Ozonoterapia

L’ozó amb aplicacions terapèutiques s’utilitza des de començaments del segle XX, encara que va ser durant la Primera Guerra Mundial quan es va usar per primera vegada per a desinfectar les ferides dels soldats. Des de llavors el mètode ha evolucionat, i en l’actualitat s’utilitza en molts llocs del món per a tractar nombroses patologies. L’ozonoterapia consisteix en l’aplicació d’una mescla de gas ozó amb oxigen a través de diverses tècniques i amb finalitats terapèutics. Per a això s’usen unes màquines anomenades “generadors d’ozó” que fabriquen la mescla d’oxigen medicinal i ozó.

Aquesta teràpia es basa en l’oxigenació i desinfecció de la sang, tal com explica Juan Manuel Kowalinsky, reumatòleg i vicepresident de l’Associació Científica Espanyola d’Aplicació d’Oxigen Ozonoterapia, amb 116 professionals afiliats. “L’ozó és només el vehicle de l’oxigen, el transport que permet ficar gran quantitat d’oxigen en el punt concret del cos que es vol tractar”. L’ozonoterapia té provats efectes beneficiosos en l’organisme humà, entre els quals destaquen les seves propietats oxigenantes, antisèptiques, revitalizantes, antiinflamatòries, antioxidants, germicidas o regeneradores.

La traumatologia és un dels camps on majors resultats s’obtenen amb l’ozonoterapia, sobretot en les hèrnies discals, cervicals i lumbars, així com en altres patologies com a artrosis, artritis o tendinitis localitzades a coll, colzes, genolls, maluc, turmell, peu, etc. El traumatòleg Ángel Portela, un dels impulsors d’aquesta tècnica a Espanya, detalla el seu funcionament. “L’ozó inhibeix la secreció de les hormones que provoquen el dolor perquè és antiinflamatori, i a més té una acció vasodilatadora i regeneradora. Per aquesta raó, la seva aplicació en la traumatologia i ortopèdia és molt àmplia”, detalla.

Com a president de l’Associació Científica Espanyola d’Aplicació d’Oxigen Ozonoterapia, i després de la seva experiència en la Clínica Ruber de Madrid, Portela afirma que amb el seu ús s’ha aconseguit disminuir el nombre d’operacions per malalties traumatològiques. “Des que apliquem aquesta tècnica hem reduït un 70% els implants de pròtesis de maluc i genoll, i els resultats en les hèrnies són molt bons. Però a més hem constatat la seva eficàcia per a altres problemes, ja que en tractar a un pacient per una hèrnia se li ha curat també una infecció d’orina, o en una altra ocasió un altre es va recuperar d’uns nòduls”, comenta.

Però no totes són opinions favorables a aquesta tècnica. Existeixen molts professionals que qüestionen la validesa de l’ozonoterapia. Ángel Hidalgo, cirurgià ortopèdic de la Unitat de Columna de la Clínica Ubarmín de Pamplona, creu que la seva eficàcia no està científicament contrastada. “Jo no dic que no sigui eficaç, però en l’actualitat no es poden oferir garanties suficients sobre la seva validesa, perquè no existeixen treballs publicats en revistes serioses de prestigi. No està avalat per estudis que contrastin la bondat del procediment. A més, no està protocolitzat el tractament perquè s’aplica per a problemes molt variats i cadascun ho fa de manera diferent. D’altra banda està l’efecte placebo, que en gairebé la meitat dels pacients, excepte en càncer o infeccions, té resultats satisfactoris. Quant al cas concret de les hèrnies, cal tenir en compte que el 90% evoluciona favorablement amb el pas del temps sense sotmetre’s a cap tractament”, explica el doctor.

Però no sols es posa en dubte la seva eficàcia, també hi ha qui no veu clar que sigui totalment inofensiu, tal com comenta el doctor Hidalgo. “L’ozó sembla que és innocu, però sempre existeix un risc, encara que sigui petit, perquè en fer una punció en la musculatura paravertebral pot donar-se una infecció. Per això les burxades han de realitzar-se sempre en un quiròfan controlat amb un aparell de raigs x”. En la seva opinió, el fet que aquesta teràpia no s’ofereixi en la sanitat pública confirma la falta de rigor científic, ja que el seu cost és relativament barat si es compara amb altres tractaments.

La majoria dels experts consultats afirmen que una dels principals avantatges d’aquesta tècnica és que no té efectes secundaris negatius ni contraindicacions, excepte en alguna malaltia concreta com a osteoporosi molt marcada, hipertiroïdisme o fabismo. La doctora Alfonsa Martín, especialista en homeopatia, confirma la seva innocuïtat. “L’ozó és un producte natural que està en l’atmosfera i que el nostre propi organisme genera en una petita quantitat. L’única cosa que es fa és potenciar la seva acció, per tant no poden existir efectes secundaris negatius, tret que sigui una persona molt sensible o al·lèrgica a l’ozó. De fet, durant molts anys d’aplicacions no hem constatat cap problema”, puntualitza l’experta.

El reumatòleg Juan Manuel Kowalinsky explica per què no té cap risc. “Els éssers vius respirem oxigen, per tant no ens lesiona, ja que les nostres cèl·lules vives estan protegides contra els excessos d’oxigen. Els teixits morts no ho toleren i s’accelera així la seva desintegració. A més l’ozó és el major antisèptic que es coneix, així que els riscos d’infecció són mínims. De fet s’usa en sanejament de piscines o aigües per a consum”.

A part de les ja esmentades aplicacions en traumatologia, l’ozonoterapia s’utilitza també per a una altra mena de malalties. En opinió d’Alfonsa Martín, és molt eficaç en el tractament de problemes cardiovasculars. “S’usa molt en les malalties venoses, arterials i en la prevenció d’embòlies, infarts i trombosis. Per exemple a una persona infartada de miocardi se li pot tractar perquè torni a sofrir un altre atac, perquè en la prevenció dóna molt bons resultats”, explica.

Així mateix s’usa en pediatria, segons confirma la doctora Martín. “S’aplica sovint en bebès amb bronquitis espàstiques. A més permet llevar medicació als nens tan petits”. També s’usa en els nens com a vacuna per a la meningitis. En oncologia té diverses aplicacions: “d’una banda es poden tractar els càncers amb ozó combinat amb una altra mena de tractaments, però a més va molt bé per a pal·liar els efectes secundaris de la quimioteràpia i radioteràpia”, apunta.

Altres especialitats en les quals s’utilitza l’ozonoterapia són la dermatologia, l’angiología (principalment per a les úlceres varicoses), oftalmologia o neurologia (demència senil, alzheimer). S’aplica a més en malalties virals, infeccioses o afeccions intestinals. Aquestes són les principals patologies en les quals s’usa, però segons el parer del doctor Ángel Portela hi ha moltes més. “Existeixen molts treballs publicats a tot el món que demostren la seva eficàcia en nombroses malalties. No es pot dir que sigui la panacea per a tot, però podem confirmar que dóna bons resultats i que hi ha molts casos que ho demostren”, defensa el doctor.

Els experts que defensen aquesta tècnica coincideixen que l’ozonoterapia és recomanable per a persones de totes les edats, des dels nens nounats fins a ancians. No obstant això, en el cas de les embarassades no sempre és aconsellable aplicar-la. “Per a les insuficiències placentàries i altres problemes es posa ozó, encara que en les malalties traumatològiques no és bo la burxada en la medul·la perquè podria provocar un avortament. Per això es tracta de buscar el mètode que més s’adequa a cada cas, ja que hi ha diverses maneres de posar-lo”, comenta Alfonsa Martín.

En funció de la patologia que es pateixi, l’ozonoterapia s’aplica d’una manera diferent, encara que en alguns casos poden combinar-se una o més tècniques. Les principals formes d’aplicació són:

• Gran acte hemoteràpia: consisteix a extreure una mica de sang del pacient en un degotador, s’ozonifica i es torna a ficar per la mateixa via. Està indicat per a patologies cardiovasculars o malalties per cansament, i només per a persones adultes
• Petita acte hemoteràpia: s’agafa en una xeringa una mica d’ozó i es barreja amb una mica de sang. Després s’injecta intramuscularmente. Aquest mètode s’utilitza per a tractar els càncers, ja que reactiva el sistema immunològic.
• Injecció intraarticular: es pren l’ozó en una xeringa i s’injecta molt lentament en la càpsula articular. S’aplica en processos articulars de maluc, genoll o turmell.
• Injecció intramuscular: es pren l’ozó en una xeringa i s’injecta en el múscul.
• Injecció paravertebral: s’utilitza sobretot per a les hèrnies. S’aplica amb anestèsia local i no requereix ingrés hospitalari, ja que a les dues hores el pacient pot tornar a la seva casa.
• Gasejat en bossa: S’usa en els casos d’úlceres varicoses i monyons traumàtics. Si la part afectada és una cama, es fica en una bossa, es lleva l’aire i es fa el buit, i després s’insufla l’ozó. Durant uns minuts l’ozó actua gràcies a la seva propietat cicatritzant i bactericida.
• Via intrarectal: es posa ozó en l’orifici anal per mitjà d’una sonda. És la via més usada per als nens per la seva efectivitat i perquè és indolor. Serveix per als casos d’hepatitis, parkinson, etc.
• Via vaginal: s’insufla l’ozó mèdic per via vaginal amb una sonda adequada.

Quant a la durada del tractament amb ozonoterapia, la mitjana sol ser un o dos mesos, encara que depèn de la malaltia i del mètode que es triï. No obstant això, segons confirmen els metges experts en ozonoterapia, la majoria dels pacients experimenta ja una notable millora en les primeres aplicacions. “En els problemes traumatològics nosaltres fem sempre la mateixa observació al malalt. Si després de les dues primeres infiltracions no nota millora, no insistim perquè sabem que no li farà efecte. Si després dels dues primeres burxades millora, fem un cicle de deu infiltracions injectant cada tres dies durant un mes”, assenyala el traumatòleg Portela.

En una altra mena de patologies varia la durada, tal com explica Martín. “Un tractament de gran acte hemoteràpia es fa una vegada a la setmana de 7 a 10 setmanes. En la tècnica intrarectal es fan 15 sessions durant 15 dies seguits, encara que depèn sempre de cada pacient. En la majoria dels casos sol haver-hi una millora bastant ràpida i contundent. A més, també es pot recomanar com a prevenció fer-ho una vegada a l’any, perquè gairebé sempre es nota que aporta energia i vitalitat. De fet molts artistes ho usen per al rejoveniment”, assegura la doctora.

Sobre la durada de l’efecte que produeix l’ozó en l’organisme, no existeix un termini concret garantit, però el reumatòleg Kowalinsky creu que es tracta d’una teràpia gairebé definitiva. “No hi ha dades suficients perquè no portem tants anys aplicant-ho, però segons la nostra experiència és un tractament que almenys dura 20 anys”. També Portela opina que el seu efecte és molt durador, “encara que en algunes malalties funciona millor que en unes altres. Per exemple, en el turmell el resultat és més espectacular i tots els que hem tractat estan movent el peu sense cap dolor. No obstant això, també existeix un petit percentatge al qual no li fa cap efecte, però l’avantatge és que la tècnica no és gens agressiva”, explica Kowalinsky.

A Espanya l’ozonoterapia no entra dins les prestacions de la Seguretat Social i només s’aplica en l’actualitat en clíniques privades, encara que cada vegada són més els centres que ofereixen aquest tractament. Al País Basc, per exemple ja s’aplica en diverses clíniques, però segons el director d’Assistència Sanitària del Govern basc, Ió Darpón, als hospitals públics ni metges ni pacients han reclamat la seva implantació. “Segons el protocol que se segueix, si un especialista estima convenient aplicar una nova tècnica, s’estudia i es fa un informe per a avaluar el seu valor. No obstant això, encara no s’ha plantejat res sobre l’ozonoterapia. No puc opinar sobre la teràpia en si, però m’estranya que una cosa molt contrastada científicament no s’hagi plantejat encara”.

A Alemanya, Cuba o Itàlia sí que ho subvenciona la sanitat pública, i en països com Àustria, Suïssa o Rússia la seva pràctica està molt estesa. “Fidel Castro aguanta els discursos de més de 8 hores perquè s’ozoniza, i els membres de la família reial anglesa són molt longeus perquè porten anys usant-ho. També músics com els Rolling Stones li ho posen per a aguantar els concerts, però aquesta informació mai transcendeix”, comenta Kowalinsky.

L’Organització Mundial de la Salut no s’ha posicionat encara sobre aquesta teràpia degut, segons l’Associació Espanyola d’Ozonoterapia, “a les pressions de la indústria farmacèutica i els fabricants de pròtesis, la qual cosa està retardant molt la seva expansió i la seva inclusió en la seguretat social en més països. La causa és que aquest és un tractament barat i eficaç, que evita prendre medicaments i redueix el nombre d’operacions de pròtesi, que són molt més cares”.

Kowalinsky creu que “a les dificultats comercials s’uneix a més la falta d’interès de molts metges. Aquesta teràpia exigeix un canvi de conceptes molt important, ja que el metge que ha estat operant tota la vida d’una determinada manera té prejudicis, i costa convèncer-li que amb una xeringa aparentment buida i plena d’un misteriós gas, es poden solucionar patologies greus. Però la majoria dels professionals poc inclinats al principi acaben interessant-se per l’ozonoterapia perquè quan veuen els resultats no els queda una altra remei”. Alfonsa Martín, amb més de 20 anys d’experiència en el tema, opina que “gràcies a que metges de reconegut prestigi estan començant a usar l’ozó, existeix una conscienciació més generalitzada, però alguns portem ja molts anys aplicant-lo amb èxit”.

El traumatòleg José Antonio Gómez Zapiain, de la Policlínica San José de Vitòria, és un d’aquests professionals que després de molts anys d’exercici i nombroses operacions d’hèrnia discal pel mètode tradicional, s’ha interessat per aquesta tècnica. “La pròpia pressió dels pacients que ho demandaven per a no haver d’anar a altres ciutats, ens va fer plantejar-nos la necessitat de conèixer-la. Després d’un any formant-me en l’ozonoterapia, estic molt sorprès pels bons resultats en els tractaments traumatològics i hem començat a aplicar-lo”.

Pel que respecta al preu d’aquest tractament, els experts consultats defensen que és barat, sobretot tenint en compte la seva eficàcia i senzillesa. “En cada clínica el preu varia, però en general és una teràpia assequible. Les hèrnies solen rondar els 2000 euros, que és molt menys del que costa l’operació, i en les gran acte hemoteràpies se sol cobrar uns 120 euros per cada sessió”, apunta Martín. El president de l’associació Ángel Portela confia que dins de pocs anys l’ozonoterapia estigui inclosa en la seguretat social a Espanya.