Les bronquiectasias són una malaltia respiratòria crònica causada per una dilatació anormal i irreversible de parts de l’arbre bronquial. Ocupa el tercer lloc dins de les malalties respiratòries cròniques (quan no l’origina la fibrosis quística) i pot tenir diferents causes i fins i tot produir-se sense conèixer-se el perquè. Els qui la sofreixen tenen més risc de patir infeccions respiratòries que desencadenen una ràpida progressió de la malaltia. Per això és molt important conèixer què estratègies terapèutiques ens permeten manejar-la de manera efectiva i implementar-les al més aviat possible.
Símptomes de les bronquiectasias
En general, apareixen de forma gradual, però la tos crònica amb expulsió de moc fétido (maloliente) és el símptoma principal. Existeixen altres signes menys comuns com a tos amb sang, fatiga, dificultat per respirar i pèrdua de pes.
Són greus?
El pronòstic de les bronquiectasias depèn de diferents variables, com les següents:
- La malaltia de base o la seva causa.
- L’estès que està el dany en l’arbre bronquial.
- L’impacte que té en la funció respiratòria.
- La gravetat de les agudizaciones (símptomes que s’agreugen).
Per això, es recomana realitzar controls cada 1-6 mesos, depenent de la gravetat i la progressió de la malaltia. Per avaluar el grau de severitat es tenen en compte diferents indicadors:
- El nombre i gravetat d’agudizaciones.
- El color i la quantitat del moc expulsat.
- Com és la sensació de falta d’aire (dispnea).
- Els símptomes i signes d’hiperreactividad bronquial (aquesta és una resposta exagerada de la mucosa bronquial que, en general, produeix el tancament dels bronquis).
- La freqüència i intensitat d’hemoptisis (tos amb sang).
- L’afectació sistèmica (que hi hagi afectació d’altres òrgans) i de la funció cardiorrespiratòria.
Com tractar les bronquiectasias
L’objectiu en plantejar-se el tractament mèdic és aconseguir l’estabilitat dels símptomes o la seva millorança i sobretot prevenir la seva progressió (tenint el menor nombre d’agudizaciones possibles). És a dir, estabilitzar la malaltia el màxim possible.
Quan hi ha una infecció per bacteris, el metge prescriurà els antibiòtics específics. En canvi, si estem davant una inflamació bronquial, serà tractada amb corticoides orals o inhalats, indicats en els pacients que generen molta secreció.
Un dels aspectes més importants és el tractament de la hiperreactividad bronquial, on, a més d’utilitzar medicació, resulta fonamental la fisioteràpia respiratòria. Aquest tractament basat en evidència científica permet, entre altres coses:
- Millorar la tolerància a l’exercici.
- Millorar la qualitat de vida.
- Disminuir el nombre d’agudizaciones.
És important les persones que desenvolupin aquest tipus de teràpia siguin personal especialitzat en el camp de la fisioteràpia respiratòria i que estiguin en contacte amb l’equip mèdic del pacient per poder tractar-ho des d’un punt multidisciplinari.
Les tècniques de fisioteràpia respiratòria més usades són les denominades de drenatge bronquial, que serveixen per “netejar” les vies respiratòries dels pacients amb quantitats de moc molt elevades o que tenen dificultat per eliminar-ho. En general, es duen a terme després d’haver realitzat el tractament broncodilatador i mucolítico pautat pel metge i abans de prendre antibiòtics inhalats (si estiguessin indicats). Per a això es poden usar diferents dispositius, com Flutter, Acapella o Aerobika, entre uns altres, que provoquen una vibració a l’interior dels pulmons que retarda el tancament dels bronquis i l’alliberament de les secrecions.
Quan el pacient estigui més feble, s’empraran dispositius que simulen l’esforç de la tos sense que la persona faci amb prou feines esforç. En ocasions, també serà necessari implementar un altre tipus de tècniques que ajudin a fer un major ompliment del pulmó, així com tècniques de relaxació per a moments en els quals la sensació de falta d’aire sigui molt intensa.
L’opinió de la persona afectada és clau a qualsevol àrea de tractament, si es troba còmoda amb ell serà més fàcil que ho compleixi i, per tant, que millori la seva salut.
Exercici físic
Una part important del tractament és realitzar exercici físic que també podrà ser guiat pel fisioterapeuta, enfocat a millorar la dispnea i eliminació de les secrecions. Segons les guies, està indicat practicar exercici aeròbic de moderat a intens durant 30 minuts al dia, de tres a quatre vegades per setmana, o activitat física moderada diàriament. Aquesta recomanació ha de ser individualitzada en funció de l’avaluació que es faci de cada pacient.
Per conèixer més sobre la pràctica d’exercici físic quan es tenen problemes respiratoris, pots consultar el nostre article del mes passat.
