Parlar amb els fills, clau per al seu desenvolupament social

Amb les habilitats socials expressem sentiments, actituds, desitjos i drets. Amb un bon desenvolupament de les mateixes duem a terme aquestes expressions de manera adequada, de manera que ens permeten resoldre amb èxit els problemes amb els altres. El seu domini ajuda també a aconseguir satisfaccions en tots els àmbits, el familiar, el de les amistats, el laboral i, fins i tot, el de les relacions amoroses.

L’habilitat social es basa en dos tipus de llenguatge. En primer lloc es troba el llenguatge no verbal: gestos, postures, el somriure o la mirada. D’altra banda, el llenguatge de la paraula que inclou, a més, l’entonació, el volum de la veu i l’equilibri entre parlar poc o massa. Escoltar als altres, saber agrair, aprendre a iniciar una conversa o a formular preguntes, demanar permís, compartir, ajudar als altres i saber arribar a acords. Són totes habilitats bàsiques que ens integren de forma adequada en la societat.

El procés de socialització es desenvolupa lentament a través d’un complex procés d’interaccions personals, ambientals i culturals. La família, sobretot els pares, és el grup social elemental on es produeixen els primers intercanvis de conductes socials i afectives, valors i creences. Són els que en el futur tindran més influència en el nen.

Des de la infància

La intervenció primerenca de la família, amb accions senzilles però molt importants, és una eina clau per millorar i augmentar totes aquestes habilitats socials descrites. Un nou estudi de la Universitat de Sussex (Regne Unit) ha mostrat que la forma en què les mares parlen amb els seus fills quan són petits té un efecte beneficiós i durador en les seves habilitats socials. Els resultats han mostrat que quan les mares parlen als seus fills de sentiments, creences, desitjos i intencions d’altres persones, aquests desenvolupen una millor comprensió social que la que tenen els nens que no reben missatges sobre estats d’ànim.

Els petits desenvolupen una millor comprensió social si les mares els parlen de sentiments

Els investigadors van mesurar la comprensió social en nens d’entre 3 i 12 anys. Van observar la forma en què cada mare parlava amb els seus fills de tres anys mentre miraven junts una sèrie d’imatges. Van trobar que els nens les mares dels quals havien descrit l’estat d’ànim d’algunes de les persones de les imatges van fer els exercicis de comprensió social millor que els que no van rebre aquesta informació. La influència de les converses amb la mare va disminuir en el mateix experiment amb nens de 8 a 12 anys.

Els investigadors ho atribueixen al fet que els nens majors tenen més tendència a veure’s influenciats pels seus companys i altres adults. Els resultats remarquen la necessitat d’aprofundir en la importància del desenvolupament social dels nens en els seus primers anys de vida.

Amb els nens de 8 a 12 anys es va fer un altre experiment. Els van mostrar un personatge habitual de la televisió britànica, exemple típic de persona insensible i que fa lectures molt incorrectes de les situacions socials. Igual que els majors quan veuen el programa televisiu, els nens de l’estudi van mostrar els seus primers sentiments de vergonya aliena. Fins i tot van considerar les ficades de pota del personatge més embarazosas que els altres i van mostrar una bona comprensió del que estava fent malament.

Al final de l’estudi, els nens van mostrar la mateixa comprensió social que les seves mares, la qual cosa demostra que als 12 anys els nens poden ser tan complexos socialment com els adults.

Petites accions, grans assoliments

Els investigadors asseguren que aquests resultats mostren que facilitar el desenvolupament social del nen no ha de ser una tasca complicada, ja que les xerrades sobre l’estat d’ànim no són difícils. No requereix unes habilitats lingüístiques destacades ni una comprensió social complexa. Per contra, aquestes semblen ser del tot didàctiques. Són moltes les publicacions basades en altres recomanacions als pares per guiar-los en el correcte desenvolupament social i emocional dels seus fills.

Els consells giren entorn de respondre al fill amb el nivell apropiat al seu desenvolupament mental, parlar sobre accions o objectes que li interessen o usar la paraula per respondre als seus gestos. També es recomana als progenitors que esperin respostes gestuals a certes paraules clau en aquells nens que encara no parlen, explicar-los de forma detallada accions que es van a dur a terme abans de fer-les i esperar uns segons abans d’iniciar-les, motivar-los a explorar l’espai, felicitar-los davant l’èxit i organitzar trobades entre nens petits i nounats perquè iniciïn les seves relacions socials.

L’edat de tres anys és fonamental en l’inici en el desenvolupament de les habilitats socials en els nens. Un estudi de 2007 elaborat a la Universitat de Michigan (EUA), presentat en la trobada anual de la Society for Research in Child Development, apuntava a aquesta edat com predictora de les futures habilitats tant socials com a acadèmiques dels nens.

Aquest estudi afegia resultats sobre els efectes beneficiosos que pot tenir en els nens la intervenció paterna en l’àmbit del desenvolupament social, que els nens amb estrès tenien més probabilitats de mostrar menys habilitats socials i que, de la mateixa manera, una nutrició infantil poc adequada era un factor de risc important.