Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pensar en dies festius i ser positius, claus per a superar la “síndrome postvacacional”

Aquest estat depressiu afecta al 35% dels treballadors espanyols
Per mediatrader 26 de agost de 2003

Apatia, nerviosisme, fatiga i ansietat és el que sofreixen algunes persones quan tornen al seu lloc de treball després d’unes merescudes vacances. Això és el que es coneix com a síndrome “postvacacional”, un estat que “no revesteix major gravetat, atès que és un trastorn temporal, banal i benigne”, assenyalen des de l’Àrea Sanitària d’Asepeyo.

Aquesta síndrome, que generalment no dura més d’una setmana, afecta al 35% dels treballadors espanyols, especialment a professionals de l’àrea de la salut, l’educació, el periodisme, la seguretat i l’esport; i sol aparèixer en funció de variables com l’edat, el sexe, antiguitat en el lloc i personalitat.

Per a superar-ho, la mútua aconsella pensar en la proximitat de dies festius, mantenir una actitud positiva davant el retrobament amb els companys i portar al lloc de treball una foto que recordi els moments agradables de les vacances.

Així mateix, recomana realitzar un inici progressiu de l’activitat; tenir en compte que el treball “és una activitat normal, no un problema o rutina”; compartir amb els companys les vivències de les vacances i “no enyorar-les”, ja que “les pròximes seran millors”.

Una vegada ficats en feina, Asepeyo aconsella no pretendre resoldre en un dia tot el treball acumulat i no emportar-se tasques a casa, ja que, recorda, “es treballa per a viure, i no al revés”.

Fora de l’horari de treball, la mútua recomana als nouvinguts de vacances buscar moments d’oci en el dia a dia, i no sols durant les vacances o caps de setmana.

Finalment, adverteix que el fet de sofrir “síndrome postvacacional” pot suposar, almenys en els primers dies, “un cert risc en funció del treball que es realitza”. En aquest sentit, després d’assenyalar que és normal que després del període vacacional es mantingui “una certa relaxació”, no per això s’ha de baixar la guàrdia en la seguretat laboral, màximament si es duen a terme activitats que exigeixen una especial concentració.