La pubertat és l’inici de l’adolescència i de la joventut. En aquest cicle es donen uns canvis físics importants; de fet, el terme “pubertat” es refereix a totes les modificacions físiques pròpies del pas de la infància a l’edat adulta, com la maduració sexual, encara que també tenen cabuda els canvis psicològics. És una edat on comença a guanyar pes la influència social, les modes i el grup d’amics. En aquest article es descriuen els aspectes més característics de l’etapa puberal en les noies. També s’aporten dades sobre la menarquía, els embarassos no desitjats i els trastorns de la conducta alimentària.
La pubertat afecta de manera diferent a nens i nenes. A més, l’edat d’inici ha anat variant en els últims 100 anys. Aquesta tendència s’atribueix a les millors condicions ambientals, sobretot a la nutrició i situació socioeconòmica i sanitària de la població, encara que també està lligat al sexe i a l’herència genètica. En l’actualitat, moltes nenes entren en aquest període cap als 8-13 anys, a diferència dels homes que solen fer-ho a partir dels 9-10. En general, entre l’inici i el final de tots els canvis puberales, passen al voltant de cinc anys.
La pubertat en nenes: característiques sexuals
En la pubertat, les glàndules endocrines alliberen hormones sexuals al torrent sanguini i provoquen canvis corporals i el desenvolupament de les característiques sexuals secundàries. Segons l’Associació Espanyola de Pediatria, el primer senyal de pubertat en les nenes el desenvolupament del pit amb el botó mamari (el pit augmenta i al tacte apareix sota el mugró una zona dura) que pot donar-se en un si primer, o en els dos alhora. Això ocorre des dels 8 anys i, a partir d’aquí el pit creix i varia de forma a poc a poc fins que aconsegueix l’aspecte i el volum definitiu.
El creixement de borrissol a la zona del pubis (en alguns casos pot començar abans que el botó mamari) al principi és feble i escàs però, de manera progressiva, es torna fosc i gruix i pren la forma triangular característica. Al mateix temps apareix borrissol en les aixelles i en la resta del cos.
Però aquesta etapa comporta altres senyals: la pell i el cuir cabellut poden tenir un aspecte més grasiento i augmenta la suor, de vegades, sense motiu aparent, i tal vegada hi hagi zones que ara facin olor i abans passaven desapercebudes. Tots ells són canvis normals en el procés si es fes adult.
L’inici de la fertilitat poques vegades s’acompanya de la maduresa emocional i hi ha perill d’un embaràs no desitjatEl motiu cal buscar-ho en les glàndules sudoríparas, que conforme s’ingressa en la pubertat, es tornen més actives i segreguen substàncies químiques que proporcionen una olor més forta, sobretot en les aixelles, i que provoquen una variació en l’olor de peus i genitals. El remei, no obstant això, és fàcil: higiene diària amb sabó neutre i aigua tèbia per eliminar els bacteris responsables de la mala olor, canvi de roba diària, ús de peces de cotó i, si es creu convenient, la utilització de desodorantes.
Les mateixes hormones que provoquen que es creixi, es desenvolupi el pit i surti borrissol ocasionen que les glàndules sebáceas originin una major quantitat de seu, que confereix a tomb un aspecte grasiento. D’igual forma, l’increment de producció de seu és el responsable que comenci a fer acte de presència el temut acne, un molest problema considerat de primera magnitud pels joves per ser tan visible i antiestético.
L’augment ràpid de talla, denominat popularment el ‘estirón’, dura uns tres anys. En aquest període, les noies guanyen el 25% de la talla i el 40% del pes que tindran quan siguin adultes. De la mateixa manera aconsegueixen la seva mesura definitiva òrgans com el cor, el fetge o el ronyó.
A més del creixement físic, també hi ha canvis psicològics i emocionals fins que s’arriba a l’edat adulta. Laia Margarit, psicoterapeuta infanto-juvenil, explica que “cada conjunt de canvis físics obliga a ‘recalibrar’ de manera psicològica la pròpia imatge corporal. Aquesta avaluació d’un mateix, molt autocrítica sobretot en les noies, pot tenir un impacte important en la seva autoestima, ja que la valoració de l’aspecte físic és un factor de pes”.
Pubertat, regla i embarassos no desitjats
La primera regla o menarquía sol aparèixer entre un i tres anys després de l’augment del pit. Sovint, uns mesos abans, les noies noten que els augmenta el flux vaginal. Al principi la regla pot ser irregular, però a mesura que passa el temps, es normalitza. És important ensenyar-los a fer un registre de les menstruacions per predir el seu proper període. Entre una setmana i tres dies abans de la regla poden sentir-se de mal humor o més sensibles de l’habitual. És la síndrome premenstrual, que pot sofrir-se ja des d’aquestes edats.
Amb la regla es donen altres canvis perceptibles: augmenta la talla, s’arrodoneixen els malucs i creix més borrissol en pubis, aixelles i cames.
En aquesta època és fonamental l’educació sexual, ja que l’inici de la fertilitat poques vegades s’acompanya de la maduresa emocional, per la qual cosa hi ha perill d’un embaràs no desitjat.
En el treball “Les conductes relacionades amb la salut i el desenvolupament dels adolescents andalusos”, realitzat per la Conselleria de Salut d’Andalusia sobre els hàbits dels joves, es reflecteix que, encara que prop del 80% assegura haver usat el preservatiu en la seva última relació sexual, ha augmentat el nombre d’embarassos no desitjats. Un 4,9% de les noies manifesta haver estat embarassada almenys una vegada en la vida. El percentatge és una mica menor en el grup de 17-18 anys, que en el de 15-16 anys. En canvi, la proporció de nois que diu haver deixat a una noia en estat almenys una vegada és alguna cosa major als 17-18 anys que als 15-16 anys. Una altra dada de l’estudi és que un 21,2% de les noies de 15 a 18 anys que han mantingut relacions sexuals coitals ha pres alguna vegada la píndola del dia després.
Durant la pubertat, el cos de les noies canvia: augmenta el pit, l’abdomen i els malucs. I això els sol preocupar, sobretot quan es comparen amb l’arquetip de dona que impera al món de la moda. I es veuen grosses. Les estadístiques assenyalen que en aquest període, igual que succeeix en l’adolescència, és un moment crític per a l’anorèxia i la bulímia, sobretot en noies, amb becs de freqüència en els 14 anys i mitjà i en els 18. No obstant això, alguns treballs apunten que el 10% dels afectats ja patien aquests problemes fins i tot 10 anys abans.
Per aquest motiu, cal tenir en compte alguns senyals que poden revelar als pares que les ganes d’estar prima de la seva filla van més enllà d’una qüestió estètica si:
