Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Por a anar al mèdic

El temor irracional d'anar al metge és una fòbia social que pot tenir repercussions greus en l'estat de salut de l'afectat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 24deFebrerde2013
img_miedo ir medico hd

Tenir por d’anar al metge de forma injustificada o irracional és una de les denominades fòbies socials. L’afectat sent una ansietat forta i irracional d’alguna cosa que representa poc o cap perill real. En aquest article s’explica que aquest temor no solament es limita a aquesta figura professional i a la seva bata blanca, sinó a tot l’ambient que li envolta, com entrar en un hospital, l’olor característica dels centres sanitaris o, fins i tot, veure agulles o tecnologia sanitària. Per fortuna, hi ha tècniques útils per superar aquesta fòbia.

Img miedo ir medico art
Imatge: Chalabala

De l’objecte fòbic a l’ansietat

La por d’anar al metge o yatrofobia és una por patològica, persistent, anormal, irracional i injustificat que forma part del grup de les fòbies socials. Segueix l’esquema clàssic, segons el qual, la por irracional es desperta davant un estímul concret, denominat objecte fòbic, i que pot ser molt variat (el metge o les agulles). Després, la persona afectada experimenta ansietat i, en casos extrems, atacs de pànic.

En el cas de la yatrofobia, l’objecte fòbic és la figura del metge. La persona afectada sofreix d’ansietat abans de res el relacionat amb aquest professional, en apropar-se el dia i hora de la cita mèdica o en aproximar-se a l’espai físic on tindrà lloc la visita.

Aquest trastorn es desenvolupa per dos motius. En ocasions, es dona després d’una experiència negativa prèvia, en la infància o en acudir a una consulta mèdica. Altres vegades se sofreix després d’un procés d’angoixa generalitzat que la persona experimenta des de fa temps sense ser conscient d’això, ni d’haver patit una experiència traumàtica anterior que l’hagi provocat; ni tan sols en rastrejar en el seu historial clínic per intentar identificar un antecedent, és capaç de trobar una causa.

Qui tem anar al metge?

La tècnica directa i la d’exposició gradual són dues teràpies cognitiu-conductual que utilitzen els psicòlegs per tractar la yatrofobia
Encara que el desenvolupament de les fòbies és més usual en la infància i en els primers anys de joventut, també hi ha adults que les poden sofrir. “No hi ha un perfil immune a patir una fòbia. Depèn més de les situacions que es viuen, i de l’ambient, que de la personalitat. També hi ha els qui són més resistents i toleren millor l’ansietat, mentre que unes altres, que són més vulnerables, no són capaces de posar-li fre i sofreixen un procés d’inquietud generalitzada”, informa Amaya Terròs, psicòloga en exercici a Madrid.

“Els petits solen tenir por a les agulles (aicmofobia) però, de vegades, aquest temor ha estat contagiat per la cara que posen els pares davant la situació, que actuen com a miralls, de manera que els petits absorbeixen les seves emocions. Els pares que senten nerviosisme contagien als seus fills. Per això, és important tranquil·litzar als nens i intentar que no els acompanyin els adults impressionables”, adverteix Terròs.

Fòbia a l’ambient sanitari i d’hospital

“Tota relació amb un objecte fòbic genera malestar en forma d’ansietat i es pot propagar a tot el relacionat amb ell, en aquest cas al metge, i a l’ambient que li envolta, és a dir, a l’àmbit sanitari. Així, els afectats poden començar a sentir sudoració, ansietat i, fins i tot, pànic, en veure un ambient sanitari, infermeres, bates blanques, en notar l’olor característica dels hospitals, moltes vegades, abans de veure al facultatiu”, explica Terròs.

A pesar que tot procediment o prova diagnòstica genera cert grau de desassossec i la majoria de les persones s’espanten davant la possibilitat de patir una malaltia greu, “cal calcular els beneficis d’anar al metge, enfront dels costos de no fer-ho per angoixa. Encara que és cert que les proves diagnòstiques generen preocupació, no realitzar-se, per exemple, una citologia pot provocar un problema major”, reconeix l’experta. Les conseqüències patològiques d’arribar a un diagnòstic tardà poden ser fatals i mortals. Per això, els afectats per aquesta fòbia “han de comprendre que és disfuncional i contraproduent, perquè els fa assumir conductes de risc en contra de si mateixos”, destaca.

Com guarir la fòbia al metge

En l’actualitat, hi ha dues teràpies cognitiu-conductuals que utilitzen els psicòlegs per a la por irracional. Una d’elles és la directa, d’inserció o inundació, més dràstica, i que consisteix a exposar a l’afectat al causant de la seva fòbia i ansietat (com poden ser les aranyes o pujar a un avió), perquè aquesta es dilueixi.

En canvi, la tècnica d’exposició gradual elimina aquest temor mitjançant un acostament progressiu a l’objecte fòbic. Per a això, es demana al pacient que imagini que s’aproxima a l’estímul, se li ensenya a relaxar-se i a disminuir el seu nivell d’ansietat de manera progressiva, fins que l’estímul fòbic perd força i desapareix la por irracional. “Es guia al pacient a poc a poc cap a l’estímul. Se li demana que imagini al metge, que li truca per telèfon per demanar una cita, es deixa que experimenti una mica d’angoixa i que aquesta baixi; després es dona un altre pas més, i així fins que està preparat i el psicòleg li acompanya físicament a la consulta”, detalla Amaya Terròs.

Però, sovint, no solament cal tractar la fòbia, ja que aquesta és “la punta de l’iceberg, la manifestació d’un altre problema, que és l’ansietat generalitzada. Quan es resol la fòbia, que és el símptoma, moltes persones fan una vida normal, perquè se’ls ha eliminat el malestar que sentien; no obstant això, al cap d’uns mesos, tornen amb una altra situació que els genera incomoditat. Per això, si hi ha un temor irracional relacionat amb una experiència prèvia que ha provocat un condicionament en la infància, i sorgeix en la vida adulta, sense que s’hagi buscat solució durant dècades, cal tractar-la i dissociar-la, perquè l’afectat no visqui amb una conducta disfuncional”, exposa.

Fòbies a Espanya

Les dades del projecte ESEMeD (Estudi Epidemiològic dels Trastorns Mentals a Europa) corresponents a la població adulta d’Espanya, publicats l’any 2006, indiquen una prevalença de fòbies al llarg de la vida del 5,61%, inclosa la fòbia social (1,17%), la fòbia específica (3,82%) i l’agorafòbia (0,62%).

“Si projectem aquests percentatges sobre el nombre d’adults residents al nostre país l’any 2011, d’acord amb el cens que va publicar l’Institut Nacional d’Estadística (INE), s’obté que prop de 2,63 milions d’adults alguna vegada ha patit alguna fòbia al llarg de la seva vida. Un 0,55% (més de mig milió de persones) hauria sofert un trastorn d’ansietat per fòbia social; un 1,79%, fòbia específica; i un 0,29%, (gairebé 300.000 persones adultes) agorafòbia”, informa Antonio Cano, president de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SIGUIS).

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions