Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Part per cesària

La indicació que es practiqui una cesària ha de recaure en l'obstetre

Cesárea sí o no? L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix una taxa anual del 10%-15% de parts per cesària com a xifra ‘normal’. No obstant això, en molts hospitals i clíniques privades espanyoles aquesta xifra supera el 25%. Davant aquesta pràctica, cada vegada més habitual, molts especialistes aconsellen meditar sobre els inconvenients de donar a llum mitjançant cesària en els casos en els quals no sigui estrictament necessari. Encara que està comprovat que aquesta intervenció quirúrgica permet salvar la vida del bebè, també convé recordar, tal com subratllen els metges, que com tota operació comporta un mínim risc de mortalitat com a conseqüència de l’anestèsia, de possibles hemorràgies i infeccions i de cara a futurs embarassos. Per aquesta raó, algunes associacions aconsellen seguir una sèrie de recomanacions que ajuden a aconseguir una cesària respectuosa tant amb la mare com amb el bebè.

Quan és convenient?

“Tota dona té dret a una atenció prenatal adequada i un paper central en tots els aspectes d’aquesta atenció, incloent participació en la planificació, execució i avaluació de l’atenció”, informa l’Organització Mundial de la Salut. Encara que el naixement és un procés normal i natural, l’edat cada vegada més tardana en la qual les dones donen a llum fa que fins i tot en els anomenats ’embarassos de baix risc’ puguin presentar-se complicacions. Els especialistes asseguren que és en aquests casos quan s’ha de realitzar una intervenció que permeti obtenir el millor resultat tant per a la mare com per al seu nounat. Així és com la inducció -intervenció mèdica que pot acabar en cesària- s’ha convertit en una pràctica habitual en molts centres hospitalaris. En alguns, el nombre d’intervencions s’ha elevat per sobre del 15% anual recomanat per l’OMS.

/imgs/2006/10/cesarea4.jpg

No obstant això, com assegura el doctor José Ramón de Miguel, de l’Hospital Marquès de Valdecilla de Santander, “la medicina millora, els hospitals milloren i es diagnostiquen abans els problemes matern-fetals. Avui dia la dona posterga la maternitat i quan una dona es queda embarassada als 35 anys o més, la situació no és la mateixa que als 22. A més, hi ha dones que requereixen reproducció assistida i aquests embarassos tenen més complicacions i poden necessitar que se’ls practiqui una cesària”.

La cesària és, per tant, una operació de cirurgia major abdominal en la qual es realitza un tall en l’abdomen i en l’úter de la mare per a extreure el bebè, en lloc que aquest surti per la vagina, com ocorre en els parts naturals. Com tota operació, comporta un risc de mortalitat materna superior al part vaginal i pot condicionar el futur reproductiu de la dona per un major risc de complicacions en successius embarassos. “De totes maneres, també és cert que cada vegada són més segures”, comenta Ibone Olza, mèdic psiquiatre, cofundadora de l’Associació El Part és Nostre i coautora, al costat d’Enrique Lebrero, del llibre ‘Néixer per cesària’?.

La indicació que es dugui a terme una cesària recau en l’obstetre i són varis i diferents els motius pels quals està recomanada la pràctica d’una cesària, “no així la contraindicació”, explica Mariángeles Fernández, secretària de l’Associació Andalusa de Matrones. Una afirmació que corrobora el doctor De Miguel, qui opina que la recomanació de realitzar una cesària ve donada per indicacions maternes, fetals o mixtes i es pot indicar durant l’embaràs o part. “Es decideix practicar una cesària durant embaràs si hi ha risc que el part s’iniciï i la dona ja ha tingut dues cesàries anteriorment, o quan la placenta es desprèn. I es realitzarà una cesària intraparto o durant el part sempre que la posició del fetus no sigui correcta, en el cas que la dona tingués la pelvis estreta o si hi hagués algun perill que s’alterés el benestar del bebè.

De fet, els metges aquí consultats asseguren que és difícil detallar amb exactitud el nombre correcte de cesàries que s’han de practicar a l’any en un hospital. “El que cal fer és buscar la fórmula correcta, ni excedir-se ni quedar-se curt, perquè hi ha dones que necessiten que se’ls practiqui una cesària per a sobreviure i perquè visqui el seu bebè. S’ha de tenir en compte que les cesàries poden suposar restriccions per a la dona en els seus embarassos, ja que poden limitar la seva capacitat reproductora. Una dona pot sofrir dues o tres cesàries, però no podria tenir 10 fills mitjançant cesària”, aclareix el doctor Txanton Martínez-Astorquiza, cap de la secció d’Obstetrícia de l’Hospital de Basurto a Bilbao.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions