Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Parlar tot sol

Encara que pot tenir relació amb algun trastorn mental, la majoria de les vegades és una manera d'expressar en veu alta el que pensem

Qui no ha parlat alguna vegada tot sol en el metre, en l’autobús o mentre feia una passejada. Aquest hàbit inconscient és tan freqüent que els psiquiatres asseguren que totes les persones ho fem en determinats contextos -per a recordar un número de telèfon o enumerar les tasques que hem de realitzar en el dia- i descarten la necessitat d’acudir a l’especialista per aquesta conducta si no hi ha altres símptomes de trastorn mental. Comportaments estranys, incoherents o mecimiento del cos, són algunes de les pistes per a pensar que el soliloqui pot tenir relació amb una altra patologia. No obstant això, l’habitual és que parlem sols com una manera de pensar en veu alta, sense esperar resposta, o com a mecanisme de defensa per a fer front a la solitud. En els nens, és molt freqüent que creïn amics imaginaris quan no tenen a prop companys de joc.

Per què parlem sols?

“La gent parla sola perquè té capacitat de llenguatge”. Així resumeix Julio Bobes, catedràtic de psiquiatria de la universitat d’Oviedo, la tendència de les persones a parlar sols. Assegura que no hem de preocupar-nos per explicar-nos coses a nosaltres mateixos, “excepte perquè socialment no està bé vist”. Al seu judici, parlar és tan humà, que tothom pot experimentar en algun moment de la seva vida contestar a discursos que té dins del seu aparell psíquic, i insisteix que només els prejudicis socials i una “suposada anomalia” en aquesta conducta fan que una de les funcions pròpies de l’ésser humà no estigui completament acceptada. “Quan algú parla tot sol no sempre és perquè té problemes o trastorns mentals, sinó que tothom en algun moment respon en veu alta a estímuls interns”, assenyala. /imgs/2006/10/parlar.jpg

Segons aquest especialista, es considera completament normal que les persones tinguin soliloquis, ja que moltes vegades es tracta de contestacions a discursos que creguem en el nostre interior. “De sobte, algú parla, manifesta una frase que, si no es coneix el context o a l’individu, no s’entén, però que no deixa de ser un pensament en veu alta”, explica.

De nens o adults tots parlem alguna vegada tot sol: podem narrar una recepta mentre la cuinem, mostrar el nostre empipament o frustració quan alguna cosa ens surt malament, recordar una cita que tenim aquest dia o repetir diverses vegades un número de telèfon que volem recordar. “Aquest tipus de conductes es dóna moltes vegades quan la persona es queda sola i necessita comunicar, expressar, la qual cosa li passa pel cap en aquest moment -apunta Bobes-. Però el soliloqui no és una expressió de solitud, sinó una conducta que es produeix baix determinats estímuls socials”.

Per contra, pot donar-se el cas que els soliloquis estiguin relacionats amb alguna alteració en les àrees del cervell encarregades del llenguatge (durant el curs de diverses malalties) o que responguin a algun trastorn mental com l’esquizofrènia, la psicosi o el trastorn bipolar. “En l’esquizofrènia, persones que estan en fase activa de la malaltia poden tenir al·lucinacions auditives, sentir veus que els altres no poden sentir, i contestar a aquestes, per la qual cosa els qui els envolten observen que estan parlant sols”, explica Pedro Moreno, director mèdic de l’Institut Balear de Psiquiatria i Psicologia. “En el cas de malalts esquizofrènics, és una resposta a idees i pensaments delirants”, afegeix Bobes.

Llavors, quan hem de consultar al metge sobre aquesta conducta? “Quan això es transforma en una conducta iterativa, és a dir, que ocorre amb molta freqüència. Quan no es troba explicació o arguments de tipus lògic per a explicar aquestes circumstàncies. Quan el soliloqui està fora de context i, sobretot, si la conducta és clarament estranya i incoherent”, respon Moreno, qui precisa que a conseqüència d’algunes malalties com l’esquizofrènia el pacient ha de sotmetre’s a un tractament amb fàrmacs antipsicòtics, “que són molt eficaços i en un alt percentatge fan desaparèixer les al·lucinacions en pocs dies”.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Soliloqui infantil »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions