Els joves en edat escolar són majoritàriament sedentaris, però el percentatge és encara major en nenes. Quin és el motiu? Per què les nenes fan menys esport que els nens? Germán Ruiz Tendero, doctor en Ciències de l’Esport i professor de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), ho explica: “És multifactorial: interessos personals, cultura, biologia, influències dels iguals i la família, el propi entorn físic, sistema educatiu, les experiències de vida…”. I com revertir aquesta realitat? L’expert dóna alguns consells a pares, mares i professors.
Com aconseguir que les nenes facin més esport
Són, sens dubte, raons gairebé atàviques les que argumenta l’expert consultat. Però constatar aquesta realitat no ha d’eximir a la societat de buscar remei per a minorar aquesta anomalia. Per això, el mateix Germán Ruiz Tendero, més que intentar donar amb la causa, prefereix aportar algunes solucions. Aquestes són algunes que esmenta aquest doctor en Ciències de l’Esport.
Importància de la mare activa
L’interès de la dona per l’esport creix cada any. Prova d’això és que en la primera enquesta d’hàbits esportius que es va fer a Espanya en 1968, un 6,8% de les dones espanyoles practicava algun esport, enfront del més del 18% dels homes. Avui dia, un 44,4% d’espanyoles practiquen esport habitualment, però són ells encara els que més esport realitzen: un 51%.
Ruiz Tendero reconeix que “perquè es produeixi un gir en els percentatges és important posar en valor la figura activa i esportiva de la mare, ja que tindrà un major impacte en les nenes que si aquestes només observen al pare”. El fet que l’esport masculí tingui més presència mediàtica i que siguin menys els referents femenins no ajuda tampoc a l’hora d’acabar amb els estereotips de gènere. Combatre’ls comença amb una major acceptació social de la dona esportista, començant per la figura de la mare activa. Encara que tots dos, pare i mare, són referents per als seus fills, per qüestions d’identificació i comprensió de les emocions, la mare és el model de conducta a seguir de la filla.
Compartir l’experiència
No n’hi ha prou amb apuntar a les nenes a un esport, cal participar d’aquesta experiència, acompanyant-les, veient-les jugar o fent l’activitat física junts (incorporant germans i amics). Com diu la neurociència, si una activitat ve associada a una emoció positiva, un se sent acompanyat i volgut, per la qual cosa les nostres opcions d’èxit per a la generació d’hàbits saludables es veuran incrementades.
Introduir en les nostres activitats a les nenes des de molt petites
Encara avui dia, pesi al gran avanç de participació i implicació de les dones en l’esport, els pares tenen el convenciment que els nois són “més actius” que les noies, segons destaca l’estudi ‘La influència parental en la motivació i participació dels alumnes en activitats fisicoesportives en edat escolar’, de la Universitat Complutense de Madrid. “No cal preocupar-se tant per qüestions ideològiques, com si les nostres filles s’inclinen més als mal anomenats esports de nois o noies, sinó que tinguin llibertat de triar allò que a elles els agrada i els permeti ser més actives, tenir experiències d’èxit, però també una educació en el fracàs, la qual cosa porta a la superació personal”, apunta el professor i autor de l’estudi Ruiz Tendero.
Imatge: RODNAE Productions
Buscar un equilibri sense sedentarisme
En l’adolescència, els interessos canvien. En aquest punt, les amigues i amics seran clau per a romandre actives: si el grup de tota la vida no es mou, caldrà incorporar entorns socials actius de manera paral·lela, com apuntar-se en família a un grup de muntanya, animar-la a formar part d’algun equip de la zona per a practicar un esport…
La pubertat és un bon moment per a parlar sobre la imatge corporal. Si l’objectiu de practicar una activitat física és únicament millorar el cos, al final les probabilitats de convertir-se en dones actives a mitjà i llarg termini seran menors.
Incorporar referents en l’esport femení com a models a les aules
Són petits gestos que sumen molt. Els viatges d’oci actiu des del col·legi també deixen una petjada molt positiva en la infància (esquí, natació, campaments…). “Si cal fer una sortida escolar, podem anar a veure un partit de futbol femení per a secundar-lo i, de pas, millorar el pensament tàctic alhora que ho treballem en les nostres classes”, aconsella Germán Ruiz Tendero.
