Què és i com combatre la fatiga pandémica

Símptomes de la fatiga pandémica

La irrupció de la covid-19 ha canviat el nostre dia a dia i ha afectat de ple als esquemes mentals de la població. Des de fa nou mesos convivim amb un virus invisible i perillós, que ha acabat amb la vida de més d’un milió de persones a tot el món. A més d’aquest risc real per a la salut, la pandèmia ha portat amb si modificacions d’hàbits (ús de mascarillas i de gels hidroalcohólicos, distància social…), restriccions (de mobilitat, confinament domiciliari, aforaments i horaris restringits, teletreball) i pèrdues (defuncions, d’ocupació…). Una situació nova i inesperada que, a més, canvia de manera constant segons evoluciona el virus, la qual cosa complica molt la planificació de la nostra rutina i oci.

Aquesta incertesa ha suposat un impacte directe en la salut de gran part de la població en forma d’insomni, estrès, irritabilitat, tristesa, ansietat, desconfiança, frustració… A això se sumeixi una altra perillosa conseqüència, que l’OMS defineix com a “fatiga pandémica”. Això és, la “desmotivació per seguir les recomanacions de protecció i prevenció que augmenta amb el temps”.

La Comissió Europea (CE) estima que al voltant del 60 % de la població de la UE experimenta aquesta fatiga, relacionada amb el cansament de la gent a prendre les mesures de precaució necessàries, entre elles el distanciament físic i la reducció de les interaccions socials. “Això fa que les restriccions essencials siguin més difícils d’aplicar i constitueix un terreny fèrtil per a la desinformació sobre la pandèmia”, indica la CE en el seu document ‘Mantenir-se a resguard de la COVID-19 durant l’hivern‘. Per evitar-ho, la Comissió Europea insta als Estats membres al fet que reconeguin les greus repercussions de la fatiga pandémica i adoptin estratègies per combatre-la, ja que aquest hartazgo i cansament emocional pot fer que baixem la guàrdia contra el SARS-CoV-2, amb tot el perill que això suposa.

Conductes de risc de la fatiga pandémica

“La desafecció, el descrèdit, la desconfiança i la fatiga mental esdevenen amb facilitat en comportaments laxos, individualistes, poc reflexionats i marcadament emocionals. Aquí trobem un focus de risc singular que hem de tractar d’evitar a nivell personal i com a col·lectiu. La fatiga pandémica crea emocions i conductes que llastren el recomanat per les autoritats sanitàries”, admet el psicòleg José Antonio Luengo.

Imatge: Gustavo Fring

Les autoritats sanitàries coincideixen que és imprescindible comunicar amb claredat als ciutadans per què s’adopten les diferents mesures, les conseqüències que suposa el seu incompliment, com i quan poden aixecar-se, i vincular-les al valor que té la vida i la salut de la població. Solament així es pot crear i mantenir una consciència col·lectiva respecte a l’únic camí correcte, que passa per assumir les normes.

Els psicòlegs reconeixen que la solució no és senzilla, ja que després de tants mesos, aquesta fatiga fa mossa. “Observem que s’esgoten les forces a causa d’aquest entorn d’inseguretat i incertesa. És fonamental no baixar la guàrdia i saber interpretar els primers símptomes d’un procés que al principi és alguna cosa natural, però que una vegada assentat, pot generar l’aparició de simptomatologia més preocupant”, afegeix Luengo.

L’arribada imminent de la vacuna contra la covid-19 pot portar amb si la paradoxa que, precisament per veure que el principi de la fi està més a prop, molts ciutadans es relaxin. Un error que pot costar vides. “La situació depèn de nosaltres mateixos. Ser honests i complir amb les recomanacions és ara, més que mai, la nostra principal responsabilitat. Anar ‘partit a partit’, manejant els temps i comunicant-nos en aquestes claus amb els qui convivim, és la millor manera que les emocions que aflorin ens permetin trobar la forma de conducta més raonable, constructiva i saludable”, incideix aquest especialista.

Estratègies contra la fatiga pandémica

En un article recent en la revista TheLancet , el metge Richard Horton sosté que l’única manera de superar la pandèmia passa per entendre-la com una sindemia, “una tempesta perfecta en la qual el sanitari i el social s’entrecreuen i construeixen una situació especialment complexa”.

A partir d’aquesta premissa, experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) proposen una sèrie d’estratègies individuals i psicosocials que, sumades a les polítiques socials i sanitàries, poden ajudar a combatre la fatiga pandémica. Les principals són les següents:

• Afrontar el fet que la pandèmia no és un parèntesi. Encara que sembli negatiu, això ens permet fer nous plans ajustats a les possibilitats actuals, “però més orientats a la ressonància —connectar amb els nostres desitjos i ganes— que a l’acceleració —produir i rendir sense obstacles—”, sosté el professor José Ramón Ubieto.
• Recuperar el control de projectes ajornats amb altres perspectives, no de continuïtat, sinó de certa ruptura amb l’anterior.
• Centrar-se en l’essencial i mantenir els vincles emocionals amb els éssers propers i volguts. Aquí les noves tecnologies, com les apps i programes de videollamadas, poden jugar un paper molt positiu, sempre que ens recordi la presència, que l’evoqui sense substituir-la.
• Permetre’s el temps improductiu, amb amics, en família o en solitari.
• Reduir el risc d’exposició de determinades persones i col·lectius.
• Polítiques de suport a les quarentenes per reduir la vulnerabilitat de determinats grups.
• Millora de la comunicació del risc i que sigui consistent, per no fomentar desconfiança entre la població. També convé evitar una gestió molt centrada en la por i l’obediència. “A llarg termini, s’ha demostrat que no solament és menys efectiva, sinó que té uns costos emocionals i socials importants. No s’ha prestat suficient atenció al que implica viure amb incertesa durant bastant temps, i aquí hi ha tota un àrea de treball que afrontar”, assenyala el professor de la UOC Israel Rodríguez.