Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Problemes de salut mental en la senectud

Ser ancià i malalt mental és un binomi marginat que va en alça sense amb prou feines serveis especialitzats en psiquiatria geriátrica per atendre'ls

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 20deFebrerde2007

Les demències i la malaltia d’Alzheimer són les dues patologies neuropsiquiátricas més comunes en l’edat madura, a les quals cal sumar altres com la depressió o l’ansietat. Encara que en la senectud els problemes de salut mental van a l’alça, l’accés als serveis especialitzats és dificultoso per als majors i, quan accedeixen, no sempre troben un servei especial de Psiquiatria Geriátrica.

L’envelliment podria comparar-se al canvi climàtic. Se’ns ha tirat damunt sense haver-hi previst serveis i estratègies per atendre a la població major. A Espanya, es calcula que en breu més del 30% de la població depassarà els 65 anys i que es convertirà al país europeu més longeu. La dona espanyola és, després de la japonesa, la segona del món amb una major esperança de vida, que en mitjana és de 83 anys. I, a l’una que el país envelleix, els casos de malalties mentals també creixen. Segons el parer d’Ángel Moríñigo Domínguez, mèdic psiquiatre del
Estudi de Psiquiatria , de Sevilla i coautor del llibre La salut mental de les persones majors, resulta cridaner que sent el dels ancians «el sector de la població que més creix, sigui al que menys serveis s’ofereixen. És important reivindicar això. Els majors han de començar a fer-ho, perquè hi ha molts majors vàlids. I els polítics han d’assabentar-se».

Gran Bretanya és, referent a això, un país exemplar. L’únic d’Europa que ha creat la subespecialidad de psicogeriatría. Altres països com els centreeuropeus i els nòrdics també tenen una bona dotació de serveis per als ancians, però cap d’ells tan especialitzats com els de Gran Bretanya, explica Moríñigo. A Espanya, els psiquiatres es formen en psiquiatria geriátrica durant els períodes de rotació que inclou la seva etapa de formació. «En haver-hi pocs serveis assistencials, hi ha poques oportunitats de formació. Per això el desenvolupament d’aquestes qüestions ha d’anar en paral·lel», segons Moríñigo. Es precisen més serveis assistencials. L’ideal seria crear unitats de psiquiatria geriátrica, però a Espanya «no hi ha ni un besllum que això vagi a ser així, perquè encariria els costos d’una sanitat que, de per si mateix, ja és cara», comenta. Però també seria necessari formar a més psiquiatres, geriatres, metges d’atenció primària, psicòlegs, treballadors socials i infermeres especialitzades, entre altres professionals.

Destinació: Atenció Primària

La falta de serveis especialitzats en psiquiatria geriátrica aboca als nostres ancians a les consultes d’atenció primària. La formació dels metges d’aquest nivell assistencial és cada vegada millor, però la realitat s’imposa. I, encara que ben formats, tenen només uns minuts per atendre a cada pacient, quan els ancians precisen més temps per visita. La massificació de les consultes fa difícil discriminar si es troben davant un problema lleu o greu. I es pot cometre l’error de considerar normal, això és, propi del procés d’envelliment, un procés que en realitat és patològic.

Davant aquesta situació, la Societat Espanyola d’Atenció Primària (SEMERGEN) ha presentat el llibre La salut mental de les persones majors en l’atenció primària, que pretén ser un suport per als metges que visiten a aquests pacients. Aquest text forma part d’una col·lecció que dirigeix Víctor Manuel González Rodríguez, metge de família de l’equip d’atenció primària de Villoria (Salamanca), membre del Grup de Neurologia de SEMERGEN i coordinador de tota la col·lecció «Reptes en la Salut Mental del segle XXI en Atenció Primària», patrocinada per Novartis.

«Les malalties mentals augmenten en la tercera edat perquè en aquesta etapa concorren malalties preexistents, amb unes de nova aparició i unes altres molt prevalentes»

«La col·lecció es va dissenyar amb l’objectiu de formar als metges d’atenció primària en patologies emergents a l’àrea de la salut mental. Tot apunta al fet que, per l’augment de la població de risc (immigrants, nens adoptats, persones marginades, les que sofreixen maltractament i els canvis en les condicions d’ocupació), el percentatge de consultes ateses pels professionals d’atenció primària en l’esfera de la Salut Mental anirà en augment», explica González Rodríguez. De fet, Moríñigo apunta que al voltant del 80% de les consultes que s’atenen en la primària són emocionals, encara que aquesta dada varia segons els investigadors.

Herències del passat

«Les malalties mentals augmenten amb la tercera edat perquè en aquesta etapa de la vida concorren malalties preexistents, amb unes de nova aparició i unes altres molt prevalentes», explica Moríñigo. L’augment de l’esperança de vida comporta que es facin majors persones amb un trastorn mental sever i crònic, com l’esquizofrènia, la paranoia i el trastorn bipolar, o persones que hagin patit una depressió monopolar en la joventut.

És possible que la seva malaltia mental es transformi o s’agreugi i que, a més, es demencien en arribar a l’edat geriátrica. Aquests pacients ja van a les consultes psiquiàtriques, però és possible que també vagin al seu metge d’atenció primària per un problema d’hipertensió, diabetis, efectes secundaris de la medicació que prenen i, fins i tot, en alguns casos, encara que cada vegada menys, siguin institucionalitzats.

Alzheimer i demències

La salut mental de les persones majors en l’atenció primària aborda altres malalties psíquiques molt prevalentes en la tercera edat, com la d’Alzheimer, les demències, la depressió o l’ansietat, així com els problemes de la sexualitat en l’ancià. L’Alzheimer i les demències són malalties neuropsiquiátricas que afecten a l’escorça cerebral i que, per tant, no només són neurològiques, sinó que a més tenen símptomes mentals. A la llarga poden generar un gran estrès tant per al pacient com per a la família i el mitjà social. «La raó primera per la qual el pacient va a una residència és que resulta molt difícil tenir a un pacient agitat en un domicili, com els de avui, de 60 metres quadrats. El de menys és la pèrdua de memòria, això li succeeix a tothom amb l’edat i es tolera i supleix bé», segons Moríñigo.

La sexualitat de les persones majors és un aspecte de la vida sobre el qual existeix molt poca literatura mèdica i del que amb prou feines es parla. Per què, tan sovint, es qualifica a un ancià de vell verd? Per Moríñigo és un comentari desafortunat. «En l’actualitat, la vellesa reeixida, lliure de discapacitat, és un concepte al que tots aspirem», diu. En els majors, la sexualitat és una faceta que s’ha ignorat i, fins i tot, injuriat, quan forma part de la qualitat de vida de les persones i és un dels indicadors de l’envelliment reeixit. Molts continuen sexualment actius més enllà dels 60, 70 i 80 anys. Uns altres tenen l’hàndicap que la seva parella ha mort i els resulta difícil trobar un company sexual o presenten certes disfuncions sexuals. Tots aquests són aspectes que no sempre es contemplen ni s’exploren. I el metge d’atenció primària ha d’estar alerta i preguntar per ells, segons Moríñigo.

DEPRESSIÓ I ANSIETAT

Img cuidador1
Si ser o no sexualment actiu no té una relació amb l’edat, la depressió tampoc. «Estar deprimit no té res a veure amb ser major. De fet, les taxes de depressió major són semblades en totes les etapes de la vida. És cert que la viduïtat pot influir (cal recordar que hi ha més dones vídues que homes vidus). Però és clau canviar la nostra ment, començant pels propis professionals, i que deixem de pensar que l’ancià té un estat depressiu normal, que està solament, avorrit o perdent la memòria», explica Moríñigo.

L’expert destaca que l’individu pot sofrir depressió major, una malaltia que cal detectar i tractar i no pensar que és una condició normal de l’edat. L’ansietat és també un trastorn mental molt prevalente en persones majors i en elles s’ha de tractar de forma diferent, ja que solen ser més resistents als tractaments estàndard.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions