Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Psicoeducación en el trastorn bipolar

Els experts proposen la psicoeducación com una estratègia per prevenir recaigudes en pacients bipolars

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 03deMaigde2009
Img terapia Imatge: Greg Neate

Els efectes no són immediats, però la psicoeducación beneficia als malalts amb trastorn bipolar. Dos estudis publicats recentment, en els quals els malalts sotmesos a aquesta teràpia van sofrir un 66% menys d’episodis maníacos i un 75% menys d’episodis depressius comparats amb aquells pacients que no van rebre un programa educatiu, ho evidencien.

Dos estudis que apareixen publicats en l’última edició del “British Journal of Psychiatry” i el “Journal of Clinical Psychiatry” conclouen que amb una estratègia psicoeducativa desenvolupada en un termini de sis mesos s’aconsegueixen efectes beneficiosos que duren més enllà de cinc anys. Una anàlisi de cost/eficàcia, a més, mostra que el consum de recursos sanitaris és molt menor en els grups sotmesos a aquesta teràpia que en els quals no van recórrer a ella des del primer moment.

Una malaltia discapacitante

El trastorn bipolar és una de les deu principals causes de discapacitat al món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Eduard Vieta, psiquiatre de l’Hospital Clínic de Barcelona que ha pres part en els estudis esmentats, subratlla que aquest trastorn ve marcat per canvis bruscs de l’estat d’ànim, pensament i comportament. “Encara que es disposa de teràpies farmacològiques eficaces, aquestes només actuen sobre els símptomes, mentre que la recuperació funcional del pacient requereix un altre tipus d’intervenció”.

Els pacients que recorren a la psicoeducación sofreixen menys episodis i, a més, són més curts

En conseqüència, els experts proposen l’ús de psicoeducación com una estratègia profiláctica per prevenir recaigudes en pacients bipolars. “Els malalts aprenen, entre altres coses, la importància de prendre la medicació, i com identificar els símptomes d’una recaiguda a temps”. Els estudis publicats, explica Vieta, s’han dut a terme en el marc del Programa de Trastorns Bipolars del Clínic barceloní, i en ells queda constància que, gràcies a la psicoeducación, “en els cinc anys de seguiment, els pacients arriben a estalviar-se fins a un any sencer de símptomes, la qual cosa fa que es redueixi també el nombre d’hospitalitzacions i la durada d’aquests ingressos”.

Estudis pioners

Aquests dos treballs són la continuació d’una recerca duta a terme pel mateix grup l’any 2003, que il·lustrava els beneficis de l’estratègia psicoeducativa en pacients seguits per espai de només dos anys. Amb l’extensió a cinc anys, els treballs del Clínic evidencien per primera vegada en la bibliografia científica l’eficàcia a llarg termini d’aquesta teràpia. Van participar en el projecte un total de 120 pacients que es van dividir en dos grups: un que, a més del tractament psiquiàtric estàndard, va rebre psicoeducación cada set dies durant 21 setmanes de seguiment inicial; i un altre que va rebre solament el tractament farmacològic prescrit.

Els resultats després de cinc anys van confirmar que els pacients que participen en les sessions de psicoeducación sofreixen un 66% menys d’episodis de maníacos i un 75% menys d’episodis depressius que els pacients que no reben aquesta intervenció psicològica. Òbviament, els tractats només amb fàrmacs també es van veure beneficiats; encara que menys (35% menys manies i 56% menys depressions). A grans trets, els pacients del grup psicoeducado van passar el 8% del temps transcorregut en episodis maníacos o depressius, mentre que els de el grup de tractament només farmacològic van tenir episodis fins al 30% del temps. “Comptat i debatut, els pacients psicoeducados tenen menys episodis que, a més, són més curts”, afegeix l’expert.

Disfunció del cerebel

Diferents investigadors impliquen al cerebel en els processos psicològics no motors i les malalties psiquiàtriques del tipus del trastorn bipolar. A pesar que les recents evidències sobre que les lesions en el cerebel accionen els símptomes bipolars, pocs experts han examinat fins avui directament la funció cerebel·losa en aquells pacients amb trastorn bipolar. Científics de la Universitat d’Indiana, a EUA, ho van fer servint-se d’un procediment de condicionament del parpelleig ocular retardat per examinar la integritat funcional del cerebel en 28 individus amb trastorn bipolar i 28 controls sans, aparellats per edat.

L’anàlisi del grup bipolar va indicar l’adquisició d’una resposta condicionada en comparació dels controls. No obstant això, quan es va categoritzar al grup bipolar d’acord a l’estat anímic (mixt, maníaco o eutímico -estat d’ànim dins de la gamma “normal”-), els individus examinats durant episodis mixts van mostrar una deterioració notable, obtenint pitjors resultats que la resta dels grups tant en l’adquisició com en el temps de les respostes condicionades. Aquests resultats suggereixen que la disfunció del cerebel pot associar-se amb l’estat d’ànim i el curs de la malaltia bipolar.

TESTIMONIATGE EN FORMA DE NOVEL·LA

Img abrazo21
Coincidint amb unes setmanes d’abundants novetats literàries, l’editorial Seix Barral ha publicat a Espanya la novel·la “Cap al clarejar” (2009), de Michael Greenberg. En gairebé 300 pàgines, l’autor descriu l’estiu en què la seva filla Sally, amb 15 anys, va sofrir una crisi nerviosa en la qual va arribar a perdre el sentit. A partir d’aquest moment, pare i filla van entrar en un món paral·lel que transformaria les seves vides privades per sempre.

Lúcida, a l’una que estranya, Sally descriu al seu pare un viatge infinit que experimenta a l’interior de la seva ment “sense cap lloc al que tornar”. La crònica de Greenberg abunda en la fragilitat humana, la capacitat de lluita contra les adversitats, el valor de l’optimisme i la força de l’amor. La novel·la és un viatge a la bogeria, narrat amb una particular intensitat i honestedat. La bogeria bandeja en aquesta novel·la bona part dels seus mites literaris. Michael, el pare, gaudeix del genial que resideix ocult en el subconscient de la seva filla, una energia poètica, artística, que no es contradiu amb la completa acceptació del trastorn bipolar, una malaltia mental difícil.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions