Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Prova d’esforç, la clau per fer esport amb salut

Aquesta prova revela quin és l'estat de salut i a quin ritme i freqüència cardíaca cal realitzar cada tipus d'exercici

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 23deGenerde2009
Img deporte examen Imatge: Alexraths

Els propòsits d’any nou de tornar al gimnàs per cremar els quilos de més guanyats a les festes nadalenques, o per posar-se en forma, no han de fer-se costi el que costi. La prova d’esforç és el millor passaport per a la pràctica de l’exercici amb salut i sense riscos. Aquest article explica per què totes les persones, de qualsevol edat i condició, poden beneficiar-se de la prova d’esforç. A més, descriu com es realitza aquest examen mèdic, de què consta i quins aspectes cal tenir en compte.


Tornar al gimnàs o a practicar esport. Aquest és un dels propòsits de nou any més comuns després del Nadal, en les quals s’abusa del menjar i de la beguda i bona part de la població guanya alguns quilos de més. Aquesta volta a l’exercici físic no s’ha de realitzar sense precaucions. Tant si una persona és sedentària i s’ha traçat com a objectiu per a l’any començar a practicar-ho, com si és esportista i, després d’un període d’inactivitat, s’ha obstinat a tornar a exercitar els músculs, és important realitzar una prova d’esforç i una avaluació predeportiva de l’estat físic.

Alguns gimnasos les ofereixen als seus clients i, en cas que no sigui així, les persones interessades poden sol·licitar l’assessorament del seu metge. Però, per què una prova d’esforç? Segons la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), cada any ocorren a Espanya entorn de 200 morts sobtades. El 90% d’elles es deuen a causes cardiovasculars, és a dir, a anomalies congènites no diagnosticades i silentes, arrítmies i altres dolències cardíaques que no s’han detectat.

Al marge dels casos de morts sobtades que salten als mitjans de comunicació perquè afecten a futbolistes i esportistes famosos, com el del sevillista Antonio Porta ocorregut en 2007, cada dia milions de ciutadans anònims practiquen esport al nostre país i no estan exempts d’aquest risc. Ciclisme, atletisme i futbol són alguns dels esports on es registren aquest tipus de defuncions.

Per a què serveix la prova d’esforç

La prova d’esforç serveix per esbrinar com s’ha de practicar qualsevol esport de forma saludable

La prova d’esforç, un procediment molt utilitzat en medicina esportiva, pot ajudar a prevenir un desenllaç fatal, ja que permet avaluar la resposta de l’organisme durant l’exercici. “Amb aquesta prova es pot conèixer l’estat de salut i arribar a prevenir possibles malalties cardiovasculars, fins i tot dolors musculars i errors en l’entrenament o pràctica de l’exercici”, informa Joan Josep Barriach, especialista en Medicina de l’Esport, de Tarragona.

És una prova molt útil per esbrinar com s’ha de practicar qualsevol esport de forma saludable o, la qual cosa és el mateix, adaptant-ho a les característiques de cada persona, segons la seva capacitat, que és genètica i individual. Una vegada realitzada, es pot planificar un programa d’exercicis amb objectius individualitzats, segons l’estat de salut i aptitud física. La utilitat de la prova és múltiple: identificar als esportistes amb risc, recomanar el programa d’exercicis més adequat, millorar el rendiment físic, incrementar la salut de la persona que practica esport i planificar la intensitat i el tipus d’exercici que més li convingui.

Abans de realitzar la prova d’esforç, es valoren diferents aspectes, com a malalties prèvies, de les quals s’efectua un historial; els hàbits alimentaris per avaluar si són adequats; i, mitjançant l’exploració física, es valora l’estat de l’aparell locomotor, la força i la flexibilitat.

També és important preparar-se de manera adequada per a la prova. Per a això, “s’aconsella realitzar un entrenament molt suau durant les 24 hores prèvies, acudir a aquesta sense haver ingerit gens almenys dues hores i mitjana abans, i suprimir qualsevol medicació el dia anterior, per no falsejar el resultat final”, indica Barriach. A més, “encara que sembli obvi, és necessari recordar que cal anar a la prova amb roba esportiva i sabatilles d’entrenament”, comenta l’especialista. I, abans, la persones ha de signar el seu consentiment.

Prova d’esforç: esport amb seguretat

Abans de la prova es valoren malalties prèvies, hàbits alimentaris i l’estat de l’aparell locomotor, la força i la flexibilitat

La prova d’esforç permet a la persona practicar esport de forma segura. Però perquè així sigui, tota prova d’esforç ha de fer-se respectant certes normes de seguretat: ha d’efectuar-la personal metge i paramédico qualificat i competent, en un local adaptat, amb un equip en perfecte estat de funcionament i correctament calibrat i verificat, mitjançant aparells de vigilància contínua amb registradors (en particular, d’electrocardiograma amb derivacions múltiples), material de reanimació operatiu (un desfibril·lador, material de ventilació assistida i medicaments d’urgència).

La prova està indicada per a qualsevol persona, des de la sedentària, fins a la qual practica esport de forma regular, de qualsevol edat i condició. Ara bé, a aquelles persones que entrenen de forma habitual amb una planificació, la prova d’esforç els indicarà les freqüències cardíaques a les quals han d’efectuar les diferents fases de l’entrenament. És a dir, sabran a quines freqüències cardíaques o pols han de realitzar els rodatges lents, els ràpids, les repeticions llargues o les curtes, entre altres exercicis, detalla Barriach.

Per contra, “si la persona que es fa la prova d’esforç no ha practicat esport en la seva vida, la informació és encara més valuosa, doncs gràcies a ella va a conèixer el seu estat de salut real, podrà prevenir malalties i li marcarà les pautes que ha de seguir per realitzar esport sense riscos”, aclareix.

Prova d'esforç: paràmetres

Les proves d’esforç poden realitzar-se en diversos equipaments. Els més utilitzats són el tapís rodant i la bicicleta ergométrica. L’elecció d’un o un altre es realitza en funció de la situació de cadascun i de l’esport que desitja practicar. En el procediment de la prova poden emprar-se diferents protocols. En els esportistes, els més recomanables són els que suposen increments progressius de la càrrega de treball, amb una anàlisi directa del consum d’oxigen i nivells màxims d’esforç.

Quant als paràmetres que s’avaluen en la prova d’esforç, les recomanacions de la SEC estableixen que és imprescindible realitzar un electrocardiograma (ECG) abans de la prova, durant l’exercici i, almenys, durant tres o cinc minuts en el període de recuperació. En les proves d’esforç a esportistes, l’anàlisi directa de gasos inspirats i espirats (el mesurament de l’oxigen consumit i el diòxid de carboni eliminat) permet fer una determinació exacta del consum màxim d’oxigen i detectar de manera precisa els seus llindars aeròbic i anaeròbic.

En canvi, els procediments indirectes (mitjançant fórmules matemàtiques) són molt menys fiables, assenyala Barriach. Segons explica aquest especialista, el consum d’oxigen és la determinació més adequada per mesurar la capacitat d’una persona per fer exercici aeròbic (tipus d’exercici que es practica de forma moderada d’intensitat durant períodes de temps extensos, com la natació o córrer). De fet, un consum d’oxigen elevat és propi d’esportistes ben entrenats i l’evolució d’aquest consum és paral·lela a la millora del rendiment esportiu i, per tant, permet mesurar de manera objectiva l’augment de la capacitat física.

Els llindars aeròbic i anaeròbic estableix la intensitat idònia dels entrenaments aeròbics (rodatges) i anaeròbics (com a sèries de peses), per optimitzar el rendiment de l’esportista i recomanar ritmes de competició.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions