És ben coneguda la influència de la dieta en la salut, igual que una alimentació equilibrada evita moltes malalties. Però alguns estudis han anat una mica més lluny en plantejar una altra qüestió. A més del que es menja, són importants el quan i el quant? Aquesta línia de recerca recolza el dejuni habitual per reduir el risc de sofrir malalties cardíaques i diabetis. Aquests resultats se sumen a la certesa, cada vegada més evident, que les dietes hipocalóricas podrien retardar l’envelliment i evitar el desenvolupament de malalties pròpies de l’edat, com a càncer i malalties cardiovasculars.
Dejunar de manera controlada pot reduir el risc de sofrir malalties del cor i diabetis. A més, el dejuni també pot tenir un efecte beneficiós en la reducció del nivell de colesterol. Aquests són els resultats d’una recerca recent, que reafirma els resultats obtinguts en un estudi anterior realitzat pels mateixos investigadors en 2007. En el primer estudi, es va detectar que un grup de mormones (pertanyents al moviment religiós denominat mormonismo), que dejunen el primer diumenge de cada mes a causa de les seves creences religioses, disminuïen un 39% el risc de sofrir malalties en les artèries coronàries, pel que fa a la resta de la població de zones properes.
Els beneficis del dejuni
Els investigadors van atribuir aquests primers resultats al fet que abstenir-se d’ingerir menjar, si es fa de manera controlada i periòdica, a més de disminuir el pes corporal, redueix el nivell de triglicèrids i glucosa en sang, factors de risc propis de les malalties coronàries. No obstant això, en aquest estudi no es van tenir en consideració altres aspectes de risc, com el consum d’alcohol, tabac i cafeïna, ja que els mormones segueixen restriccions enfront del consum d’aquestes substàncies.
Una recerca procura desvetllar si les dietes hipocalóricas són claus per reduir l’estrès oxidatiu i retardar l’envelliment cel·lular
Per aquest motiu, fa poc s’ha publicat una altra recerca en la qual han participat més de 4.500 persones i que sí ha tingut en compte aquests factors. Tots dos estudis els han realitzat investigadors de l’Institut del Cor del Centre Mèdic Intermountain, a Utah (Estats Units). El més recent s’ha presentat amb motiu de la reunió anual de l’American College of Cardiology, celebrat a Nova Orleans.
En aquest treball es van distribuir els voluntaris en dos grups. En el primer, els participants van dejunar durant períodes de 24 hores (solament podien beure aigua) i després es van alimentar de forma normal durant altres 24 hores, així de manera successiva. En el grup control no es va imposar cap restricció en els hàbits alimentosos. Els investigadors van analitzar els nivells de triglicèrids, colesterol i sucre en sang durant l’estudi i van realitzar proves de caràcter físic general per determinar l’estat de salut dels participants.
Colesterol, diabetis i restricció calòrica
Els resultats demostren que en dejú augmenten els nivells de colesterol “bo” i colesterol “dolent” en sang, un fet que es justifica per passar gana i l’estrès que provoca aquest dejuni. En resposta, l’organisme allibera més colesterol, la qual cosa li permet utilitzar grassa com a font d’energia, en lloc de glucosa.
Una altra dada interessant és la seva influència davant la diabetis tipus 2. Està ben establert per la literatura científica que la contínua estimulació de receptors cel·lulars pot provocar una pèrdua de sensibilitat enfront de les substàncies que ho estimulen. Per aquest motiu, es creu que els períodes de dejuni, durant els quals es deixarien d’estimular els receptors d’insulina de les cèl·lules dels teixits, permetrien restablir l’equilibri dels receptors i evitarien problemes de pèrdua de sensibilitat a la insulina característics de la diabetis 2.
En l’últim estudi, no solament es van tenir en compte factors de risc com el tabaquisme, l’alcohol i la cafeïna, sinó que també es van avaluar qüestions del comportament, com el fet de descansar un dia a la setmana o assistir a cerimònies religioses de manera periòdica. És interessant que creences religioses diferents coincideixin en el fet d’utilitzar el dejuni com a pràctica religiosa ja que, precisament, aquest estudi demostra que pot influir de forma positiva en la salut.
Els investigadors adverteixen que encara és primerenc i es necessitaran més estudis per confirmar la hipòtesi. Expliquen que el dejuni podria ser beneficiós “per se” o, tan sol, reflectir un estil de vida més sa. Sigui com sigui, consideren que la millor solució és “seguir uns hàbits de vida saludables i menjar bé i equilibrat”.
L’envelliment és un fenomen cel·lular programat, en el qual es registra una pèrdua d’eficàcia en gairebé totes les funcions biològiques, així com una atròfia i degeneració de teixits, sobretot, el neuronal i el miocárdico. D’altra banda, l’organisme es torna més susceptible davant infeccions i traumatismes, i augmenta el risc de sofrir malalties degeneratives i càncer. En tot el procés d’envelliment es desenvolupen una sèrie de canvis de caràcter cel·lular, que comporten una senescencia de l’organisme. Els canvis més coneguts són: l’oxidació de macromolècules, l’alteració de la funcionalitat de la mitòcondria i l’escurçament dels telómeros dels cromosomes.
Diversos estudis han demostrat que reduir les calories de la dieta allarga la vida. Una nova línia de recerca procura desvetllar si les dietes hipocalóricas podrien ser claus per reduir l’estrès oxidatiu al que estan sotmeses les molècules que conformen les mitòcondries i retardar així l’envelliment cel·lular. Són dietes d’unes 1.750 Kcal/dia, però amb tots els nutrients essencials necessaris per al correcte funcionament de l’organisme. Aquestes dietes es coneixen com CRON (Calorie Restriction with Optimal Nutrition).
Els estudis es basen en la conjectura que si es redueix la quantitat de calories en la dieta, el rendiment de la mitòcondria serà més òptim i es reduirà el nombre de radicals lliures produïts, molt reactius i nocius per a la cèl·lula. Al seu torn, s’han trobat uns gens anomenats SIR, la funció dels quals és silenciar altres gens i perllongar la vida de la cèl·lula. S’ha vist que aquests gens augmenten el seu nivell d’expressió quan es redueix la ingesta calòrica i, per tant, podrien retardar la vellesa.
