Vives pendent dels sons que emet el teu telèfon i paralitzes les teves interaccions quan t’arriba una notificació nova. Prestes més atenció al mòbil que a les persones que estan amb tu en aquest moment. Et reconeixes? Pot ser que pateixis phubbing o ningufoneo, l’acte de menysprear i ignorar tot el que t’envolta (especialment als éssers humans) per a concentrar-se única i exclusivament en el telèfon. Qui ho practica, i ho sofreix, pot experimentar importants conseqüències negatives. I no sempre és fàcil d’identificar. Estem tan acostumats a utilitzar el mòbil que a vegades no som conscients de com aquest petit aparell modifica la nostra conducta. Per això en les següents línies et comptem més sobre aquest comportament i et donem alguns consells per a evitar caure en la temptació d’atendre el telèfon a cada estona.
Què és el phubbing i a qui afecta
El phubbing és l’acte d’ignorar a la persona amb qui s’està en un moment donat parant esment al telèfon mòbil. El terme és una combinació de les paraules phone (telèfon) i snubbing (fer un menyspreu). La paraula va ser encunyada pels responsables del diccionari australià Macquarie. L’any 2012, i ajudats per l’agència de publicitat McCann, van encomanar a un nodrit grup de lexicògrafs, escriptors i poetes crear un neologisme per a definir aquest hàbit i conscienciar així a la població sobre aquesta conducta. En espanyol, phubbing es tradueix com ningufoneo.
En ningufoneo no és un comportament exclusiu de certes etapes vitals. Si bé els nens i els joves semblen més tendents a practicar-ho, la realitat mostra que els adults de totes les edats també tenen aquesta conducta. Només cal parar-se a mirar qualsevol reunió familiar i veure com les persones, en lloc d’interactuar entre si, estan atenent els seus telèfons mòbils.
Per què es produeix el phubbing
Segons l’Estudi ‘Mobile & Connectivitat Intel·ligent 2021‘ de IAB Spain, dues de cada tres minuts que naveguem per Internet ho fem des de dispositius mòbils. Diàriament invertim en les nostres connexions una mitjana de 3 hores i 16 minuts. El 60% dels usuaris confessa emprar el telèfon per a xatejar en aplicacions de missatgeria instantània, navegar per les xarxes socials o consultar el correu electrònic. Cada persona, de mitjana, té instal·lades 36 aplicacions en el seu mòbil.
Si contemplem aquestes dades, és fàcil deduir que, en termes generals, existeix una alta dependència instrumental del telèfon. Tenim l’hàbit més que adquirit de mirar la pantalla gairebé per a qualsevol cosa i pràcticament en tot moment.
Entre els motius d’aquest enganxament tecnològic alguns psicòlegs apunten a la dopamina —un neurotransmissor que produeix un efecte de plaer en el nostre organisme— que s’allibera quan rebem els estímuls socials positius de les xarxes socials. La teoria no sols la defensen els experts: Sean Parker, expresident de Facebook, va declarar públicament sentir-se culpable d’activar aquests missatgers químics en els cervells dels seguidors de l’empresa en la qual treballava.
Conseqüències del ningufoneo
El phubbing afecta tant al qual ho practica com al que ho pateix. Segons els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units (NIH) el ningufoneo repercuteix en la salut física i mental. Provoca problemes de dependència com la nomofobia (la por irracional a no tenir el mòbil sempre a mà); autisme virtual (un aïllament presencial que genera solitud, timidesa, ansietat, inseguretat i problemes d’habilitats socials); símptomes físics i neurològics, com la síndrome del túnel carpià o la vibració fantasma; i dolors crònics com a síndrome ‘’ del coll trencat.
Per a avaluar com afecta a les persones ser ningufoneadas, un grup de psicòlegs de la Universitat de Kent (Regne Unit) va realitzar un estudi fa uns anys. Van demanar la col·laboració de 153 individus i els van exposar a una conversa simulada a fi de valorar com se sentien si el seu interlocutor els atenia, els ignorava lleugerament o els menyspreava de manera molt evident.
Els resultats del treball, publicant en la revista Journal of Applied Social Psychology, van revelar que com més gran era el phubbing, pitjor era la qualitat de la comunicació entre els individus. El ningufoneo també provocava relacions personals insatisfactòries i feia que el sentiment de pertinença grupal, l’autoestima, el valor existència i l’autocontrol quedessin afectats. A més, tal com van assenyalar els investigadors, el phubbing era perillós ja que podia tenir lloc en qualsevol lloc i en qualsevol moment, alguna cosa que no ocorria amb altres formes d’exclusió social més estudiades.
Com evitar el ningufoneo
La millor manera de frenar el ningufoneo és prescindir del mòbil quan estiguem amb altres persones. Guardar el telèfon o deixar-lo en un lloc apartat ajudarà a evitar que mirem la pantalla a cada moment. També podem optar per silenciar o desactivar les notificacions.
A més, amb l’objectiu d’anar reduint la dependència del telèfon, podem seguir una sèrie de normes:
- Establir franges horàries o pauses de descans en l’ús del mòbil.
- Fomentar la comunicació presencial amb família i amics.
- Buscar activitats lúdiques per a ocupar el temps que ens mantinguin allunyats del telèfon.
- Desconnectar en període vacacional i només consultar el mòbil quan sigui de debò necessari.
- Evitar utilitzar el telèfon quan estiguem fent una altra tasca, per exemple, navegar per les xarxes socials al mateix temps que estem veient la televisió.
