Pròtesis mamàries de silicona

La polèmica està servida, encara que “la realitat és molt més simple”, assegura el Dr. José Manuel Pérez Macías director de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica i reparació (SECPRE). I és que les alarmants notícies, procedents dels Estats Units, en les quals s’assegura que estudis científics han demostrat que les pròtesis mamàries no tenen una vida superior als 10 anys i poden suposar un perill real per a la dona que les porta, “es basen en estudis realitzats a les conegudes com a pròtesis de segona generació, les que es col·locaven en la dècada dels 80 i que poc tenien a veure amb les que s’utilitzen ara, les de quarta generació”, explica en doctor Pérez Macías. Aquestes pròtesis de segona generació sí que es poden considerar perilloses, ja que portaven un gel no cohesiu, és a dir, bastant líquid, envoltat de fines capes antidifusoras, fàcils de trencar-se, amb el que es facilita la sortida del gel.

Avui dia, les pròtesis de silicona han millorat considerablement, fins al punt de poder assegurar “que són completament segures, la qual cosa s’ha comprovat després de múltiples estudis que s’han realitzat després d’haver estat qüestionades durant anys”, explica el doctor Enrique Bassas, especialista en cirurgia plàstica de la Clínica Teknon de Barcelona i un dels socis fundadors de la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME).

Això es deu al fet que les pròtesis actuals porten en el seu interior un gel de silicona cohesiu, molt més compacte, i amb l’avantatge que no se surt en cas de trencament. Aquestes pròtesis, que a Espanya s’utilitzen des de l’any 2000, tenen diverses capes de silicona i entre elles hi ha substàncies antidifusoras del gel. “Si per casualitat, per molta casualitat, se sortís una mica de gel, les barreres antidifusoras tallarien el seu pas i aquest es quedaria entre la pròtesi i la càpsula (teixit cicatrizal) que es forma en l’organisme humà sempre que s’introdueix en ell un cos estrany”, detalla el doctor Pérez Macías.

Gràcies a aquestes innovacions, la seguretat d’aquesta mena de pròtesi està pràcticament assegurada “encara que sempre és necessari valorar els pros i els contres de cada pacient”, recomana el doctor Joaquim Suñol, especialista en Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora de Barcelona. I és que “tota intervenció té els seus riscos. I, els implants de silicona, en general, no són una excepció: un camp quirúrgic on s’ha implantat una pròtesi pot infectar-se; la pròtesi pot desplaçar-se durant el procés normal de cicatrització; amb el temps, una pròtesi dura en contacte amb l’os pot crear una osca o depressió en l’os en el qual es recolza”.

Per tot això, el Ministeri de Sanitat i Consum i la Comunitat Europea han d’aprovar tots els farciments de silicona que salin al mercat per a usos estètics. Les cases comercials manen al Ministeri el número de referència de la pròtesi, al costat de les dades del pacient, de manera que aquest últim sempre pugui ser localitzat i es porti un exhaustiu control dels productes que es venen. A més, la SECPRE i el Ministeri de Sanitat treballen junts en un registre d’aquesta mena d’implants.

La vida de les pròtesis de silicona és bastant més llarga del que se suggereix i és que “en principi, aquests implants es posen per a tota la vida, encara que és cert que es desconeix quina és la durada d’un implant dins del cos humà”, comenta el Dr. J. Benito, director de la Clínica Estètica Dr. Benito de Barcelona, al que afegeix que “es comenta que a partir dels 8 o 10 anys el risc de trencament augmenta, però això es basa en estudis que han estat realitzats amb pròtesis antigues”. Afirmació que corrobora el doctor Pérez Macías qui reconeix que “a títol personal, com a professional privat, en 26 anys si hagués hagut de canviar pròtesis hauria canviat les de totes les meves pacients, i no ha estat el cas”.

Quan es parla que el 90% dels implants mamaris no superen els 10 anys “no es refereix al fet que l’implant es trenqui o no duri deu anys, sinó al fet que el 90% de les pacients operades d’implant mamari, als deu anys presenta algun tipus d’alteració en les seves mames, que pot ser molt lleu, com una petita contractura que moltes vegades el pacient pot no notar i el percep el cirurgià”, detalla el Dr. Suñol.

Quant a si són o no perilloses per a la salut, “malgrat que existeixen estudis en els quals s’intenta associar malalties acte immunes a la utilització d’implants de qualsevol tipus, no s’ha demostrat de manera fefaent que un trencament d’implant mamari hagi de donar problemes de salut a nivell general”. De fet, “aquest tema va ser estudiat i rebatut fa anys quan es va insinuar la seva possible relació amb el càncer de mama o altres malalties. Es va emportar una àmplia recerca a nivell mundial i en cap cas es va poder demostrar aquesta relació”, confirma el Dr. Bassas.

El que sí s’ha demostrat és que “els implants no impedeixen la realització de mamografies, encara que cal avisar a qui realitza l’exploració, ja que s’han de fer maniobres de desplaçament de la pròtesi per a poder visualitzar correctament la mama”. D’aquí la importància de la seva col·locació: si es posa sota el múscul i la glàndula es desplaça, no interfereix en la revisió mamària. No obstant això, si es col·loca damunt del múscul, aquesta desplaça la mama, al mateix temps que es desplaça la pròtesi i no es permet dur a terme una exploració adequada. “Aquesta col·locació no interfereix per a res en el cas de les ressonàncies magnètiques, radiografies o TAC”, corrobora el doctor.

“Els implants de fabricats amb silicona de grau mèdic tenen multitud d’usos en gairebé totes les especialitats quirúrgiques. La silicona mèdica és inerta i causa molt poca reacció de cos estrany quan és implantada en un organisme viu”, precisa el doctor Suñol.

Actualment, els implants mamaris de silicona que s’utilitzen a tot el món, excepte als Estats Units, porten un farciment que pot ser de tres tipus: de sèrum fisiològic (s’inflen en el moment de la intervenció), de gel de silicona fluida i de gel de silicona més ferma (gel cohesiu), que és el que es tendeix a utilitzar cada vegada més.

Però el seu ús no està delimitat a les mames. Els implants de silicona s’empren en diferents especialitats quirúrgiques, i s’utilitzen per a tractaments molt variats. “És habitual utilitzar-los per a l’augment de panxells i cuixes, on tenen un efecte realment bonic”, comenta el doctor Pérez Macías, així com per als glutis, “ja que hi ha dones que tenen la part posterior molt plana i amb una mica de silicona se li dóna forma”.

A més, cada vegada és més freqüent emprar la silicona per a la reconstrucció de defectes cutanis després de la cirurgia oncologia en qualsevol zona del cos, així com per al mentó o barbeta, els implants de pòmuls , i fins i tot, “en cirurgia traumatològica s’utilitzen pròtesi per a reconstruir les articulacions dels dits que estan íntegrament fabricades en silicona sòlida”, detalla el doctor Suñol.

Tot ha de fer-se amb precaució i sempre sota supervisió d’un professional, ja que com prevé el doctor Joaquim Suñol, “la silicona no és el material d’implant ideal perquè a vegades pot donar problemes (contractura de la càpsula de l’implant, trencament, extrusió en zones de pell molt prima, etc.) Per això es continua investigant, per a descobrir materials d’implant que puguin aportar fins i tot major seguretat i minimitzar encara més els riscos potencials”.

Respecte al preu de les pròtesis mamàries, el Dr. Vicente Paloma, de la Clínica Cirurgia Estètica de Barcelona, explica que “les pròtesis costen 1.200 euros aproximadament, encara que hi ha diferència entre aquestes pròtesis, que són les que es posen actualment i les antigues, que costen la meitat”. El doctor Joaquim Suñol, per part seva, assegura que el preu varia al voltant de 226 ?/unitat per als implants llisos rodons emplenables de sèrum fisiològic, i fins a 1.189 ?/unitat en els implants texturados, de manera anatòmica, farcida de gel de silicona i lumen intern emplenable de sèrum fisiològic.