Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Patrícia Pou, servei de Neurologia de l’Hospital Vall d´Hebron, Barcelona

«L'estrès és el principal desencadenant de crisi migrañosas»

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 11deDesembrede2006

Aquesta investigadora col·labora activament amb el Pla d’Acció en la Lluita contra la Migranya (PALM), una malaltia que afecta a un 12,6% de la població espanyola i que, no obstant això, escapa en nombroses ocasions al control mèdic. Els pacients, gairebé sempre les pacients, opten per automedicarse i sofrir les seves cefalees insidiosas en silenci. Moltes vegades es declaren incapaces de treballar, però assumeixen que ningú pot quedar-se a casa per un simple mal de cap… Sigui com sigui, la mateixa OMS ha declarat a la migranya com una malaltia greument incapacitant i es calcula que gairebé la meitat dels malalts es veuria inhabilitat durant les crisis per dur a terme una tasca laboral.

Tot un mal de cap…

Només els qui ho pateixen saben que no té gens de conte. Tampoc ho prenen de broma les administracions, ja que la migranya fa malbé a Espanya més d’1.800 milions d’euros a l’any per absentisme i productivitat reduïda

Sense comptar amb els qui apechugan i porten la seva cefalea a treballar…

El president del Fòrum Español de Pacients, Albert Jovell, va encunyar el terme presentismo (com a rèplica a ausentismo) a propòsit d’aquesta malaltia i per referir-se a pacients que decideixen anar al treball tirant mà d’analgésicos i sense caure en el compte que el seu rendiment va a ser nefast i que poden comprometre la seva seguretat laboral o la de tercers.

Però a cap cap li agrada escoltar «em dol el cap i he decicido quedar-me a casa».

La majoria de les persones tenim molt poca i molt mala informació sobre les migranyes… Recordo una ocasió en la qual em trobava sopant amb uns amics i em van preguntar a què em dedicava a l’hospital. Quan vaig dir que investigava les migranyes van pensar que es tractava d’una malaltia mental, una mica de bojos. Curiosament, vaig explicar a grans trets en què consisteix la malaltia i vaig veure algunes mans aixecant-se discretament per deixar clar que sofrien aquests símptomes. Qui no pateixi migranya de ben segur coneix algú que sí la pateix, i s’haurà adonat que no és per prendre-ho de broma. La migranya és una cefalea o mal de cap que té lloc de forma episódica i crònica. Empitjora amb l’exercici físic, així com amb llums, sorolls o olors intenses… No es pot dir que posi en risc la supervivència del pacient, però és una de les malalties que pitjor afecten a la qualitat de vida i, en conseqüència, ha de ser considerada com a greu.

La migranya és tres vegades més habitual en dones que en homes. Culpem als cromosomes?

Les mesures pal·liatives d’estrès tenen un efecte beneficiós sobre les migranyes i els factors estresantes actuen empitjorant les crisis No sabem exactament quin és la causa de semblant discriminació. Han estat identificats tres gens portadors de la malaltia però poc coneixem de les seves possibles mutacions. Jo més aviat ho enfocaria pel costat de les hormones… Les dones tenim més migranya que els homes; però també tenim més sort. De la mateixa manera que la migranya s’accentua durant les menstruacions, moltes vegades remet i arriba a desaparèixer del tot després de la menopausa. Lamentablement, hi ha dones que assumeixen el dolor que ocasiona la migranya com una cosa natural i inevitable, igual que fan amb el dolor menstrual. Unes altres cauen en un abús inútil d’analgésicos que, paradoxalment, empitjorarà la seva situació pel que denominem cefalea de rebot. Després està aquest assumpte de l’estrès.

S’estressen més les dones que els homes?

Si partim de la base que l’estrès és el principal desencadenant de les crisis migrañosas podríem fer una extrapolació. S’ha comprovat que totes les mesures pal·liatives d’estrès tenen un efecte beneficiós sobre les migranyes i que els factors estresantes actuen empitjorant les crisis. Moltes pacients acaben per desenvolupar el que cridem prodromos, consciència de migranya que els permet intuir amb gran exactitud quina situació els va a afectar de manera negativa.

Permeten les tècniques espectográficas identificar l’efecte de les migranyes en el cervell?

El dany no es causa en el cervell sinó en les meninges, des d’on les tècniques espectográficas ens han permès visualitzar el que cridem aura… Un dolor irradiat a partir de la zona posterior del crani i que avança per tots dos costats fins a aconseguir el front.

Com calmar el dolor?

El primer que cal fer és prendre consciència de malaltia, acudir al metge i sol·licitar una pauta que permeti al pacient portar una vida normal. Una vida relaxada i sense estrès esmorteeix les migranyes, igual que un horari més aviat disciplinat quant a torns de menjar i somni. Els triptanes, neuromoduladores específics per combatre l’aura migrañosa (hi ha vuit agents comercialitzats), combinats amb antiinflamatorios no analgésicos, permeten a molts pacients portar una vida la mar de satisfactòria.

També la marihuana calma el dolor.

No en el cas de la migranya. El dolor migrañoso és diferent a altres dolors i, per exemple, és poc sensible a l’acció analgésica.

Hi ha aliments que perjudiquin o beneficiïn les migranyes?

Una mica de cafè ajuda, molt empitjora. Els aliments rics en glutamato com a conserves, productes de sobre o embotits poden agreujar els quadres; però el pitjor és dejunar… El dejuni és un dels estresantes pitjors de cara a l’organisme i, com a tal, empitjora les migranyes. S’ha especulat amb que un dèficit de magnesi o de vitamina B2 puguin estar implicats en la malaltia, però no s’ha estudiat a fons. De vegades, els prodromos confonen als pacients. Per exemple, tenia una pacient estudiant que assegurava que cada vegada que bevia llet abans d’un examen sofria atacs migrañosos que li impedien un bon rendiment en la prova… Pensava la pacient que la culpa era de la llet però era de l’estrès de l’examen, i vaig poder demostrar que si prenia llet sense intervenir un examen no hi havia crisi. Altres persones prenen dolces o xocolata per combatre un estrès i pensen que tals aliments els causen migranya quan, en realitat, les cefalees es deuen abans de res a l’estrès.

Quan una pacient acudeix al metge de capçalera i li refereix que sofreix un mal de cap, aquest li surt amb «i quin més li ocorre?»… Pot ser que en atenció primària no s’identifiqui tan bé a la migranya com una malaltia greu.

En defensa dels companys d’atenció primària haig de dir que la migranya exigeix una anamnesi molt detallada i llarga; donat l’escàs temps de consulta que es disposa en ambulatoris i centres de salut, tal vegada sigui millor descartar abans possibles infeccions o síndromes febrils… El dolent, llavors, és que els pacients tenen la sensació de que el metge no entén tampoc la seva malaltia, amb el que cauen en l’automedicació i no consulten. El PALM busca, precisament, sensibilitzar a metges i altres professionals sanitaris, pacients i administracions sobre l’important d’identificar al més aviat possible una migranya per tractar-la com cal i possibilitar al pacient una vida normal.

PALM

Img
Imatge: Kenji Ross / Flickr

El Pla d’Acció en la Lluita contra la Migranya (PALM) és una iniciativa apadrinada pel Ministeri de Sanitat i Consum i amb el patrocini de la indústria farmacèutica (MSD) que reuneix a set entitats d’àmbit nacional: la Societat Espanyola de Neurologia, Fundació Espanyola de Malalties Neurològiques, Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària, Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, Associació Espanyola d’Especialistes en Medicina del Treball, Col·legis Oficials de Farmacèutics i Fòrum Español de Pacients.

En els últims mesos, el PALM ha dut a terme una enquesta sobre 5.668 persones de tota Espanya (exceptuant Ceuta i Melilla), incloent a 302 pacients amb migranya prèviament diagnosticada. Aquesta enquesta, els resultats de la qual apareixen publicats en www.programapalm.org, reconeix que un 60% dels entrevistats diu tenir una informació insuficient sobre la malaltia. Per comunitats autònomes, la major prevalença de migranya apareix a Canàries, seguida de Múrcia i Cantàbria.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions