Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Problemes psicosocials en atenció primària

Al voltant del 20% de les visites que rep diàriament el metge d'atenció primària són de salut mental

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 22deGenerde2008

Una pastilla miraculosa per pal·liar una mala relació amb el cap o amb la família, el mal d’amors o els problemes econòmics. Això és el que busquen molts pacients quan van a veure al metge d’atenció primària. Al voltant del 20% de les visites diàries són per un motiu de salut mental i, d’aquestes, el 50% en realitat són problemes psicosocials. Per més que la consigna de les autoritats sanitàries sigui que els ciutadans facin bon ús dels recursos de sanitat, el malestar mental dels ciutadans -amb o sense un trastorn psiquiàtric que ho justifiqui- no decau.

Un de cada quatre o cinc pacients que acudeixen a la consulta del metge té un problema de salut mental. Això significa entre un 20 i un 25% de les consultes diàries, que van des de crisis d’ansietat, disfunció sexual o disfunció psicótica a persones amb idees suïcides a conseqüència d’una depressió. Aquesta és la complicada situació amb la qual han de bregar diàriament els metges d’atenció primària. I això no és tot, d’aquest percentatge de consultes relacionades amb la salut mental, al voltant del 50% es deriven de problemes psicosocials, ha explicat José Ángel Arbesú, coordinador del Grup de Treball de Salut Mental de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN).

Aquests problemes psicosocials, sovint, són trastorns adaptatius per les quals no existeix tractament sinó teràpia psicològica, suport i escolta per part dels professionals. Són mals de la societat moderna: problemes laborals, domèstics, familiars i econòmics, ressenya Arbesu.

Per què van al metge?

Però, per què persisteix el costum dels ciutadans sans mentalment, però amb cert malestar emocional, de visitar al metge? Comenta Arbesu que els afectats per aquests problemes psicosocials «recauen en el metge d’atenció primària perquè és molt accessible». La història de la psicofarmacología potser hagi tingut alguna cosa que veure. Arbesu es refereix a l’aparició de la fluoxetina (el famós ‘Prozac’) en 1984 i d’altres psicofármacos amb bons resultats en determinades malalties mentals, que es toleren bé, són fàcils de manejar i tenen pocs efectes secundaris.

Per als trastorns adaptatius derivats de problemes laborals, familiars i econòmics no existeix tractament farmacèutic

Aquests avanços en psicofármacos han propiciat que alguns ciutadans acudeixin al metge de primària àvids d’una pastilla miraculosa que els guareixi el malestar mental que no saben pal·liar per si mateixos. No obstant això, són problemes que «en absolut han de medicarse», assenyala Arbesu. «Mancada capacitat per resoldre els problemes actuals. Els ciutadans no toleren el sofriment i busquen el remei en una pastilla», afegeix afegit Rafael Rodríguez, vocal de Relacions Comunitàries de la SEMERGEN.

‘Psiquiatrización’ del sofriment

Els motius de sofriment que refereixen els pacients són molt variats. Els cal no dormen perquè no arriben a final de mes, uns altres estan barallats amb la veïna o amb el seu cap, o són víctimes de ‘mobbing‘ (assetjament laboral) o de ‘burnout‘ (síndrome d’estar cremat). «Quantes vegades algun es queixa del cor i, en realitat, la qual cosa té és un problema no resolt en el treball», exclama Rodríguez. En qualsevol dels casos, Rodríguez suggereix que si se li posa etiqueta al problema psicosocial que pateix, el pacient se sent alleujat.

Davant aquesta situació, aquest professional està organitzant una taula rodona titulada la ‘Psiquiatrización del sofriment’ dins de les Jornades Nacionals de Salut Mental, que se celebraran al maig de 2008 a València. La ‘psiquiatrización’ és, segons ho defineix Rodríguez, la tendència actual de pretendre convertir en problemes de salut mental i malalties somàtiques, dificultats o conflictes que, en realitat, són de tipus social.

El debat està, doncs, en peus. Entretant, es dirimeix què fer amb aquest assumpte, els metges s’estan formant i reciclant, tant en problemes de salut mental com en altres psicosocials que continuen arribant a les consultes i dels quals no es preveu un descens.

FORMACIÓ I RECICLATGE

ImgImagen: Ivar van Bussel
La Medicina és una professió que evoluciona ràpid, la qual cosa obliga als metges a formar-se i a reciclar-se, recorda Rafael Rodríguez, de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN). La salut mental és una de les àrees en les quals cal actualitzar coneixements, a causa que aquesta copa el 20% dels motius de les seves consultes diàriament. I també a l’aparició de problemes que amb prou feines existien fa uns anys, com el ‘mobbing’ o el ‘burnout’, a uns altres la freqüència del qual augmenta (ansietat i depressió) o bé perquè el seu abordatge és difícil o requereixen una atenció urgent o especial (persona amb idees suïcides).

Amb el propòsit de millorar la formació dels professionals, des de la SEMERGEN s’ha impulsat el curs ‘Psicopíldoras formatives en Salut Mental’ que forma part d’una iniciativa més àmplia, patrocinada per Novartis i acreditada per la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut, al que se sumen recursos en Internet com una web especialitzada en la qual s’edita la revista digital ‘Clik Salut Mental’.

Aquest pla de formació ha consistit a subministrar al metge ‘psicopíldoras’ per millorar i actualitzar la seva formació en qüestions com psicogeriatría, insomni de l’ancià, depressió i atenció al pacient amb ideacions suïcides, síndrome d’Ulisses, bullying, maltractaments i dificultats derivades del maneig dels neurofármacos per part del pacient incomplidor o del propi facultatiu.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions