Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pedro Rodríguez, psicòleg sanitari

Cal anar al psicòleg, com amb qualsevol altre problema mèdic: quan es tinguin dubtes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 23 de Abril de 2019

Cada vegada és més freqüent acudir a un especialista buscant ajuda psicològica per gestionar malestars emocionals que sorgeixen davant problemes quotidians com una separació matrimonial o estrès en el treball, per exemple. Ho corrobora el psicòleg sanitari Pedro Rodríguez, qui considera que vivim “sota una pressió social on hem convertit moltes expressions emocionals en un problema psicològic“. Davant aquesta situació, aquest psicòleg del sistema públic de salut comenta en aquesta entrevista que “donant-los un sentit de normalitat les persones poden posicionar-se amb més capacitat i amb majors recursos per resoldre’ls“.

Els espanyols tenim objeccions a l’hora d’anar al psicòleg?

Els ciutadans estan bastant conscienciats pel que fa al que els psicòlegs podem oferir. Acudeixen a un professional de la psicologia perquè els ajudin a gestionar malestars de problemes quotidians d’índole personal, relacional, laboral… i a dilucidar i destriar si tenen un problema o no. Consulten com quan ens dol la cama i volem anar al traumatòleg. Fins a prenen la iniciativa i demanden al seu metge la nostra derivació de manera espontània. I l’atenció primària té criteris per derivar al psicòleg en aquells casos en què existeixi la hipòtesi que realment són aspectes psicógenos els que poden estar a la base de la manifestació i la creació d’un malestar. Cal anar al psicòleg, com amb qualsevol altre problema mèdic: quan es tinguin dubtes que es té un problema.

Pel sistema públic de salut? No hi ha molta llista d’espera?

Per descomptat. En el sistema públic les ràtios són baixes: estem en 4 per 100.00 habitants, mentre que en l’entorn europeu són 18 de mitjana. Després, com ocorre en altres especialitats, sempre està qui prefereix anar a un privat que li han dit que atén molt bé. Però si és un professional molt bo, amb prestigi, al que li crida molta gent, també tindrà llista d’espera.

I què tal una consulta on line?

La telepsicología ha arribat per quedar-se i no queda més remei que sumar-nos amb sentit comú i molta racionalitat. Des del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid hem fet diversos protocols i guies de com intervenir des d’aquesta perspectiva. Però quins temes atendria? En una psicosi seria complicat, però un assessorament o consell és possible, com a pansa amb altres patologies.

Per què anem al psicòleg?

“Hem de riure, somriure, entristir-nos i plorar. Aquest tipus de reaccions formen part de l’esperat, del que ha de passar. Hem d’ajudar-los al fet que les entenguin com a normals”Per malestars emocionals reactius a problemes quotidians (separacions, problemes laborals, conflictes en les relacions, en els fills…) En la nostra societat tenim la fantasia que la vida ha de transcórrer sense problemes de cap tipus, i això no és possible. Hem de riure, somriure, entristir-nos i plorar. Soc partidari que les persones gestionin aquest tipus de reaccions que formen part de l’esperat, del que ha de passar, i hem d’ajudar-los al fet que les entenguin com a normals. Estem sota una pressió social on hem convertit moltes expressions emocionals en un problema psicològic, i tampoc és això. Donant-los un sentit de normalitat poden posicionar-se amb més capacitat i amb majors recursos per resoldre’ls.

Què altres casos tracten?

Tenim instruments, coneixements i capacitat per poder atendre tot l’espectre de malestars psicològics dins de les psicopatologías aclarides en els nostres manuals (trastorns d’ansietat, depressius, bipolars, psicóticos…), independentment que parteix del trastorn es degui a algun tipus de deficiència neuroquímica o alteració cerebral. A part, estem preparats per intervenir en les reaccions emocionals que es produeixen enfront de problemes físics, com un càncer o una cardiopatia. S’estan creant serveis que atenen aquestes patologies i les seves derivacions psicógenas, psicològiques o emocionals.També col·laborem amb programes de promoció de la salut, prevenció…

El que més veuen són casos de depressió i ansietat?

Des del punt de vista epidemiològic, són les que major incidència tenen, per la qual cosa tenim més demanda. De depressió clínica es parla entorn d’un 5-8 % fins a un 20 %, però és que aquí entra de tot, com que em trobo malament perquè he tingut una ruptura emocional, per exemple.

I en les persones majors?

Trastorns afectius en l’estat de l’ànim (decaïment, tristesa, depressió..) que dependran de la causa: si està solament, no li cuiden, no li atenen, se sent desplaçat.. Si té una reacció emocional, cal buscar solucions psicosocials que pot estar en la presentació i origen d’aquests problemes. I no hi ha trastorns psicóticos, esquizofrènics, amb deliris o al·lucinacions, tret que estiguem davant problemes cognitius deguts a alteracions cerebrals per tendències d’alzheimer i processos evolutius de l’edat.

Com es presenten els problemes psíquics en nens i joves?

“Mereix la pena invertir en nens, doncs així fem prevenció: en molts casos anem a evitar la prevalença i la permanència del problema”Els nens poden tenir problemes propis del desenvolupament, de les relacions amb els amics, bullying… i no estan exempts depressió, ansietat, trastorns de l’espectre autista, psicosi.. I en adolescència, sobretot l’esquizofrènia. Però, donada l’especificitat de presentació dels problemes, cal reivindicar equips de professionals que solament es dediquin a atendre a la població infantil fins als 18 anys. És a punt de crear-se l’especialitat de Psiquiatria infanto-juvenil i des de la Psicologia estem reclamant que es creu una altra de Psicologia clínica infanto-juvenil. Mereix la pena invertir en nens, doncs així fem prevenció: en molts casos anem a evitar la prevalença i la permanència del problema, doncs estem intentant de manera prematura que desaparegui.

En els col·legis també hi ha psicòlegs. Són suficients?

A Espanya ha desaparegut la psicologia dels col·legis. No existeix cap departament específic en l’ensenyament. Està la figura de l’orientador, que l’ocupen molts psicòlegs, però poden ocupar-la uns altres. Per això reivindiquem la creació de places de psicologia a les quals solament puguin presentar titulats. Aquests psicòlegs tenen capacitat per observar l’aparició de malestars emocionals o simptomatologies que pot ser senyal d’un problema psicopatológico i derivar cap als equips d’atenció. Tenen un paper important per detectar problemes relacionals, de suïcidi, bestretes de problema mental…

Espanya és el segon país de l’OCDE amb major consum de tranquilizantes. Què opina?

Fins als propis metges són conscients que hi ha una prescripció innecessària de molts psicofármacos. Ens han dit que, com no hem de tenir malestar, amb unes pastilles, encara que tinguem problemes, no semblarà que els tinguem. Però si el malestar prové dels meus avatars, de com amb el meu pensament dono voltes al problema i ho comprenc, aquests fàrmacs no ho canviaran. Hauré d’anar a la causa i fer una lectura diferent per posicionar-me emocionalment de forma diferent.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

Etiquetas:

depressió estrès


Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte