Estiu és sinònim d’activitats a l’aire lliure, i de picades d’insectes. Les condicions de calor i humitat típiques en aquesta època atreuen a multitud d’ells, sobretot, als molests mosquits. Però no són els únics. També són freqüents en aquesta estació les abelles i les vespes. En aquest article es descriu com són les picades d’aquests insectes, com prevenir-les i quines mesures es poden prendre per alleujar les molèsties que produeixen.
Les picades: mosquits, abelles i vespes
Les condicions de calor i humitat típica dels dies estiuencs promouen la reproducció dels temibles mosquits que acaben picant a gairebé tothom. Però no piquen pel dulzor de la sang humana. En realitat, els mosquits escullen a les seves víctimes guiats per l’olfacte: se senten atrets pel diòxid de carboni que emana de la pell d’algunes persones i de l’àcid làctic que expel·leixen per la suor en fer exercici. Aquest diòxid de carboni varia segons la dieta o l’exercici que se segueixi.
Són les femelles els qui claven l’agulló perquè necessiten unes proteïnes de la sang per desenvolupar els seus ous. I perquè els sigui més fàcil extreure la sang, se serveixen de la seva saliva, que conté una proteïna amb propietats anticoagulants (no permet que es formi el coàgul). En l’organisme, aquesta proteïna origina una reacció al·lèrgica lleu amb l’alliberament d’histamina. Això provoca inflamació, enrogiment i picazón.
També les vespes i les abelles són insectes habituals a l’estiu, encara que solament piquen com a defensa. Les vespes tenen un agulló llis que els permet picar més d’una vegada; la majoria de les picades es donen a l’estiu fins a finals de tardor. Per contra, l’agulló de les abelles posseeix unes petites dents que impedeixen la seva sortida una vegada clavat, i la seva major incidència es dona des de primavera fins a finals de tardor.
Entre els símptomes que provoquen estan dolor, coïssor i picor i una lleu inflor de la zona. Normalment, aquests remeten i no donen inconvenients. No obstant això, en algunes ocasions, poden originar problemes majors. Quan la picada es dona a l’àrea de la boca o la gola, pot produir dificultat respiratòria. I quan el nombre de picades és elevat, desencadena una reacció al·lèrgica amb nàusees, marejos o dificultat respiratòria; s’estima que a partir de cinc poden ocasionar algun problema i més de 40, ser greu. Un altre cas important és quan la víctima presenta un quadre al·lèrgic d’extrema gravetat amb la picada d’abelles o vespes.
Prevenir les picades
Les locions repel·lents cal aplicar-les damunt de la pell, i mitja hora després de la crema de protecció solar, si cal usar-les alhoraPer mantenir la llar lliure de mosquits i de les seves picades, els recursos més utilitzats són les teles mosquiteras en finestres, els insecticides en esprai, els elèctrics i també les locions repel·lents d’insectes. Si s’opta per ells, cal anar amb compte a polvoritzar-los suau i repetidament en l’ambient i a les zones properes al lloc d’on provenen els insectes i, a continuació, tancar les habitacions i ser molt previnguts en no utilitzar-los en llocs on hi hagi menjar exposat. Quant a les locions, cal aplicar-se el producte damunt de la pell -mitjana hora després de la crema de protecció solar, si cal usar-les alhora- i per sobre de les peces.
També està la possibilitat d’utilitzar olis essencials de llimona o espígol diluïts en aigua -i no usar perfums- tant en la pell com a la roba i col·locar tests d’alfàbrega o menta prop de portes i finestres.
A més, el tipus de roba i el color poden ajudar a la tasca d’evitar les picades. El millor és vestir amb peces de màniga llarga, pantalons llargs i mitjons, de color clar.
Si es menja a l’aire lliure, cal vigilar els menjars i begudes dolces (sobretot, el contingut de llaunes de refrescs obertes), així com la presència de papereres o col·lectors d’escombraries propers o d’aigua estancada, sigui una tolla, un llac o les ribes d’un riu. D’altra banda, s’ha d’evitar descalçar-se en el camp o caminar per sobre d’herba recentment tallada.
Com tractar les picades d’insectes
Una vegada el mosquit ha picat, cal recordar que el gratat facilita l’alliberament de més histamina, la qual cosa provoca encara més inflamació, picor i enrogiment. Si el gratat és intens, està la possibilitat de provocar una ferida en la pell que serà la porta d’entrada a diferents patògens que poden arribar a ocasionar una infecció.
Si la picada és d’abella, cal extreure l’agulló amb unes pinces, evitant pressionar o pessigar la zona, ja que provocaria que es disseminés el verí; rentar la zona amb aigua i sabó; i si es té a mà, utilitzar un antisèptic. L’aplicació de fred local -mai aplicar gel directament sobre la pell, perquè podria produir una cremada- ajuda a controlar la inflamació i a disminuir el dolor.
Per a les picades d’altres insectes en general, hi ha disponible multitud de productes de venda lliure en les farmàcies, amb calamina o amoniaco, que alleugen els símptomes lleus.
Si la reacció és intensa, també es poden utilitzar medicaments antihistamínics o cremes amb corticoesteroides. L’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària adverteix de l’ús dels antihistamínics en crema, ja que poden produir erupcions cutànies amb la llum solar. Si el dolor és molt fort, pot ser útil prendre un analgésico.
Si la víctima presenta inflamació de la boca, dificultat per respirar o empassar, sibilancias (xiulets), urticaria, mareig, debilitat o pèrdua de consciència, és fonamental cridar ràpid al nombre d’emergències 112. I si passats uns dies, la picada no millora, dol o augmenta de grandària, es recomana acudir al professional de salut de referència.
