Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pacients en estat vegetatiu: què significa i què suposa

Les tècniques anatòmiques permeten conèixer les parts lesionades del cervell en un pacient en estat vegetatiu, però no el seu estat funcional, per la qual cosa l'estimulació resulta clau

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 02 de Setembre de 2012

Tenen consciència els pacients que sobreviuen a un coma i queden en estat vegetatiu? Senten emocions? Poden comunicar-se? Familiars i amics desitjarien llegir la seva ment i saber si, en efecte, tenen consciència. Mentre, la comunitat científica intenta crear una espècie de lector mental que, a tenor dels últims estudis, sembla possible en alguns casos. En aquest article s’explica què significa estar en estat vegetatiu i quins són els últims descobriments en aquest camp.

Imatge: Tom Brogan

Poden els pacients en estat vegetatiu comunicar-se? Senten emocions? Tenen algun tipus de consciència? Aquestes són les grans qüestions que les seves famílies i els investigadors en aquest camp es plantegen diàriament. A aquesta situació s’arriba per diferents causes. Els afectats tenen alguna lesió cerebral provocada directa o indirectament per un traumatisme cranioencefàlic, gairebé sempre a causa d’un accident de trànsit i, amb menor freqüència, a un accident laboral; o també per una hemorràgia cerebral, per falta d’oxigen (anòxia) originada per un infart cardíac, un infart cerebral o, en pocs casos, després d’haver-se ofegat.

Aquestes lesions cerebrals són l’origen que els pacients entrin en un estat de coma i que, en sortir d’est, quedin prostrats en un llit en estat vegetatiu. Quina diferència a aquestes dues condicions clíniques? L’estat de coma es caracteritza per l’absència de consciència: el pacient no obre els ulls a cap moment al llarg del dia, ni tan sols com a resposta a algun estímul -fins i tot dolorós- que intenti despertar-li o provocar respostes intencionades. Com a màxim, li pot ocasionar postures reflecteixes. No obstant això, en l’estat vegetatiu, l’afectat obre els ulls i té el ritme de somni i vigília, però cap altra resposta als estímuls de l’entorn, segons informació de Carles Escera, catedràtic de neurociencia cognitiva de la Universitat de Barcelona (UB).

Estat vegetatiu amb capacitat d’imaginar i respondre

Fins fa poc es creia que aquests pacients no podien comunicar-se. L’any 2000, Adrian Owen i altres autors del Medical Research Council de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) van donar a conèixer un mètode que podia ajudar a esbrinar-ho. La seva recerca va consistir a demanar a les persones sanes participants que responguessin a diverses preguntes i que, per fer-ho afirmativa o negativament, s’imaginessin a si mateixes realitzant dues activitats completament diferents: jugant un partit de tennis quan volguessin respondre “sí” i recorrent la seva casa quan volguessin respondre “no”. Mentre, un escàner llegia la seva activitat cerebral i això va permetre comprovar que el procediment funcionava. Així s’ha pogut idear un sistema perquè les persones en estat vegetatiu i que no poden parlar puguin respondre a preguntes senzilles.

Els pacients en estat vegetatiu tenen certa consciència i capacitat per atendre al seu entorn
En 2006, el grup d’Owen va publicar un estudi en la revista ‘Science’ utilitzant aquest procediment, al com han succeït altres treballs. Va demostrar que els pacients en estat vegetatiu són capaços d’imaginar diferents situacions per contestar a qüestions diferents i, per tant, que tenen certa consciència, capacitat per atendre al seu entorn i de comunicar-se amb aquest a través de la seva activitat cerebral.

Encara que el mètode té les seves limitacions, perquè solament es pot emprar als hospitals, on estan els equips de ressonància magnètica (RM o escàner), ha servit de base per impulsar altres projectes dirigits a desenvolupar un lector mental per connectar amb aquests pacients.

Lector de la ment portàtil per a pacients en estat vegetatiu

Un projecte europeu, DECODER, dirigit per Andrea Kübler, experta en la comunicació cervell-ordinador del Departament de Psicologia de la Universitat de Würzburg (Alemanya), té com a objectiu desenvolupar un altre instrument per comunicar-se amb els pacients en estat vegetatiu mitjançant l’electroencefalograma (EEG), que seria més fàcil d’utilitzar, accessible i barat. L’electroencefalograma consisteix a col·locar uns elèctrodes en la superfície del cap del pacient per llegir la seva activitat cerebral, i el seu ús en aquest àmbit s’ha comentat en el recent vuitè Congrés de la Societat Espanyola de Psicofisiología i Neurociencia Cognitiva (SEPNECA), celebrat a Barcelona.

“La idea seria elaborar un procediment pel qual la família o un cuidador especialitzat pogués comunicar-se amb el pacient, almenys per preguntar-li coses senzilles del seu entorn, com si vol tenir la llum encesa o apagada. Però hem d’aplicar la cautela: encara que els resultats d’aquestes recerques siguin molt prometedors pot ser que, al final, solament es beneficiï un percentatge molt petit d’afectats”, precisa Carles Escera.

Això es deu al fet que no tots els pacients en aquesta condició estan en la mateixa situació. Alguns sofreixen una cruel síndrome pel qual es troben atrapats o empresonats en el seu cos: tenen consciència, però no poden expressar-se de cap manera. Uns altres poden sentir, però tenen els ulls tancats; i uns altres poden veure, però no poden sentir, per la qual cosa no se’ls podria donar instruccions auditives necessàries per aplicar els mètodes de lectura mental, sinó intentar contactar i connectar amb ells a través del tacte.

Estimular al pacient en estat vegetatiu

Carles Escera explica que “no s’hauria de ‘tirar mai la tovallola’ amb aquests pacients. No sabem si poden comunicar-se, percebre o no les coses. Però intentem desenvolupar tècniques per saber-ho. Aquests casos no són tot o gens”. Alguns pacients acaben responent als reflexos de la llum, el dolor o els estímuls auditius, encara que encara es coneix poc sobre si tenen emocions o no. “No hi ha raó per pensar que no les puguin sentir”, destaca l’expert en neurociencia cognitiva.

Això es deu al fet que sempre queda una part residual del cervell en funcionament. “És possible que hi hagi unes àrees afectades del cervell, però que aquests pacients tinguin intactes els circuits de les emocions i que les experimentin. Hi ha pacients que, després d’un accident, segueixen vius gairebé sense escorça cerebral i uns altres que la tenen intacta, però que es queden en estat de coma o en estat vegetatiu”, segons l’especialista. Les tècniques anatòmiques ens permeten saber quins són les parts lesionades del cervell, però no el seu estat funcional. “Per això, cal intentar estimular sempre el cervell, ja que pot ser que funcioni i això obra a favor de la seva recuperació“, afirma Escera.

Així, tenir al pacient en un entorn familiar i posar-li la seva música favorita (però no a tota hora perquè no li resulti molesta), parlar-li, visitar-li, intentar que noti la presència dels seus sers estimats o que escolti el lladruc del seu gos són estímuls molt positius per afavorir la seva recuperació. Ho demostra el recent cas del jove Mathew Taylor, un ciutadà britànic que va sofrir un accident de moto a Tailàndia i que, en escoltar per telèfon la veu de la seva núvia des de Bali, es va posar a plorar després de diversos mesos en coma. Reconèixer la seva veu va ser l’espurna que va encendre el seu procés de recuperació. I denota la importància que té l’estimulació sensorial d’aquests afectats.

“Aquesta estimulació per part dels familiars és molt positiva clínicament perquè es produeixi un despertar, però cal advertir que en la majoria dels casos no dona resultats. Molts pacients no es recuperen, però no sabem en quins va a tenir un impacte i en quins no, per la qual cosa, si es deixa de fer, és possible que algun dels quals podria beneficiar-se perdi aquest benefici”, adverteix Escera.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions