Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Psiquiatres alerten de la “síndrome del Camí de Santiago”

Pot afectar a pelegrins amb antecedents familiars de problemes de personalitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 28deSetembrede2007

Aquells que realitzen el camí de Sant Jaume comparteixen vivències úniques que potser mai tornin a experimentar. Això, unit al cansament tant físic com a psicològic, a l’halo de misteri que embolica la ruta i a antecedents familiars de problemes psiquiàtrics o de personalitat, pot donar lloc a la “síndrome del Camí de Santiago”.

Aquesta nova malaltia mental ha estat encunyada pels especialistes del Servei de Psiquiatria i d’Atenció al Pacient del Complex Assistencial de Burgos, Maite Álvarez i Jesús de la Gándara, després d’estudiar durant set anys a alguns dels 100.000 pelegrins que cada any passen per Burgos.

De la Gándara va explicar en el marc del XI Congrés Nacional de Psiquiatria, que se celebra aquesta setmana a la capital gallega, que dels centenars de pelegrins atesos al centre, van agrupar a aquells que desenvolupaven un comportament “anòmal, peculiar, molt estrany”.

La mostra resultant va ser de 38 persones que sofrien al·lucinacions, deliris o paranoies. El perfil que es va extreure dels estudiats va ser el d’un home de mitja edat (uns 40 anys); el 40% dels quals presentava transformació aguda de la seva personalitat i la resta tenia antecedents psicóticos, bipolars o depressius.

Una dada curiosa és que cap dels pacients amb aquest quadre clínic va necessitar un ingrés perllongat -l’estada mitjana va ser de deu dies- i, a excepció de quatre, tots van declinar seguir fins al final del Camí.

Misticisme, fatiga i antecedents

Tres són els detonants de la “síndrome del Camí de Santiago”: misticisme, fatiga i antecedents familiars. Les raons que addueixen els propis pelegrins per a la seva transformació van des de les nafres dels peus, l’insomni, el tempo pausado del caminar, fins a la trobada amb la bellesa dels llocs o l’art que esquitxa el periple. Tot això, juntament amb l’abandó de possibles tractaments, problemes d’estrès i adaptació, el desordre de vida, i fins i tot la convivència estreta amb persones desconegudes, actua com a desencadenant d’episodis emocionals i hipersensitivos extrems. El resultat pot ser una crisi d’ansietat o l’al·lucinació sorprenent.

El psiquiatre va posar l’exemple d’una doctora que va començar a “desvariejar” i els seus companys la van ingressar a Burgos justificant que “no era ella”. Ja recuperada, aquesta mèdic va indicar que “malgrat ser atea, havia descobert el”Camí .

Encara que és la primera vegada que es vincula la ruta jacobea amb la malaltia mental, molts psiquiatres d’hospitals del Camí admeten haver atès a pelegrins amb trastorns de personalitat, per la qual cosa l’estudi es completarà amb un que abasti un tram kilométrico major i a més pacients.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions