Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pareja: és amor o dependència emocional?

Les persones amb baixa autoestima tenen més probabilitats de tenir relacions de parella de dependència

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 18 de Setembre de 2015

Les relacions de parella s’haurien de basar en l’amor. No obstant això, quan un membre de la parella sent necessitat exagerada de rebre amor de l’altre, o la seva vida gira per complet entorn d’aquesta persona, es podria afirmar que la relació és més aviat de dependència. On està el límit entre estimar i dependre? Quins són els senyals que la relació no és el tot equilibrada que caldria esperar? Si s’ha tingut alguna parella d’aquestes característiques, com evitar de nou caure en el mateix error? En aquest article es donen resposta a aquestes i altres qüestions.

Imatge: piotr_marcinski

Amor o necessitat? Quin és la diferència entre estimar i dependre? Sembla que no és fàcil definir les fines línies que de vegades separen aquests dos termes. Per a Anna Ferre Giménez, psicòloga i terapeuta Gestalt i de constel·lacions, en una relació basada en l’amor, “dues persones estan juntes pel plaure de compartir amb l’altre allò que cadascun és i que li fa sentir ben amb si mateix, no perquè l’altre li proporcioni el que un sent -de manera conscient o inconscient- que li falta en la seva vida”. Així, la persona que viu una relació amb amor -situació diferent de l’enamoramiento – se sent completa, lliure i pot rebre i donar benestar a la seva parella en una relació d’intercanvi entre iguals.

Imatge: Syda_Productions

No obstant això, la dependència sorgeix de la por a no valer suficient, no poder viure solament, estar incomplet, morir si l’altre es va… Aquesta inclinació patològica crea relacions desequilibrades, conflictives o superficials en les quals no és possible desenvolupar el potencial personal creatiu. “De vegades, encara que menys conegut, una persona depenent es mostra segura, però, en realitat, sota aquesta -falsa- aparença de seguretat, és incapaç de sentir amor i intimitat, de relacionar-se des d’un plànol d’igualtat amb l’altre”, comenta la psicòloga.

Però, com en la majoria de les coses, no tot és blanc o negre, estimar o dependre. Hi ha graus de dependència, i és fonamental que un detecti com li afecta un tipus de relació així en la seva vida i de quina manera impedeix un desenvolupament personal sa.

Perfil que predisposa a la inclinació patològica

Hi ha els qui tenen més predisposició a sofrir relacions de parella de dependència. “Sens dubte, les persones emocionalment més fràgils“, puntualitza l’experta. Entre aquestes es troben les que han viscut una infància difícil, amb absència física o emocional dels progenitors, o que han tingut una relació de parella nociva; en definitiva, amb manques emocionals.

En una relació de dependència emocional, cap dels dos membres de la parella pot donar o rebre amor

Quan durant la infància un no s’ha sentit segur amb l’entorn encarregat de protegir-ho, es fa difícil madurar i ser subjectes independents d’una manera saludable. Llavors es desenvolupen estratègies per obtenir amor (o per fugir del dolor) que es mantenen al llarg del creixement i en l’edat adulta. “Si de petita, a la meva casa hi havia problemes econòmics greus i el meu pare arribava a casa nerviós i agressiu, jo em deia ‘millor em quedo quietecita perquè papà no s’enfadi i faig el que em demani. Si obeeixo, em voldrà'”, il·lustra Ferre. Aquest patró basat en la por es repeteix de forma inconscient i de manera automàtica en la vida adulta: “estableixo relacions de parella en les quals em comporto de manera submissa o, també en l’àmbit laboral, soc una empleada exemplar… És a dir, obeeixo a canvi de no tenir conflicte”, explica la psicòloga, a manera d’exemple. Aquestes situacions, de vegades, són adaptatives i beneficioses, però unes altres, és el primer pas per no posar límits i permetre abusos.

No obstant això, l’experta aclareix que davant una mateixa situació de desemparament o de ferides emocionals, diferents persones desenvolupen estratègies diferents, segons el tipus de caràcter. Per això en una relació de dependència emocional, els dos membres de la parella són “codependientes“: cap dels dos pot donar o rebre amor. “Es tendeix a definir com a depenent al membre de la parella que mostra més fragilitat, no obstant això, el subjecte tingut com ‘fort’ també necessita del membre feble per mantenir aquesta relació basada en el poder o la por, en lloc d’en l’amor com seria desitjable”, assegura l’especialista.

Relació de dependència: símptomes d’alarma

Algunes frases o creences poden indicar que s’està davant una relació d’inclinació patològica:

  • “Necessito a un home / a una dona en la meva vida per sentir-me bé”, “sense tu no soc gens”: la parella és el més important en la vida de la persona, més que un mateix. Indica una baixa autoestima.
  • “On estàs, amb qui estàs, quins feixos, què penses?”: desig d’afecte constant i de contacte ininterromput, per exemple, estar junts o en contacte a través de mòbil tot el temps possible, de manera addictiva.
  • “Amb el ben que estem junts, no necessitem a ningú més”: tendència al fet que la relació sigui exclusiva. Els amics desapareixen i es crea una espècie de bombolla de dues.
  • “El que tu diguis, afecte”, “la qual cosa jo et digui, afecte”: la parella es relaciona a través de poder-por, un sotmet i l’altre és submís. Això pugues fins i tot ser acceptat tàcitament, sense que sigui qüestionat.
  • “Per favor, no et vagis, canviaré, si em deixes em moro”: por a la solitud i, per tant, l’abandó o el rebuig de la parella es viu com una catàstrofe, com deixar d’existir. Sovint aquest tipus de relacions es trenquen i es recomponen de manera contínua.
  • “Tinc molta mala sort, sempre em trobo amb el mateix tipus d’homes/dones”: moltes relacions amb parelles d’un mateix perfil. Després de la ruptura hi ha ressentiment o menyspreu cap a l’altre membre de la parella.

Soc emocionalment depenent, què puc fer?

El primer pas i, per segur, el més difícil, és reconèixer que un té una relació de dependència emocional. De vegades, la persona necessitarà recórrer a un professional psicòleg o terapeuta perquè li ajudi a prendre consciència de la situació, del sofriment evitable, i li ajudi a veure les ferides i guarir-les.

“És necessari comprendre quin és el buit que vull omplir amb aquesta relació i reconèixer que solament s’omple acceptant la realitat i prenent responsabilitat sobre ella, sense esperar que un ‘príncep blau’ o una ‘segona mamà’ cobreixin aquestes necessitats infantils. Aquesta etapa infantil ha de quedar enrere per construir relacions saludables entre adults i poder desenvolupar el potencial personal i gaudir d’un projecte de vida”, puntualitza Anna Ferre.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions