Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Problemes oculars i cinema 3D

Mirar de forma perllongada pel·lícules en tres dimensions pot causar mal de cap a persones amb problemes mínims de visió

La sensació extrema de sentir-se dins d’una pel·lícula atreu tant a majors com a nens. L’objectiu principal d’un film en tres dimensions és que l’espectador la percebi de la mateixa manera que el món real, amb la il·lusió de profunditat. La tecnologia ho ha aconseguit, però el cervell ha de fer un esforç addicional que pot propiciar mal de cap.

Img cineImagen: Andrew Stawarz

L’efecte de profunditat que es percep en mirar una pel·lícula en tres dimensions (3D) és possible perquè cadascun dels ulls, separats entre si per una distància aproximada de 6,5 centímetres, veu la imatge que té enfront de forma lleugerament diferent (des d’un mínim angle diferent). Quan el cervell uneix aquestes dues imatges en una sola, es crea la percepció en 3D. Aquest procés, que representa una experiència sensorial nova, requereix un esforç addicional del cervell, enfront del treball que fa en mirar una pel·lícula convencional en dues dimensions (2D).

En el primer cas, la il·lusió que es crea no es calibra de la mateixa manera en el cervell que en els ulls. Quan hi ha un problema ocular, com a petits desequilibris musculars, es malgasta un gran esforç que haurà de cobrir el cervell. No fa falta, per tant, tenir un defecte de visió greu. N’hi ha prou amb una petita tendència a algunes anomalies, que fins i tot poden passar desapercebudes per els qui les tenen: estrabisme, ull vague, alguns problemes de convergència visual o visió descompensada de tots dos ulls.

S’estima que entre el 8% i el 12% de la població, amb problemes en la musculatura ocular, no és capaç d’apreciar l’efecte 3D

La disparitat entre l’esforç ocular i el cerebral davant aquesta nova experiència sensorial pot propiciar mal de cap, segons ha constatat el grup d’investigadors de l’oftalmólogo Michael Rosenberg, de la Universitat Feinberg de Chicago (EUA). Aquesta despesa excessiva del cervell es tradueix en una contracció dels músculs frontals que tracten de corregir el defecte de refracció (canvi d’adreça). A pesar que, en situacions normals, el cervell maneja amb naturalitat molts desequilibris lleus, no els aconsegueix controlar davant pel·lícules en 3D.

No apte per a tots els públics

Es calcula que entre el 8% i el 12% de la població no és capaç d’apreciar l’efecte de les tres dimensions o ho percep de forma inapreciable. Aquesta circumstància, precisa l’oftalmólogo John Hagn, és més freqüent en persones sense una percepció normal de la profunditat, amb problemes en els músculs oculars, els ulls dels quals no estan orientats en la mateixa adreça i tenen problemes en processar aquest tipus d’imatges.

Els experts nord-americans aconsellen examinar-se la vista abans de veure pel·lícules de cinema tridimensionals i, en un futur proper, de televisió. La comercialització d’aquest tipus de productes per a ús domèstic és imminent. Els investigadors conclouen amb la necessitat d’estudis que avaluïn fins a quin punt és comú tenir un mal de cap després de veure una pel·lícula en 3D. Per la seva banda, Rick Heineman, portaveu de RealD, proveïdor d’equips de 3D per a teatres i cinemes, assegura que tant els maldecaps com les nàusees són les raons principals per les quals aquesta tecnologia no ha desenganxat fins ara.

En definitiva, el cervell s’esgota. Les ulleres que s’utilitzen ara (més còmodes que les bicolores) controlen quin dels ulls veu la imatge en la pantalla. Una ràpida successió de colors i bloquejos alternatius donen l’efecte realista que s’espera. Tot ocorre de manera tan ràpida (144 vegades per segon) que el cervell no és conscient que dues imatges s’uneixen en una.

Visió estereoscópica

El principi de les pel·lícules en 3D es basa en l’anomenada visió estereoscópica. Aquesta denominació es refereix a la visió binocular d’un objecte (la coordinació de tots dos ulls en la seva utilització simultània), que aconsegueix integrar en el cervell, en una sola imatge, dues que es veuen des de punts diferents. Només els éssers vius que disposen d’una posició frontal (els ulls situats en el front, amb una visió gairebé idèntica en tots dos) perceben les imatges tridimensionals.

Aquesta visió és molt típica en éssers que necessiten moure’s amb seguretat d’una branca d’un arbre a una altra, ja que sense ella és impossible calcular les distàncies de forma correcta. També és indispensable per als depredadors, que necessiten conèixer la distància a la presa per caçar amb eficiència, o per a les aus, que en cas contrari desconeixen on dirigir-se.

3D PER A DIAGNÒSTIC PRECOÇ

Img gafasImagen: Victoria Henderson
Les tècniques d’imatge mèdiques en 3D aporten als especialistes fotografies molt properes a la realitat, ja que mostren l’estructura interna dels òrgans amb una qualitat excel·lent, per la qual cosa cada vegada s’utilitzen de manera més generalitzada. Són un recurs valuós per al diagnòstic i tractament quirúrgic de moltes patologies. Per generar aquest tipus d’imatge, es realitzen molts escaneos que, combinats per ordinador, creen models tridimensionals.

L’estudi de prospectiva “Diagnòstic per Imatge”, realitzat per la Federació Espanyola d’empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin) i la Fundació de l’Observatori de Prospectiva Tecnològica Industrial (OPTI), confirma que les imatges tridimensionals es troben entre les estratègies de desenvolupament, en un futur proper, de tècniques de diagnòstic per imatge més precises i menys invasives. Ara com ara, un nou ecógrafo en 3D, aparegut a la fi de 2009, permet detectar tumors de mama en tan sols 10 minuts, per la qual cosa es facilita el diagnòstic.

Encara que aquesta tècnica no ha de substituir la mamografia, alguns hospitals han mostrat el seu interès per adquirir un aparell d’aquest tipus. L’Hospital de Tarragona ja ha realitzat més de 500 intervencions amb ell. També l’ecocardiografía transesofágica 3D, que mostra imatges detallades del cor, podrà ajudar als especialistes, sobretot, a guiar tractaments, encara que encara està en fase de recerca.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions