Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pilates i salut

El mètode Pilates és un entrenament que combina força, resistència, flexibilitat i control mental

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 14deAbrilde2013
img_pilatessalud

Cada vegada hi ha més adeptes al mètode Pilates. I no sol ballarins i esportistes es beneficien d’aquesta pràctica. Els seus defensors pregonen que és un entrenament integral de cos i ment que poden desenvolupar persones de totes les edats. Fins a creix el nombre d’especialistes de diferents àmbits de la salut que ho recomanen per a malalties tan diferents com a asma, insuficiència cardíaca i, fins i tot, per a pacients oncològics. S’ha demostrat que té beneficis neurològics, ginecológicos, en l’aparell locomotor i en la rehabilitació posquirúrgica de lesions. Però com tot exercici esportiu, té les seves contraindicacions. En aquest article es descriu què aporta la pràctica del mètode Pilates i les diferents recerques que duen a terme professionals de diferents àmbits de la salut.

Img pilatessalud art
Imatge: RON SOMBILON MITJANA, ART and PHOTOGRAPHY

“En 10 sessions sentiràs la diferència, en 20 veuràs la diferència i en 30, t’haurà canviat el cos”. Aquestes són paraules de Joseph Humbertus Pilates, el creador del mètode Pilates. Però, en què consisteix? Es basa en 300 exercicis bàsics -derivats de la gimnàstica correctora i d’altres modalitats esportives- i les seves variables, que tenen un objectiu principal: enfortir el centre de gravetat, localitzat entre la zona abdominal i lumbar, denominada “powerhouse”. Aquestes activitats es poden practicar en el sòl o damunt de superfícies adaptades que porten incorporats diferents raïls, estructures o corrioles.

A partir d’aquí es treballa la musculatura abdominal, fins i tot la de capes més profundes, enforteix el sòl pèlvic, corregeix la postura corporal, enrobusteix la musculatura de l’esquena i millora la seva alineació, augmenta la flexibilitat, l’equilibri, la coordinació i la capacitat pulmonar i redueix l’estrès. A més, conrea l’allargament vertebral i ajuda al fet que els discos intervertebrales deixin d’estar col·lapsats.

Per aconseguir aquests beneficis, J. H. Pilates va establir sis principis bàsics:

  1. Concentració: cal parar esment en els moviments que es realitzen.
  2. Control de totes les accions.
  3. Força central: atén al reforçament del centre de gravetat (músculs abdominals, perineals, glúteos i lumbars).
  4. Moviment fluid: els exercicis cal haerlos de manera suau i fluida, sense presses ni rigidesa.
  5. Precisió en fer els moviments.
  6. Respiració: mitjançant una inhalació profunda amb una exhalació plena forçada, coordinada amb els moviments. Per norma general, s’inhala en preparar-se per a un moviment i s’exhala durant l’execució.

Pilates: l’opinió dels especialistes

Una mala pràctica de Pilates pot provocar sobrecàrregues i lesionis múscul-ligamentosas

Quin és el principal benefici que aporta el mètode Pilates? Per a Juan Bosch, metge especialista en Medicina de l’Esport de l’Hospital Sant Rafael de Germanes Hospitalàries, a Barcelona, “el treball de control, tant de la posició del cos com de la respiració, és molt important i això possibilita una millora postural i de la respiració. També es tonifican i flexibilitzen els músculs i, en conseqüència, millora l’equilibri entre els diferents grups musculars”. Aquest especialista recomana la seva pràctica a els qui vulguin realitzar un exercici de manteniment o de correcció postural, siguin esportistes o no. “La versatilitat, tant dels diferents exercicis com de l’ús de diferent utillatge, permet practicar-ho a un ampli rang de població, solament amb adaptar-ho a les diferents necessitats i objectius de cadascun”, afirma.

Per a Juan Bosco Calvo, metge de l’esport, professor de la Universitat d’Alcalá d’Henares i introductor del mètode a Espanya, en unes declaracions a ‘Diari Mèdic’, assegura que “per a la columna, des de cervicals fins a lumbars, maluc, genoll i espatlla, no hi ha una cinesiterapia més avançada“. I és que aquest expert, que ha realitzat més de 300 tallers a professionals de l’àmbit de l’atenció primària del Sistema Nacional de Salut, no es cansa de proclamar els seus beneficis en l’àmbit de la rehabilitació de l’aparell locomotor.

El pilates terapèutic es basa en el moviment fluid i controlat, adaptat a la vida domèstica, a l’esport o a la rehabilitació. Bosco insisteix que l’objectiu és prevenir que la lesió es repeteixi i millorar l’estat psicofísic. En rehabilitació utilitza unes estructures similars a un llit. De fet, a EUA i Regne Unit forma part de les teràpies de rehabilitació.

Pilates: cura amb les contraindicacions

Què pot provocar una mala pràctica? Bosch explica que “la complexitat, l’exigència d’una correcta execució, el treball de percepció del propi cos i el control de la respiració determinen que, per a una activitat segura, sigui essencial la professionalitat i bon fer del monitor. Una mala pràctica del mètode Pilates, amb un inadequat control o progressió, pot representar un risc de sofrir sobrecàrregues i lesionis múscul-ligamentosas“.

De fet, els especialistes tampoc recomanen la seva pràctica davant estats d’inflamació aguda. També posen l’èmfasi en què, aprofitant el seu auge, s’ha generalitzat en molts centres esportius i, de vegades, no es realitza de la manera més adequada.

Evidència científica del mètode Pilates

Són moltes les societats científiques que aconsellen el mètode Pilates. La mateixa Fundació del Cor ho fa per fomentar l’activitat física entre els pacients malalties cardiovasculars.

També el Grup Español de Recerca en Càncer de Mama, GEICAM, en la seva obstinació d’incloure l’exercici dins del tractament del càncer, assenyala que l’activitat física pot ajudar a la recuperacion de les dones que sofreixen càncer de mama i apunta al mètode Pilates com la millor opció: s’adapta a totes les edats i formes físiques i, fins i tot, es pot practicar en la malaltia o la convalescencia. Així mateix, recorda que redueix l’ansietat i la depressió, millora l’autoestima i provoca una major sensació de control. Això sí, recomana realitzar-ho amb un monitor particular.

En la primera guia contra el restrenyiment publicada per la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu, FEAD, a més d’aconsellar uns hàbits higiènic-dietètic adequats, s’insisteix en la necessitat de realitzar algun tipus d’activitat física i es nomenen als exercicis del mètode Pilates com els hàbits saludigestivos recomanables, ja que faciliten els moviments peristálticos de l’intestí i afavoreixen el trànsit intestinal.

També és convenient per prevenir fractures per osteoporosis, per millorar la postura i reforç de l’esquena en els nens, per ajudar a no perdre la mobilitat als pacients encamados, per combatre l’obesitat en adolescents, etc. Sembla que les seves indicacions són il·limitades.

Mostra de l’interès que suscita, molts investigadors s’han posat a la feina per buscar l’evidència científica que sostingui aquesta pràctica. ‘Journal of Sport Rehabilitation’, ‘BMC Medical Research Methodology’, ‘Arxivis of Physical Medicine and Rehabilitation’, ‘Clinical Journal of Oncology Nursing’, ‘European Journal of Physical and Rehabilitation Medicine’, ‘Cardiovascular Therapeutics’, ‘Women Health’ o ‘International urogynecology journal and pelvic floor dysfunction’ són alguns exemples de revistes científiques de prestigi internacional que ho avalen, encara que molts especialistes incideixen en la necessitat de continuar amb la recerca.

Joseph Humbertus Pilates

J. H. Pilates (Alemanya, 1880 – EUA 1967) va ser un nen asmático i feble. Motivat per les seves pròpies limitacions, va estudiar el cos humà i totes les tècniques de rehabilitació que existien. Va aprendre diferents disciplines i, amb elements de cadascuna (ioga, boxa, gimnàstica, natació, etc.), a poc a poc va crear el seu propi mètode, que al principi va denominar “Contrología”.

Durant la Primera Guerra Mundial, va ser presoner de guerra i, en el camp de concentració, mentre exercia d’infermer, es va dedicar a entrenar i treballar amb companys i soldats lesionats, utilitzant sistemes de cordes, corrioles i molls subjectats en els seus llits perquè poguessin exercitar-se i recuperar el to muscular abans de posar-se en peus. Amb el temps, va desenvolupar taules d’exercicis per practicar també en el sòl.

Acabada la guerra, va viatjar a EUA i es va ocupar d’ensenyar el seu mètode. Aviat es va fer notori entre ballarins amb lesions produïdes per sobrecàrrega d’entrenaments. Va publicar dos llibres: ‘La teva salut: Un sistema correctiu d’exercici que revoluciona el camp de l’Educació Física’ i ‘Retorn a la vida a través de la Contrología’.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions