Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Part per cesària

La indicació que es practiqui una cesària ha de recaure en l'obstetre
Per María Rodríguez 2 de març de 2006

Cesárea sí o no? L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix una taxa anual del 10%-15% de parts per cesària com a xifra ‘normal’. No obstant això, en molts hospitals i clíniques privades espanyoles aquesta xifra supera el 25%. Davant aquesta pràctica, cada vegada més habitual, molts especialistes aconsellen meditar sobre els inconvenients de donar a llum mitjançant cesària en els casos en els quals no sigui estrictament necessari. Encara que està comprovat que aquesta intervenció quirúrgica permet salvar la vida del bebè, també convé recordar, tal com subratllen els metges, que com tota operació comporta un mínim risc de mortalitat com a conseqüència de l’anestèsia, de possibles hemorràgies i infeccions i de cara a futurs embarassos. Per aquesta raó, algunes associacions aconsellen seguir una sèrie de recomanacions que ajuden a aconseguir una cesària respectuosa tant amb la mare com amb el bebè.

Quan és convenient?

“Tota dona té dret a una atenció prenatal adequada i un paper central en tots els aspectes d’aquesta atenció, incloent participació en la planificació, execució i avaluació de l’atenció”, informa l’Organització Mundial de la Salut. Encara que el naixement és un procés normal i natural, l’edat cada vegada més tardana en la qual les dones donen a llum fa que fins i tot en els anomenats ’embarassos de baix risc’ puguin presentar-se complicacions. Els especialistes asseguren que és en aquests casos quan s’ha de realitzar una intervenció que permeti obtenir el millor resultat tant per a la mare com per al seu nounat. Així és com la inducció -intervenció mèdica que pot acabar en cesària- s’ha convertit en una pràctica habitual en molts centres hospitalaris. En alguns, el nombre d’intervencions s’ha elevat per sobre del 15% anual recomanat per l’OMS.

Quan és convenient?

No obstant això, com assegura el doctor José Ramón de Miguel, de l’Hospital Marquès de Valdecilla de Santander, “la medicina millora, els hospitals milloren i es diagnostiquen abans els problemes matern-fetals. Avui dia la dona posterga la maternitat i quan una dona es queda embarassada als 35 anys o més, la situació no és la mateixa que als 22. A més, hi ha dones que requereixen reproducció assistida i aquests embarassos tenen més complicacions i poden necessitar que se’ls practiqui una cesària”.

La cesària és, per tant, una operació de cirurgia major abdominal en la qual es realitza un tall en l’abdomen i en l’úter de la mare per a extreure el bebè, en lloc que aquest surti per la vagina, com ocorre en els parts naturals. Com tota operació, comporta un risc de mortalitat materna superior al part vaginal i pot condicionar el futur reproductiu de la dona per un major risc de complicacions en successius embarassos. “De totes maneres, també és cert que cada vegada són més segures”, comenta Ibone Olza, mèdic psiquiatre, cofundadora de l’Associació El Part és Nostre i coautora, al costat d’Enrique Lebrero, del llibre ‘Néixer per cesària’?.

La indicació que es dugui a terme una cesària recau en l’obstetre i són varis i diferents els motius pels quals està recomanada la pràctica d’una cesària, “no així la contraindicació”, explica Mariángeles Fernández, secretària de l’Associació Andalusa de Matrones. Una afirmació que corrobora el doctor De Miguel, qui opina que la recomanació de realitzar una cesària ve donada per indicacions maternes, fetals o mixtes i es pot indicar durant l’embaràs o part. “Es decideix practicar una cesària durant embaràs si hi ha risc que el part s’iniciï i la dona ja ha tingut dues cesàries anteriorment, o quan la placenta es desprèn. I es realitzarà una cesària intraparto o durant el part sempre que la posició del fetus no sigui correcta, en el cas que la dona tingués la pelvis estreta o si hi hagués algun perill que s’alterés el benestar del bebè.

De fet, els metges aquí consultats asseguren que és difícil detallar amb exactitud el nombre correcte de cesàries que s’han de practicar a l’any en un hospital. “El que cal fer és buscar la fórmula correcta, ni excedir-se ni quedar-se curt, perquè hi ha dones que necessiten que se’ls practiqui una cesària per a sobreviure i perquè visqui el seu bebè. S’ha de tenir en compte que les cesàries poden suposar restriccions per a la dona en els seus embarassos, ja que poden limitar la seva capacitat reproductora. Una dona pot sofrir dues o tres cesàries, però no podria tenir 10 fills mitjançant cesària”, aclareix el doctor Txanton Martínez-Astorquiza, cap de la secció d’Obstetrícia de l’Hospital de Basurto a Bilbao.

Possibles complicacions

La mortalitat materna en la cesària es pot deure a complicacions de la pròpia intervenció o de l’anestèsia. Entre les complicacions més greus es troben:

  • Les hemorràgies, “que a vegades fan que sigui necessari extirpar l’úter, com a única manera de detenir el sagnat imparable”, explica Olza.
  • Les trombosis o embòlies.
  • Les infeccions.
  • Complicacions de tipus quirúrgic.

    En opinió d’Olza, aquestes són complicacions freqüents, d’aquí la seva gravetat. “A més d’aquest risc, cal tenir en compte que perdre l’úter o haver de romandre ingressada en l’UCI són situacions doloroses que poden dificultar l’inici del vincle amb el bebè o la lactància”, adverteix.

    En el cas dels bebès, els riscos més complicats poden són els següents:

    • Síndrome de distress respiratori: “És el problema més important del nounat abans d’hora, ‘part pretermino’. Es tracta d’un bebè amb un pulmó immadur que li pot ocasionar greus seqüeles. Per aquesta raó és molt important que el part no es produeixi abans de la 34 setmana, per a poder aconseguir així un pulmó fetal més madur”, comenta el doctor De Miguel.
    • Taquipnea transitòria. Es coneix també amb el terme de ‘pulmó humit’. Sol produir-se quan el bebè neix abans de la setmana 37 i consisteix en la dificultat del bebè per a expulsar el líquid allotjat en els pulmons, la qual cosa li provoca dificultat per a respirar. És una patologia lleu i transitòria.
    • Prematuritat iatrogénica: S’utilitza aquest terme quan un nen és prematur per culpa dels metges. “Un dels casos més comuns és que se li faci una cesària a la mare en la setmana 37, quan en realitat es troba de 34 setmanes (pot haver-hi errors en les dates de part). A conseqüència d’això, el bebè neix prematur, respira malament i ha de ser traslladat a l’UCI”, relata Ibone Olza.
    • Laceraciones: Petits talls o ferides superficials. “En un 2% com a mínim de les cesàries es talla al bebè”, adverteix Olza.

    Amb tot, hi ha situacions -es donen en menys del 5% dels parts- en les quals és absolutament necessari fer una cesària:

    • Quan el cordó umbilical apareix en la vagina abans que el bebè.
    • Sempre que hi hagi un despreniment de la placenta abans o durant el part.
    • Si hi ha un mal posicionament fetal: el bebè està transversal, de natges o amb presentació de cara.
    • Si la mare presenta una cardiopatia descompensada o altres malalties greus.

    Ibone Olza afirma que la inducció del part només hauria de realitzar-se davant aquestes complicacions. De fet, “quan són necessàries, les cesàries salven vides de mares i nens, i els avantatges superen els riscos de la intervenció. Però quan la cesària és innecessària, els riscos per a la mare i el nen són evitables”, subratlla.

    Tots els especialistes consultats en l’elaboració d’aquest reportatge coincideixen a afirmar que el part natural continua sent l’opció més recomanable. Així ho expressa el doctor José Ramón de Miguel, qui alerta que una cesària no és una cosa fútil. “No es pot fer en qualsevol moment ni per exprés desig de la dona. Avui dia hi ha dones que la sol·liciten, però encara són poques. Amb aquelles que la sol·liciten es parla i se’ls demana que exposin els seus motius. La cesària ha de tenir una indicació mèdica, ha de ser avaluada. No pot ser un capritx”, assegura. No s’ha d’obviar en cap moment que “el naixement és una cosa natural, a vegades ens tornem intervencionistes, provocant distòcies -parts dolorosos- innecessàries”, afegeix Fernández, des de l’Associació de Matrones.

    Consells

    Malgrat els riscos intrínsecs d’una operació d’aquestes característiques existeixen una sèrie de consells i accions que ajuden a aconseguir una cesària respectuosa tant amb la mare com amb el bebè. Alguns d’ells són, segons l’Associació ‘El part és nostre’, els següents:

    • Parlar amb els metges sobre la mena d’anestèsia, sutura i atenció al bebè una vegada que neixi.
    • Demanar als doctors que expliquin el que succeeix a cada moment durant el part.
    • En la majoria de les ocasions la intervenció es pot realitzar amb anestèsia epidural. No hi ha cap motiu real perquè el pare o algun familiar no acompanyin a la mare.
    • Quan es requereixi utilitzar l’anestèsia general, encara és més important la presència del pare en el naixement, així ell podrà rebre al bebè i comptar els detalls de la intervenció a la mare.
    • Sol·licitar que tots els degotadors i instruments siguin col·locats en un sol braç, la qual cosa permetrà tenir l’altre braç lliure per a abraçar a a el bebè i donar-li mamar.
    • Demanar que baixin el llençol que aïlla el camp operatori, en el moment en què sali el bebè per a poder-lo veure.
    • Es pot alletar mentre cusen la ferida de la cesària. No hi ha cap inconvenient i tot són avantatges.
    • Després de la cesària, mentre s’està en la clínica, és molt bo romandre llargues estones amb el bebè pell amb pell sobre el pit nu.

    A més, s’han de bandejar alguns falsos mites; no és cert que si el primer part es realitza mitjançant cesària els següents no poden ser per via vaginal. El doctor José Ramón de Miguel aclareix que està demostrat que tret que es repeteixin els motius de la primera cesària, o tret que ja hi hagués dues cesàries, una dona té un 70%-75% de possibilitats de donar a llum vaginalment amb èxit. El reg que es pogués obrir la incisió anterior és aproximadament de l’1%. Per descomptat, s’haurà de fer una valoració clínica, però nosaltres recomanem el part vaginal si no existeix risc matern-fetal afegit”.