Entre el 2% i 4% de la població mundial pateix fibromiàlgia, segons dades de l’American College of Rheumathology, encara que altres fonts parlen ja d’entre el 3% i el 6%. A Espanya són prop de milió i mig les persones que sofreixen aquesta malaltia, que avui celebra el seu Dia Mundial.
La fibromiàlgia, que va ser reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en 1992, és difícil de detectar, per la qual cosa el nivell d’infradiagnóstico és elevat. Afecta sobretot a dones, i en major mesura a les persones en edats compreses entre els 20 i 50 anys.
L’origen d’aquesta patologia és encara desconegut, però s’observa sovint que diverses situacions afavoreixen la seva aparició en persones probablement predisposades, com sofrir malalties inflamatòries cròniques, traumatismes, càrregues físiques o emocionals severes, i determinats processos infecciosos vírics, segons informa la Fundació per a la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica.
Com no existeixen proves que permetin precisar el seu diagnòstic, des de les primeres manifestacions de la malaltia fins que es detecta poden transcórrer mesos. Entre els seus símptomes es compten el dolor muscular generalitzat, cansament o esgotament, rigidesa matutina, trastorns del somni, formigueig a les mans o a les cames, mal de cap, dificultat de concentració i memòria a curt termini, alteració de l’estat d’ànim, o símptomes de sequedat ocular o bucal, entre altres.
L’evolució de la fibromiàlgia és variable. La fundació d’afectats assenyala que algunes persones tenen símptomes lleus, de curta durada i caràcter intermitent, mentre que unes altres pateixen un dolor significatiu i prolongat. “Un gran percentatge de pacients, després de conèixer el seu diagnòstic i efectuar un tractament adequat, presenten una millora significativa dels símptomes a llarg termini”, afirma.
Com no existeixen proves que permetin precisar el seu diagnòstic, des de les primeres manifestacions de la malaltia fins que es detecta poden transcórrer mesos
El tractament de la fibromiàlgia ha de ser individualitzat en cada cas, i dependrà de la presència de diversos símptomes que es pateixin, de la seva gravetat i de les conseqüències que provoquin. Els experts recomanen realitzar exercici físic de manera regular i l’administració d’alguns fàrmacs, com amitriptilina o ciclobenzaprina.
L’electroacupuntura en les zones doloroses també resulta eficaç i les estratègies d’afrontament (conductuals i ocupacionals). En canvi, els antiinflamatoris i sedants no són massa eficaços. Els especialistes precisen que en les formes més severes de fibromiàlgia fa falta un abordatge multidisciplinari (mèdic, físic, psicològic i ocupacional).
Pacte social
Amb motiu del Dia Mundial de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de Fatiga Crònica, els afectats per aquestes patologies proposen un pacte social “a partir de la problemàtica general del col·lectiu, de l’específic en cada comunitat autònoma i enquadrat en l’entorn social en el qual se situen els problemes de les persones malaltes”.
Al seu judici, aquest pacte social ha de basar-se en el dret universal a la salut i en l’atenció eficaç a la problemàtica general de les malalties i dels malalts i familiars. Respecte a això últim, apunten que ni la fibromiàlgia ni la síndrome de fatiga crònica són malalties reconegudes plenament com a tals en el sistema sanitari espanyol. A més, a nivell professional diuen que mancada formació i recursos per a l’abordatge eficaç d’aquests mals.
Per a solucionar aquestes deficiències, els malalts proposen “un pacte que estableixi les responsabilitats de tots i cadascun perquè, d’una vegada per sempre, aquestes malalties estiguin plenament normalitzades en el Sistema Sanitari Públic i Social i en la pròpia societat”.
