Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ozonoterapia

Una tècnica que utilitza el gas ozó per a tractar problemes traumatològics i cardiovasculars

L’ozonoterapia es pot utilitzar de diferents maneres depenent de les diferents malalties dels pacients. Les principals aplicacions serveixen per a tractar problemes cardiovasculars, traumatològics, oncologia, dermatologia o pediatria. Molts metges opten per aquesta tècnica, encara nova al nostre país i on només es practica en clíniques privades, encara que estigui inclosa en la seguretat social altres com Itàlia i Alemanya. Molts metges asseguren que els seus resultats són efectius en molts camps, mentre que uns altres dubten d’aquests efectes tan beneficiosos.

Origen i funcionament

L’ozó amb aplicacions terapèutiques s’utilitza des de començaments del segle XX, encara que va ser durant la Primera Guerra Mundial quan es va usar per primera vegada per a desinfectar les ferides dels soldats. Des de llavors el mètode ha evolucionat, i en l’actualitat s’utilitza en molts llocs del món per a tractar nombroses patologies. L’ozonoterapia consisteix en l’aplicació d’una mescla de gas ozó amb oxigen a través de diverses tècniques i amb finalitats terapèutics. Per a això s’usen unes màquines anomenades “generadors d’ozó” que fabriquen la mescla d’oxigen medicinal i ozó.

Aquesta teràpia es basa en l’oxigenació i desinfecció de la sang, tal com explica Juan Manuel Kowalinsky, reumatòleg i vicepresident de l’Associació Científica Espanyola d’Aplicació d’Oxigen Ozonoterapia, amb 116 professionals afiliats. “L’ozó és només el vehicle de l’oxigen, el transport que permet ficar gran quantitat d’oxigen en el punt concret del cos que es vol tractar”. L’ozonoterapia té provats efectes beneficiosos en l’organisme humà, entre els quals destaquen les seves propietats oxigenantes, antisèptiques, revitalizantes, antiinflamatòries, antioxidants, germicidas o regeneradores.

La traumatologia és un dels camps on majors resultats s’obtenen amb l’ozonoterapia, sobretot en les hèrnies discals, cervicals i lumbars, així com en altres patologies com a artrosis, artritis o tendinitis localitzades a coll, colzes, genolls, maluc, turmell, peu, etc. El traumatòleg Ángel Portela, un dels impulsors d’aquesta tècnica a Espanya, detalla el seu funcionament. “L’ozó inhibeix la secreció de les hormones que provoquen el dolor perquè és antiinflamatori, i a més té una acció vasodilatadora i regeneradora. Per aquesta raó, la seva aplicació en la traumatologia i ortopèdia és molt àmplia”, detalla.

Com a president de l’Associació Científica Espanyola d’Aplicació d’Oxigen Ozonoterapia, i després de la seva experiència en la Clínica Ruber de Madrid, Portela afirma que amb el seu ús s’ha aconseguit disminuir el nombre d’operacions per malalties traumatològiques. “Des que apliquem aquesta tècnica hem reduït un 70% els implants de pròtesis de maluc i genoll, i els resultats en les hèrnies són molt bons. Però a més hem constatat la seva eficàcia per a altres problemes, ja que en tractar a un pacient per una hèrnia se li ha curat també una infecció d’orina, o en una altra ocasió un altre es va recuperar d’uns nòduls”, comenta.

Però no totes són opinions favorables a aquesta tècnica. Existeixen molts professionals que qüestionen la validesa de l’ozonoterapia. Ángel Hidalgo, cirurgià ortopèdic de la Unitat de Columna de la Clínica Ubarmín de Pamplona, creu que la seva eficàcia no està científicament contrastada. “Jo no dic que no sigui eficaç, però en l’actualitat no es poden oferir garanties suficients sobre la seva validesa, perquè no existeixen treballs publicats en revistes serioses de prestigi. No està avalat per estudis que contrastin la bondat del procediment. A més, no està protocolitzat el tractament perquè s’aplica per a problemes molt variats i cadascun ho fa de manera diferent. D’altra banda està l’efecte placebo, que en gairebé la meitat dels pacients, excepte en càncer o infeccions, té resultats satisfactoris. Quant al cas concret de les hèrnies, cal tenir en compte que el 90% evoluciona favorablement amb el pas del temps sense sotmetre’s a cap tractament”, explica el doctor.

Però no sols es posa en dubte la seva eficàcia, també hi ha qui no veu clar que sigui totalment inofensiu, tal com comenta el doctor Hidalgo. “L’ozó sembla que és innocu, però sempre existeix un risc, encara que sigui petit, perquè en fer una punció en la musculatura paravertebral pot donar-se una infecció. Per això les burxades han de realitzar-se sempre en un quiròfan controlat amb un aparell de raigs x”. En la seva opinió, el fet que aquesta teràpia no s’ofereixi en la sanitat pública confirma la falta de rigor científic, ja que el seu cost és relativament barat si es compara amb altres tractaments.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions