Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Paparres: quines malalties poden transmetre a les persones

A Espanya existeixen 35 espècies de paparres, un àcar capaç de transmetre diferents malalties bacterianes, víriques o parasitarias

img_garrapatas enfermedades hd

Les paparres són perilloses per als gossos, però també poden ser-ho per als humans. D’aquests artròpodes hematófagos de la classe dels àcars (“i no insectes“, com recorda l’entomólogo Miguel Ángel Miranda) hi ha 35 espècies diferents a Espanya. Una d’elles és la típica que ataca als gossos, la Rhipicephalus sanguineus, un paràsit que rares vegades s’alimenta de la sang de persones, doncs “no som el seu hoste preferent”, assenyala aquest expert del Grup de Recerca en Zoologia Aplicada i de la Conservació de la Universitat de les Illes Balears (UIB). A continuació, expliquem quins ataquen a les persones, com ho fan i quines malalties poden transmetre.

Paparres: què són i com ataquen als humans

Les persones no som l’hoste favorit d’aquest ésser diminut (de menys d’un centímetre) de color fosc, marró o vermellós o gris i amb vuit potes, que ni vola, ni salta. “Les paparres s’agarren al que poden. Les persones no som més que un hoste accidental doncs tenen més apetència per altres animals”, reconeix el zoòleg. Però a l’estiu, amb la calor, quan es troben més actives, l’hi posem molt fàcil per grimpar per les nostres cames i acomodar-se en plecs de la pell (aixelles, engonals, després dels genolls, etc.) o en el cuir cabellut, on poden ser difícils d’advertir, ja que no solen ocasionar molèsties. I és que anem amb menys roba i, per tant, amb més zones exposades a les seves picades.

Ja enganxades en la nostra pell és senzill reconèixer-les: són dures al tacte amb la part posterior arrodonida, que pot inflar-se molt si estan alimentades, i la part anterior la tenen ficada en la pell, per la qual cosa solament veiem les seves vuit aneguetes, però no el cap. S’alimenten durant 7-8 dies (poden augmentar de pes fins a 500 vegades en aquest temps), fins a madurar els ous, i es deixaran anar per fer la posada en el sòl, on al poc temps moriran. Per aquest motiu les paparres no es contagiïn de persona a persona.

Quines malalties transmeten les paparres

Alguns tipus de paparres actuen com a vectors de diferents malalties bacterianes, víriques o parasitarias que poden afectar a les persones. De les més de 50 afeccions que es calcula que transmeten, a Espanya les més freqüents són la febre botonosa mediterrània, la malaltia de Lyme, la febre recurrent endèmica i la Debonel/Tibola. Altres menys habituals són la tularemia (febre dels conills), anaplasmosis o la babesiosis. La incidència d’aquestes malalties no es coneix amb exactitud, però en el cas de les més comunes, és baixa: la febre botonosa s’estima en 0,36 casos per 100.000 habitants/ any, i per a la malaltia de Lyme, en 0,25 casos/100.000 habitants/ any.

Rosa Taberner, dermatóloga a l’Hospital Són Llàtzer de Palma de Mallorca i membre de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereología, assenyala que “el diagnòstic sol ser senzill, davant una malaltia compatible i si comptem amb l’antecedent de picada per paparra. El difícil és quan al pacient no li consta o no recorda aquesta picada. El diagnòstic pot complicar-se, sobretot en malalties que poden ser cròniques, com el Lyme”.

  • 👉 Febre botonosa mediterrània. D’origen bacterià (Rickettsia conorii). És típica la presència de l’anomenada “taca negra” a la zona de la picada. Els seus símptomes apareixen després d’un període d’incubació que oscil·la entre 4 i 21 dies: febre alta, malestar i dolor articular, a més d’un exantema que pot afectar a tot el cos, però sobretot en palmells i plantes. Els casos més greus poden tenir altres complicacions, com a pneumònia, hepatitis o meningitis i, fins i tot, alteracions de la coagulació. La taxa de mortalitat és del 0,3 %.
  • 👉 Malaltia de Lyme. Aquesta malaltia multisistémica s’origina pel bacteri Borrelia burgdorferi, que transmet la paparra Ixodes ricinus, localitzada sobretot en el nord del nostre país. Entre 1 i 15 dies després de la picada, s’aprecia una lesió cutània molt característica cridada eritema migratori: una lesió vermella que es va estenent en perifèria i aclarint pel centre. Posteriorment, “en una fase precoç predomina la clínica neurològica i cardíaca, però, després d’un període no gaire ben definit, pot presentar-se una fase tardana amb complicacions articulessis, neurològiques i cutànies, que poden ser molt complicades de diagnosticar“, apunta Taberner.
  • 👉 Debonel/Tibola. És l’acrònim de Dermacentor-born-necrosi-erythema-lymphadenopathy i de tick-born-lymphadenopathy. És un “cas curiós”, perquè s’ha convertit en una de les malalties transmeses per paparres més freqüents en nens i sobretot durant els mesos freds, que és quan està actiu el vector (la paparra Dermacentor marginatus). A ella li agrada el nostre cap -en més del 90 % la picada es produeix en el cuir cabellut-, on, després d’adquirir un aspecte exudativo, apareix una escara i es produeix un augment dels ganglis limfàtics regionals. Pot trigar a guarir, fins i tot amb tractament adequat, i és habitual que en aquesta zona el pèl no creixi una altra vegada.
  • 👉 Febre hemorrágica de Crimea-Congo (FHCC). És “la més temible de”totes , confessa la dermatóloga, doncs pot contagiar-se de persona a persona a través de fluids o per via respiratòria i pot acabar en defunció en un 2-30 % dels casos, segons el Ministeri de Sanitat. Després de la picada, no sorgeixen els primers símptomes fins a passats entre 3 i 7 dies. Comença sobtadament amb febre alta (39-40 ºC), mal de cap, dolors musculars i articulessis, enrogiment de cara, coll o tórax, conjuntivitis, per després aparèixer hematomes petits (petèquies) en pell i mucoses i sagnats. En els casos més greus es pot produir una reducció del nivell de consciència. En 2016 es van declarar dos casos al nostre país d’aquesta malaltia vírica transmesa per paparres del gènere Hyalomma, en 2018 un home va morir a Àvila a causa de la febre Crimea-Congo després de sofrir la picada d’una paparra, i en 2020 s’ha detectat un nou cas, a Salamanca.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions