Seguir una dieta saludable, no fumar i consumir alcohol de forma moderada, a més de mantenir sota control factors de risc com a hipertensió, colesterol perjudicial i sobrepès, formen part del paquet de recomanacions clau per mantenir-se sa, sobretot per prevenir esdeveniments cardiovasculars. També l’exercici practicat de manera regular enforteix els ossos/ossos, tonifica la musculatura, ajuda a agafar el son, té efectes positius en estats depressius i, així mateix, millora la salut cardiovascular.
Les malalties cardiovasculars es posicionen com a primera causa de defunció a tot el món. I les xifres, tal com auguren els especialistes, aniran en augment, sobretot a causa de l’epidèmia que assota al món de manera global: l’obesitat. Als països en desenvolupament, per la gran ingesta d’hidrats de carboni -que són molt més assequibles- i en la societat desenvolupada, per l’excessiva quantitat de greix que es consumeix. En resum: alimentació perjudicial al costat d’hàbits sedentaris són un combinat explosiu.
Per aquest motiu, els especialistes insisteixen que el futur de la medicina cardiovascular està en la prevenció: bon control dels lípids, aconseguir nivells adequats de pressió arterial, seguir una dieta apropiada, realitzar exercici i evitar el tabac i altres tòxics segueixen sent fonamentals.
Exercici però amb esforç
Bé és sabut que realitzar exercici físic resulta beneficiós per a la salut, ja que aconsegueix mantenir a ratlla el pes, la hipertensió o els nivells de colesterol perjudicial, entre uns altres. Ara, científics de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Trondheim, a Noruega, van més enllà i defineixen els límits òptims en què la pràctica d’exercici físic és útil per prevenir i tractar esdeveniments cardiovasculars. Els especialistes conclouen que per salvaguardar-se dels factors de risc cardiovascular, molts d’ells modificables, l’exercici intens és molt més útil que les activitats moderades.
La pràctica regular d’exercici intens ajudaria a revertir la síndrome metabòlica
Per a l’estudi, els experts han reunit una mostra de 32 pacients amb síndrome metabòlica que van ser dividits en tres grups segons la intensitat d’exercici al que van ser sotmesos tres vegades a la setmana al llarg de quatre mesos: exercici intens (carrera), moderat (caminada) i un grup control, que no va realitzar cap activitat física. Encara que els dos tipus d’exercici van ser beneficiosos, els que van practicar la modalitat intensa van aconseguir millorar altres factors de la síndrome metabòlica com la sensibilitat insulínica, la capacitat aeròbica o la funció de l’endoteli (capa interna dels gots sanguinis).
Per això, conclouen que amb un programa d’exercici intens es pot aconseguir revertir la síndrome metabòlica, tal com publica “Circulation”, la revista de l’American Heart Association. No obstant això, assenyalen que són necessaris més estudis per aconseguir una major evidència científica.
Vigilant les artèries espanyoles
L’estudi internacional “High Risk Population” (HRP), iniciat ja a EUA, avaluarà les artèries de treballadors espanyols de l’empresa General Motors, a Saragossa. El treball forma part d’un projecte cardiovascular basat en tecnologies d’imatge d’alta definició que codirigeix el cardiòleg Valentín Fuster, president del Centre Nacional de Recerca Cardiovascular (CNIC) i director de l’Institut de Cardiologia de l’Hospital Mount Sinai, de Nova York (EUA).
El programa consisteix a realitzar proves genètiques i de tecnoimagen per identificar a les persones que estan en risc de desenvolupar patologia cardiovascular. Es preveu que l’HRP recopili informació sobre les artèries de 8.000 persones. Aquesta recerca va encaminada a reduir la morbiditat, la mortalitat i els costos associats amb les dolències cardiovasculars.
L’infart de miocardi, per exemple, ha estat històricament associat al dipòsit de colesterol en les parets del cor -en pacients amb hipercolesterolemia-, la qual cosa disminuïa progressivament la llum de les artèries coronàries. No obstant això, els patólogos porten anys constatant una alta mortalitat en individus amb mínima o inexistent constricció de les artèries coronàries, però sí amb una formació sobtada d’un coàgul en una placa alterada que havia bloquejat una d’elles.
La primera fase de l’HRP consisteix en l’aplicació de tècniques d’ultrasò en les artèries carótidas -per comprovar l’existència de plaques ateroscleróticas-, buscar formacions de calci en les coronàries, una prova d’ultrasò en l’aorta abdominal -per descartar aneurismes- i el mesurament de la pressió arterial en les extremitats, totes elles indicadores de l’estat de salut del sistema cardiovascular.
Un estudi recent, també publicat en “Circulation”, assenyala que, a pesar que la medicina ha avançat extraordinàriament quant a tractament es refereix i els pacients coronaris tenen major esperança de vida, això no significa que visquin millor. Segons Jipan Xie, expert del Centre per al Control i Prevenció de Malalties a Atlanta, EUA, i principal autor de la recerca, les persones amb algun trastorn coronari mostren una devaluació en la qualitat de vida. O així és tal com ho perceben.
Aquestes conclusions es van extreure després d’analitzar una mostra de 37.386 individus i identificar-se a 2.091 persones amb antecedents de la malaltia cardíaca coronària (ECC). Segons es desprèn de les enquestes realitzades, els subjectes amb historial d’ECC tenen un nivell de 9% menor que la resta dels participants en les escales de mesurament de qualitat de vida. Els afectats per aquestes malalties, a més, mostren menor índex de salut mental (2,4%) i un 9,2% menys de salut física. Per contra, l’índex puja a 4,6% quan es relaciona els ítems a menor mobilitat, autosuficiència, dolor i ansietat.
Una altra dada que destaca entre els afectats per ECC és que dones, individus afroamericans i hispans tenen pitjor percepció de la seva qualitat de vida, encara que les raons no s’han pogut determinar en aquest estudi.
Com assenyalen els autors, qüestions que afecten a la qualitat de vida -com l’estat físic i mental, satisfacció amb l’entorn social i familiar i percepció de l’estat de salut- poden ajudar a mesurar l’eficàcia de la teràpia i predir l’índex de mortalitat a llarg termini després d’un esdeveniment coronari. No obstant això, els especialistes admeten que no es van tenir en compte els diferents nivells de gravetat d’ECC.
