L’estrès és una emoció natural com pot ser l’alegria, la tristesa o la por; la resposta que emet l’organisme davant estímuls que percep com a amenaçadors. Quan això succeeix, l’individu ha de posar-se en alerta per poder afrontar la situació i reduir les conseqüències negatives. La reacció emocional s’observa, segons els especialistes, en el plànol cognitiu-subjectiu (experiència), fisiològic (canvis corporals) i motor (conductual-observable). L’article explica què és l’estrès, quins efectes té sobre l’organisme, com aprofitar-ho en benefici propi i de quina manera gestionar-ho.
Què és l’estrès i quins efectes té sobre l’organisme
L’estrès podria definir-se com una manera d’adaptar-se a qualsevol canvi en l’entorn proper. És una forma de reaccionar davant problemes, demandes i perills. Segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SIGUIS), pot ser positiu o negatiu. Si l’individu considera que les conseqüències seran favorables, és positiu; si, per contra, ho percep com a desagradable o perjudicial, és negatiu.
En qualsevol dels dos casos, produeix cansament, activació fisiològica, acceleració del pols cardíaca o dificultat per agafar el son. I els motius pels quals sorgeix són variats: divorci, pèrdua d’un ser estimat, catàstrofes naturals, naixement d’un fill, problemes laborals…
Segons la SIGUIS, entre els seus efectes cognitiu-subjectius estan malestar, preocupació, tensió, inseguretat, sensació de pèrdua de control i forts canvis fisiològics com a cardíacs o respiratoris. En el plànol fisiològic, s’activa el sistema nerviós autònom i el motor, el sistema nerviós central, endocrí i immune i es produeixen canvis en la freqüència cardíaca, respiratòria, tensió muscular, sensacions gàstriques, maldecaps, insomni, disfunció estèril o contractures musculars. A nivell motor apareixen hiperactivitat, quequesa, moviments repetitius… Ha de tenir-se en compte que no totes les persones reaccionen igual a les mateixes situacions d’estrès.
Com aprofitar l’estrès en benefici propi
Afrontar l’estrès en positiu ajuda a analitzar les causes i a respondre amb major rapidesaPer al cos, l’estrès pot ser sinònim de canvi. Qualsevol situació que produeix una variació en la vida o en la salut de l’individu està causant estrès. Però aquest no és perjudicial per si mateix: en petites quantitats i ben gestionat pot considerar-se saludable perquè motiva i ajuda a gestionar millor les emocions. Controlat i mantingut durant períodes de temps curts, l’estrès és positiu. Per a Rocío Lapuente, doctora en Ciències Químiques, “l’estrès, ben enfocat, impulsa l’evolució i el desenvolupament”. Per aconseguir-ho, l’experta, tal com explica en el seu blog, afirma que el primer pas és “identificar què és el que ens causa estrès i per què provoca aquesta sensació“.
En molts casos, sosté Lapuente, l’origen està en experiències no resoltes que reapareixen cada vegada que un s’enfronta a situacions similars. Analitzar els motius contribueix a resoldre assumptes pendents i avançar cap a una millor situació. Afrontar-ho en positiu possibilitarà, segons aquesta especialista, que es posi en funcionament el neocórtex, el nostre cervell més avançat i que produeix substàncies químiques que ajuden a créixer i a millorar. Permetrà respondre amb major rapidesa i, el més important, servirà per analitzar les causes.
Com gestionar l’estrès
Quan l’estrès és negatiu, és a dir, quan és massa intens i s’allarga en el temps, pot convertir-se en patològic. Les tècniques de tractament més habituals són:
Realitzar exercici físic. Nombrosos estudis demostren que les persones que practiquen exercici de manera regular tenen menys risc de sofrir algun símptoma d’ansietat. Caminar ràpid, sobretot a l’aire lliure, permet relaxar la ment i activar el cos.
Practicar tècniques de relaxació. Meditació o mindfulness són dues tècniques que han provat tenir efectes beneficiosos tant en l’àmbit físic com en el psicològic. La tècnica mindfulness es considera molt útil per a la gestió de l’estrès i reduir les emocions negatives. També ajuden els exercicis de respiració. Respirar de manera controlada pot baixar la pressió arterial, la freqüència cardíaca i el ritme respiratori i genera calma. La respiració abdominal, una de les més utilitzades, consisteix a adoptar una postura relaxada, amb una mà en l’abdomen i una altra en el pit, i inspirar aire pel nas i expulsar-ho per la boca aconseguint que s’aixequi la mà de l’abdomen.
Tractament farmacològic. Els ansiolíticos disminueixen els símptomes d’ansietat de manera ràpida, per aquest motiu s’usin en el tractament de l’atac de pànic o les obsessions. El problema està en què aquests no ajuden a controlar l’ansietat i, per tant, no guareixen el trastorn. La seva administració en casos de reaccions intenses, no controlables, ha d’anar substituint-se a poc a poc, sempre que sigui possible. En alguns casos, aquest tractament és necessari, però sempre que ho prescrigui un especialista. Cal evitar l’automedicació o l’abandó del tractament sense consultar al metge.
Tècniques cognitives. Aquestes tècniques psicològiques entrenen a l’individu perquè pugui millorar la seva capacitat d’autobservación i autocorreció de la seva conducta, emocions i pensaments. Algunes entrenen a la persona a desenvolupar habilitats com la solució de problemes; unes altres, a saber identificar pensaments negatius per poder canviar-los.
Tècniques de la conducta. Apropa a l’individu als estímuls que provoquen l’ansietat, en condicions controlades, de forma lenta, per aconseguir premiar-se pels assoliments i corregir-se davant els fracassos, sense arribar a castigar-se.
