diverses formes d’autisme en funció de la gravetat dels símptomes. Molts afectats poden portar una vida normal. En canvi, unes altres tenen serioses dificultats per mantenir relacions personals o integrar-se a l’escola o la vida laboral. I encara que és un trastorn incurable, els tractaments psicològics i farmacològics poden ajudar a les persones amb autisme a reduir els seus símptomes.
Autisme i l’efecte de l’oxitocina en el cervell
Les teràpies cognitiu-conductuals són les que més eficàcia han demostrat per al tractament de l’autisme
Una recerca realitzada per científics de la Universitat de Yale (EUA) i la Universitat Bar-Ilán (Israel) obre una nova possibilitat terapèutica per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen autisme. Es tracta de l’oxitocina , també coneguda com la “hormona de l’amor”, ja que es troba implicada en l’enfortiment de les relacions socials.
En l’estudi van participar 17 nens i adolescents amb aquest trastorn. Els científics els van administrar oxitocina amb un esprai nasal i els van demanar que descrivissin imatges d’ulls (les persones amb diabetis tenen problemes per connectar amb aquest tipus d’estímuls socials) o imatges de vehicles. Després, els van donar un placebo també amb un esprai i els van demanar que realitzessin la mateixa activitat. Alhora que els nens i adolescents descrivien les imatges, els investigadors van analitzar mitjançant ressonància magnètica funcional l’activitat cerebral de les àrees relacionades amb el trastorn. Els resultats van mostrar que, després de l’administració d’oxitocina, s’activaven de manera temporal les àrees del cervell relacionades amb la percepció social quan els nens i adolescents descrivien imatges d’ulls, alguna cosa que no ocorria quan se’ls donava un placebo.
Oxitocina com a ajuda en el tractament psicològic
L’activació d’aquestes àrees cerebrals solament es va produir durant la descripció de les imatges i no es van observar canvis en la vida quotidiana dels nens i adolescents que van participar en la recerca. Per tant, els autors de l’estudi són prudents i no afirmen haver descobert un remei contra l’autisme.
En un article publicat en 2012 en la revista ‘Molecular Autism’ per un altre grup d’investigadors, aquests també expliquen que van administrar oxitocina cada dia durant sis setmanes a adults amb autisme amb resultats similars, i que amb prou feines es va produir millorança en el seu funcionament social.
En tot cas, els científics que van realitzar l’experiment amb nens i adolescents escriuen en el seu article, publicat en la revista ‘Proceedings of the National Academy of Science’, que “l’administració d’oxitocina podria ser eficaç si es realitza just abans de les sessions de teràpia cognitiu-conductual“. Aquestes teràpies estan enfocades al fet que les persones afectades millorin les seves habilitats socials i comunicatives i són les que més eficàcia han demostrat per al tractament d’aquest trastorn.
- L’autisme afecta més als nens que a les nenes. Segons el Centre per al Control i Prevenció de les Malalties a EUA, els nois tenen cinc vegades més risc de patir el trastorn.
- No es coneix la causa de l’autisme. En el llibre Manual de Psiquiatria del Nen i l’Adolescent, coordinat pels psiquiatres César Soutullo Esperón i María José Mardomingo Sanz, s’assenyala que “els germans d’un afectat tenen una probabilitat 20 vegades més alta que la resta de la població general de patir la síndrome”.
- Per regla general, els símptomes inicials del trastorn es donen abans dels tres anys: el nen no mostra interès per altres persones o els té por, és especialment irritable o fa moviments estranys amb els ulls i no adquireix les conductes socials que sí mostren altres petits de la seva edat (com mirar a la cara). El no desenvolupament del llenguatge a partir dels tres anys d’edat és una dels senyals que més fan sospitar que el nen pot patir autisme.
