Prevenció del virus del papil·loma humà

La Primera Setmana Europea de Prevenció del càncer d’úter sorgeix amb la necessitat de conscienciar sobre la importància de la prevenció i insistint en la importància de la realització de forma regular de citologies cérvico-vaginal o test de Papanicolau, la manera més eficaç de detectar anormalitats cel·lulars. D’altra banda, i coincidint amb aquesta campanya de prevenció, l’Associació Europea contra el càncer de coll d’úter (AECC) posa l’accent, en el seu manifest, que el 80% dels casos pot detectar-se usant estratègies de prevenció adequades. A més, el document demana el reconeixement i suport d’organitzacions no governamentals i altres entitats per a combatre la malaltia, del qual es detecten anualment 50.000 casos nous.

La iniciativa d’AECC compte a Espanya amb el suport de la companyia GlaxoSmithKline. Per a això s’han realitzat i repartit 3.000 pòsters i 150.000 fullets informatius per les consultes de ginecologia de tot el país. Aquest tipus de neoplàsia, el segon més freqüent en les dones de tot el món després del de mama, és el culpable de 900 defuncions a Espanya. En el marc de la Primera Setmana Europea de Prevenció del càncer d’úter, ha estat presentat l’estudi Afrodita, coordinat per Luís María Puig-Tintoré, cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, juntament amb l’Institut Català d’Oncologia. Els resultats d’Afrodita, el treball amb major mostra sobre aquest aspecte realitzat a Espanya, s’han obtingut mitjançant enquesta a 6.852 dones d’entre 18 i 70 anys de 17 comunitats autònomes.

Els resultats de l’estudi revelen que l’ús de la citologia vaginal a Espanya és elevat, encara que certs grups de població no es realitzen tants exàmens com seria recomanable. Aquest treball també ha avaluat la cobertura del garbellat del càncer de coll d’úter mitjançant el test de Papanicolau a nivell de tot el territori espanyol. Segons les dades obtingudes, el 72% de les dones ignora el valor dels exàmens ginecològics en la prevenció del càncer de coll uterí o cèrvix, i el 20% de dones en edat fèrtil mai s’ha realitzat una citologia. Encara que les taxes d’incidència d’aquesta mena de càncer al nostre país són de les més baixes d’Europa, els experts insisteixen que el càncer de cèrvix no ha desaparegut i, fins i tot, semblen augmentar els casos en els últims anys.

Els autors de l’estudi Afrodita critiquen que a Espanya l’estratègia de realització de citologies no segueix una línia organitzada, la qual cosa comporta que dones joves, amb mitjans econòmics i de baix risc estiguin més controlades que dones majors, amb menys mitjans i amb un índex molt major, que són, en definitiva, les que més el necessiten. Associat a la causa del càncer de cèrvix el 41% de les dones enquestades creu que aquest tipus de càncer és d’origen hereditari i gairebé la meitat desconeix el virus del papil·loma humà i el seu mecanisme d’actuació, encara que han estat exposades gairebé el 80% de les dones sexualment actives. Un 20% pensen que el factor principal per a desenvolupar la malaltia està lligat a l’edat. Per comunitats autònomes, Madrid, La Rioja i Astúries tenen una major cobertura de garbellat de càncer de coll d’úter. En l’altre extrem, Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa.

Ser major de 55 anys, viure en una zona rural i pertànyer a classes socials menys privilegiades influeixen a l’hora de seguir exàmens ginecològics. El percentatge de les quals s’han realitzat una citologia augmenta progressivament fins als 55 anys i, a partir d’aquí, disminueix ràpidament. Sembla ser que el lloc de residència també determina els hàbits; el 61,1% de les dones de poblacions amb menys de 5.000 habitants s’han practicat una citologia alguna vegada enfront del 77,6% de les de municipis amb més de 200.000 habitants. I gairebé el 60% de les dones de classes socials menys afavorides s’han realitzat alguna vegada el test de Papanicolau enfront del 83% de les enquestades amb un nivell social més alt. Igualment existeixen contrastos quant a la freqüència: només el 41% de les enquestades s’havien sotmès a la prova fa menys d’un any, el 69% la hi havien fet en els últims tres anys i el 73% en els últims cinc anys.

La primera vacuna aprovada contra el VPH, Gardasil, està dissenyada per a prevenir la infecció per quatre ceps específics del virus: 6, 11, 16 i 18. Els tipus 16 i 18 de VPH, d’alt risc oncogénico, són els responsables del 70% dels casos de càncer cervical. Els ceps 6 i 11 són els causants del 90% de les berrugues genitals. L’aprovació d’aquesta vacuna ha estat considerada com un dels avanços més recents per a la salut de la dona. Està fabricada a partir de virus inactivats, capaços d’afavorir una resposta immune en l’organisme però sense causar la malaltia. Les proves realitzades fins ara demostren una efectivitat del 95% al 100%.

Els experts assenyalen que hauria de vacunar-se abans de començar qualsevol relació sexual, entre els 9 i els 26 anys d’edat. Per a aconseguir la immunitat s’administren tres dosis de vacunes de manera que la segona s’administra al mes de la primera i la tercera dosi sis mesos després de la primera. De moment, els efectes secundaris coneguts són simples reaccions locals o febrícula, comunes a una altra mena de vacunes. Com Gardasil és relativament nova no se sap amb exactitud si serà necessari dosi de record ni els seus efectes secundaris a llarg termini. Els especialistes avisen que la vacuna no cura el VPH, la seva funció és de profilaxi. En qualsevol cas, si la persona té un determinat cep, evitaria la probabilitat d’infecció produïda pels altres tipus.

Els experts assenyalen que l’ús del condó és el mètode més eficaç per a la prevenció de malalties de transmissió sexual. Encara que, afegeixen, cal tenir en compte els resultats de les últimes enquestes: el 55% de les persones ho usen de manera incorrecta. Amb l’afegit que dóna una falsa sensació de seguretat, primer perquè se suposa protegit i segon, no creu que es pugui estar infectat, la qual cosa inplica una llarga cadena de contagis. Sumat al fet que el 40% dels joves admet tenir relacions sense protecció, representa que la meitat dels joves espanyols està exposada a aquesta mena de malalties.

En un estudi recent, publicat en New England Journal of Medicine, Rachel Winer, autora principal investigadora de la Universitat de Washington, assenyalava que les dones poden reduir significativament el seu risc d’infecció amb el VPH usant preservatius de manera constant amb les seves parelles masculines, encara que això no és 100% efectiu. Afegia que els controls regulars per l’especialista són molt importants per a detectar a temps qualsevol alteració.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) cada any es produeixen 250 milions de nous casos de malalties de transmissió sexual constituint un greu problema de salut pública. Segons una enquesta recent, infeccions com el VPH o el VIH no són la principal preocupació dels joves entre 15 i 24 anys sinó els embarassos no desitjats i només el 22% valora la possibilitat de contagiar-se del virus del VIH com un risc associat a una relació sense protecció. Els experts alerten de l’augment del VPH, ja que més de la meitat de la població estarà en contacte amb el virus del papil·loma sense saber-lo, actuant com a transmissors.