Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què passa en el cos quan ens estressem?

L'organisme respon a l'estrès en l'àmbit cognitiu, fisiològic i motor per ajudar-ho a reaccionar de manera eficaç

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 09 de Octubre de 2017
img_efecto estres cuerpo hd

L’estrès és una emoció natural com pot ser l’alegria, la tristesa o la por; la resposta que emet l’organisme davant estímuls que percep com a amenaçadors. Quan això succeeix, l’individu ha de posar-se en alerta per poder afrontar la situació i reduir les conseqüències negatives. La reacció emocional s’observa, segons els especialistes, en el plànol cognitiu-subjectiu (experiència), fisiològic (canvis corporals) i motor (conductual-observable). L’article explica què és l’estrès, quins efectes té sobre l’organisme, com aprofitar-ho en benefici propi i de quina manera gestionar-ho.

Imatge: kmiragaya

Què és l’estrès i quins efectes té sobre l’organisme

L’estrès podria definir-se com una manera d’adaptar-se a qualsevol canvi en l’entorn proper. És una forma de reaccionar davant problemes, demandes i perills. Segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SIGUIS), pot ser positiu o negatiu. Si l’individu considera que les conseqüències seran favorables, és positiu; si, per contra, ho percep com a desagradable o perjudicial, és negatiu.

En qualsevol dels dos casos, produeix cansament, activació fisiològica, acceleració del pols cardíaca o dificultat per agafar el son. I els motius pels quals sorgeix són variats: divorci, pèrdua d’un ser estimat, catàstrofes naturals, naixement d’un fill, problemes laborals…

Segons la SIGUIS, entre els seus efectes cognitiu-subjectius estan malestar, preocupació, tensió, inseguretat, sensació de pèrdua de control i forts canvis fisiològics com a cardíacs o respiratoris. En el plànol fisiològic, s’activa el sistema nerviós autònom i el motor, el sistema nerviós central, endocrí i immune i es produeixen canvis en la freqüència cardíaca, respiratòria, tensió muscular, sensacions gàstriques, maldecaps, insomni, disfunció estèril o contractures musculars. A nivell motor apareixen hiperactivitat, quequesa, moviments repetitius… Ha de tenir-se en compte que no totes les persones reaccionen igual a les mateixes situacions d’estrès.

Com aprofitar l’estrès en benefici propi

Afrontar l’estrès en positiu ajuda a analitzar les causes i a respondre amb major rapidesa
Per al cos, l’estrès pot ser sinònim de canvi. Qualsevol situació que produeix una variació en la vida o en la salut de l’individu està causant estrès. Però aquest no és perjudicial per si mateix: en petites quantitats i ben gestionat pot considerar-se saludable perquè motiva i ajuda a gestionar millor les emocions. Controlat i mantingut durant períodes de temps curts, l’estrès és positiu. Per a Rocío Lapuente, doctora en Ciències Químiques, “l’estrès, ben enfocat, impulsa l’evolució i el desenvolupament”. Per aconseguir-ho, l’experta, tal com explica en el seu blog, afirma que el primer pas és “identificar què és el que ens causa estrès i per què provoca aquesta sensació“.

En molts casos, sosté Lapuente, l’origen està en experiències no resoltes que reapareixen cada vegada que un s’enfronta a situacions similars. Analitzar els motius contribueix a resoldre assumptes pendents i avançar cap a una millor situació. Afrontar-ho en positiu possibilitarà, segons aquesta especialista, que es posi en funcionament el neocórtex, el nostre cervell més avançat i que produeix substàncies químiques que ajuden a créixer i a millorar. Permetrà respondre amb major rapidesa i, el més important, servirà per analitzar les causes.

Com gestionar l’estrès

Quan l’estrès és negatiu, és a dir, quan és massa intens i s’allarga en el temps, pot convertir-se en patològic. Les tècniques de tractament més habituals són:

  • Realitzar exercici físic. Nombrosos estudis demostren que les persones que practiquen exercici de manera regular tenen menys risc de sofrir algun símptoma d’ansietat. Caminar ràpid, sobretot a l’aire lliure, permet relaxar la ment i activar el cos.

  • Practicar tècniques de relaxació. Meditació o mindfulness són dues tècniques que han provat tenir efectes beneficiosos tant en l’àmbit físic com en el psicològic. La tècnica mindfulness es considera molt útil per a la gestió de l’estrès i reduir les emocions negatives. També ajuden els exercicis de respiració. Respirar de manera controlada pot baixar la pressió arterial, la freqüència cardíaca i el ritme respiratori i genera calma. La respiració abdominal, una de les més utilitzades, consisteix a adoptar una postura relaxada, amb una mà en l’abdomen i una altra en el pit, i inspirar aire pel nas i expulsar-ho per la boca aconseguint que s’aixequi la mà de l’abdomen.

  • Tractament farmacològic. Els ansiolíticos disminueixen els símptomes d’ansietat de manera ràpida, per aquest motiu s’usin en el tractament de l’atac de pànic o les obsessions. El problema està en què aquests no ajuden a controlar l’ansietat i, per tant, no guareixen el trastorn. La seva administració en casos de reaccions intenses, no controlables, ha d’anar substituint-se a poc a poc, sempre que sigui possible. En alguns casos, aquest tractament és necessari, però sempre que ho prescrigui un especialista. Cal evitar l’automedicació o l’abandó del tractament sense consultar al metge.

  • Tècniques cognitives. Aquestes tècniques psicològiques entrenen a l’individu perquè pugui millorar la seva capacitat d’autobservación i autocorreció de la seva conducta, emocions i pensaments. Algunes entrenen a la persona a desenvolupar habilitats com la solució de problemes; unes altres, a saber identificar pensaments negatius per poder canviar-los.

  • Tècniques de la conducta. Apropa a l’individu als estímuls que provoquen l’ansietat, en condicions controlades, de forma lenta, per aconseguir premiar-se pels assoliments i corregir-se davant els fracassos, sense arribar a castigar-se.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions