Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Parelles interculturals: por a la diferència?

Enamorar-se d'algú d'una altra cultura pot ser tan excitant com a difícil, ja que l'emoció i el nerviosisme del principi es poden barrejar amb el temor a no encaixar o al què diran

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 18 de Juny de 2012
img_parejas mixtas hd

Què fa que les persones de diferents cultures s’atreguin? És el contrast que suscita curiositat? O la fugida de la pròpia cultura? Alguns especialistes apunten que les motivacions són de molt diferent classe. Formar part d’una parella mixta implica haver de superar obstacles que són ben diferents als quals s’enfronten les parelles que comparteixen la mateixa cultura, llengua i religió. En aquest article s’expliquen alguns dels conflictes que cal aprendre a sortejar per tenir una relació de parella sana.

Imatge: Rafa Marín

A Espanya, el creixement de la població immigrant en els últims anys ha anat a l’alça. Així ho demostren les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, que xifra en un 12% la població estrangera en el conjunt del nostre país. Cada any se celebren més de 200.000 unions i els enllaços entre oriünd i estranger suposen ja un 20% del nombre total de matrimonis. Això sense tenir en compte aquelles parelles sense registrar. Però, què atreu d’una parella d’una altra cultura? I, d’altra banda, quins aspectes psicològics han de sortejar? Com se sobrellevan els conflictes relacionats amb cultura, llengua i religió?

Parelles de diferents països: xoc cultural

Ja des del primer dia que s’arriba a un nou país, moltes persones se senten desorientades pels costums: diferent llengua (fins i tot diferent to o entonació), manera de vestir i de relacionar-se i dispars normes ciutadanes. Aquestes diferències poden provocar rebuig en diversos graus, que els antropòlegs denominen el “xoc cultural“. Això pot tenir un pes específic dins de l’evolució de la parella. Diferents punts de vista de les diverses situacions que es donen en la vida diària poden desembocar en discussions, frecs i malentesos culturals, si a més a això se li suma l’ús d’una llengua neutral.

Diferents punts de vista de les diverses situacions que es donen en la vida diària poden facilitar els conflictes de parella
Fernando Pena, psicòleg clínic especialitzat en el tractament d’adults i teràpia de parelles a València, explica que, al principi, aquestes relacions interculturals són més complicades que les no mixtes. “Es deu al que es diu ‘error d’atribució‘: per exemple, segons la cultura, mirar directament als ulls pot ser ben un senyal de respecte, com tot el contrari”, apunta. I així, milers de malinterpretaciones entre… dos i el mateix en possibilitats de generar un conflicte. Una anotació gràfica: a Índia s’assenteix amb el cap amb moviments d’inclinació cap a les espatlles.

No obstant això, aquest especialista assegura que “hi ha un important component psicològic que facilita la relació de la parella mixta: la flexibilitat, que és la capacitat d’adaptar-se als canvis. La rigidesa en aquest aspecte porta inherent la no acceptació de la diferència i, de per si mateix, no solament constitueix una trava per a les parelles de la mateixa cultura, sinó que pot ser el detonant d’una separació de les parelles mixtes”.

Relacions de parelles interculturals: més dificultats

Per a Patricia Morén, autora del llibre ‘Parelles de colors’ (Editorial Oceà Ambar) que analitza el fenomen d’interculturalitat en l’amor, el quid de la qüestió és crear una relació sana amb dos components: el respecte i la negociació. Comprendre a l’altre i adoptar els seus costums, sobretot quan ha hagut de superar tants obstacles per fer front a la nova realitat.

El nouvingut pansa per un llarg procés de duel. Alguns autors ho denominen el “duel de l’immigrant” que consta, al seu torn, de diversos processos de duels per: la família perduda, la seva llengua materna, la cultura perduda, els paisatges de la infància, l’estatus social, la pèrdua del grup de pertinença d’origen i el risc de malaltia. De vegades, el sofriment és tan important que els immigrants desenvolupen un trastorn psiquiàtric d’estrès crònic, múltiple i extrem. És el que es diu la síndrome d’Ulisses, descrit pel psiquiatre i professor Joseba Achotegui.

Al costat del respecte, l’altra premissa és no fer retrets culturals. Les discussions entre els dos membres d’una parella, sigui o no mixta, és un moment propici per dir coses de les quals més tard un es penedeix. Per aquest motiu, enmig d’un altercat, llançar missatges com “tots els espanyols sou…”, “quina mania que teniu els mexicans-xinesos-senegalesos-francesos amb…”, no és gens recomanable.

Un altre punt important en la relació és aprendre a comunicar-se. Bé, però, en quina llengua? Aquesta tasca pot arribar a ser àrdua quan els dos membres tenen un idioma diferent i, per norma general, un coneixement més aviat pobre del llenguatge de l’altre, o quan s’escull una tercera llengua. No obstant això, els especialistes sostenen que cal tenir en compte que la comunicació va més enllà de les paraules i l’ús correcte del llenguatge.

Dia de les parelles interculturals

El dia 12 de juny se celebra el “Loving Day”, o dia de les parelles mixtes, en homenatge a una activista, Mildred Loving, que va lluitar per l’abolició de les lleis que imposaven la separació de races i negaven els matrimonis interraciales al segle XX en alguns estats d’EUA i en alguns països com Sud-àfrica. Mildred Loving, morta en 2008, era una dona de pell negra i ascendència cherokee i rappahannock, que es va atrevir a trencar la prohibició del matrimoni entre blancs i negres en l’Estat nord-americà de Virgínia i es va casar amb Richard P. Loving a Washington. En tornar a Virgínia, els van arrestar i van haver de fugir i viure allunyats de les seves famílies. Loving va dedicar la seva vida a lluitar contra l’impediment legal d’aquestes unions, fins que un 12 de juny de 1967 el Tribunal Suprem ho va reconèixer com a anticonstitucional.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions