Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quan dol la columna vertebral

Les patologies més habituals entre els joves són la lumbàlgia i, entre els majors, les fractures de vèrtebres
Per Montse Arboix 23 de octubre de 2017
Img cuando duele columna hd
Imagen: duiwoy

El dolor d’esquena constitueix, segons la Societat Espanyola de Columna Vertebral (GEER), un “problema sanitari de primera magnitud”. Les dades així ho confirmen: vuit de cada deu espanyols han sofert o sofriran en algun moment de la seva vida dolor d’esquena. I les estadístiques també mostren que afeccions com el lumbago -dolor a la zona lumbar- van a més. A més, patir una alteració de l’estructura òssia de les vèrtebres, si no es tracta bé des del principi, pot desestabilitzar la columna vertebral i fins i tot comportar lesions de la medul·la espinal. L’article explica quins són les principals lesions de la columna vertebral i els factors de risc de la lumbàlgia. A més, descriu què són les fractures vertebrals per osteoporosis.

Lesions de la columna vertebral

Per als traumatòlegs, és molt important atendre a qualsevol dolor relacionat amb la columna. Tal com indica Imanol Vega, capdavanter de la Unitat de Traumatologia i Columna de l’Hospital Vithas San José, de Vitòria-Gasteiz, “si es diagnostica a temps pot tractar-se amb èxit des del principi”. Per aquest motiu un diagnòstic ràpid sigui primordial.

Les afeccions varien en funció de l’edat. Segons Vega, els més joves tenen sobretot lumbàlgia funcional, seguida de contusions i hèrnies discales. La majoria de les persones sofriran al llarg de la seva vida una d’elles, el lumbago, una patologia relacionada amb la vida sedentària o les males postures en els llocs de treball, entre uns altres.

Per la seva banda, les patologies més habituals de les persones majors són les fractures vertebrals (ocasionades per cops, caigudes i fins i tot esternuts), escoliosi degenerativa i estenosis de canal. Segons Vega, les fractures vertebrals poden passar desapercebudes i es guareixen soles amb el temps, encara que no és el desitjable, perquè la columna es desestabilitza cap a davant, la qual cosa provoca una sèrie de postures incorrectes que a la llarga passaran factura. Per aquest motiu l’expert insisteixi en la importància d’un diagnòstic precoç.

Factors de risc de la lumbàlgia

La lumbàlgia ocupa el segon lloc entre les malalties reumáticas que pitjor qualitat de vida provoquen per les seves limitacions físiques

La lumbàlgia pot descriure’s com una sensació dolorosa centrada a l’àrea de la columna lumbar, la qual cosa repercuteix en la mobilitat normal de la zona a causa del dolor, segons la Societat Espanyola de Columna Vertebral. Aquesta afecció reumática provoca dolor d’esquena, en concret entre les últimes costelles i la zona glútea, i està relacionada amb degeneració del disc vertebral, artrosis de les vèrtebres, fractures per osteoporosis o escoliosis.

Segons la GEER, la lumbàlgia inespecífica és un procés lumbar la causa del qual no pot determinar-se i succeeix en el 90% dels casos, pels quals “no hi ha cap tipus de lesió demostrable”. En la majoria dels casos, aquesta situació es produeix quan s’ha sotmès la zona baixa de l’esquena a “maltractaments” durant un període perllongat.

Segons l’estudi EPISER, afavorit per la Societat Espanyola de Reumatología (SER), la lumbàlgia ocupa el segon lloc entre les malalties reumáticas -el primer és per l’artrosis de genoll- que pitjor qualitat de vida provoquen quant a les limitacions físiques. Darrere de la lumbàlgia hi ha un procés inflamatorio que es resol amb el temps. Encara que, tal com indica Vega, no hi ha gens que acceleri la recuperació d’aquest procés benigne. Alguns aspectes que ajudaran a millorar aquesta situació són “mantenir-se actius i evitar el sofà durant llargs períodes de temps”.

Les causes de la lumbàlgia són vàries, entre les quals destaquen el sobrepès, la falta d’exercici, la càrrega de molt pes o el treball sedentari. Aquest últim porta, en molts casos, a adoptar males postures mantingudes durant un temps, la qual cosa deriva en dolor d’esquena o de cintura.

Aquesta afecció la sofreixen més les dones, a les quals se’ls afegeix l’osteoporosis. Passada una edat, que ronda els 55 anys, el procés menopáusico redueix la capacitat d’absorbir el calci, la qual cosa a llarg termini pot provocar més problemes a causa de males postures que, mantingudes en el temps, poden acabar en microfacturas òssies.

També les activitats domèstiques, com fer el llit, planxar, netejar prestatgeries que estan per sobre de les espatlles o carregar pes, poden ser desencadenants del dolor lumbar, segons la SER. Alguns consells per ajudar a minimitzar aquest mal són dormir sense coixins i de costat o de cap per amunt.

Fractures vertebrals per osteoporosis

Les fractures vertebrals són un dels tipus més comuns de fractura per fragilitat òssia i són conseqüència d’osteoporosis. Aquesta ruptura de la vèrtebra es produeix moltes vegades per un traumatisme banal, segons el Grup Español de Neurorradiología Intervencionista (GeNI). Aquestes fractures, que en general són molt doloroses, sobretot a la zona dorsal o lumbar, poden sorgir després de realitzar una activitat “normal”, com ajupir-se. A la llarga, l’aparició de múltiples fractures vertebrals pot provocar incurvación i deformitat de la columna (cifosi). Quan aquesta última és severa, es produeix un efecte de compressió en els òrgans que afecta a la capacitat de respirar, caminar, menjar o dormir.

El tractament de les fractures vertebrals pot ser conservador o quirúrgic. El conservador inclou repòs, analgésicos i ús de cotilles amb els quals és possible reduir el dolor (aquest procés dura de dos a tres mesos), encara que ni estabilitzen la fractura ni corregeixen la deformitat. Si amb el tractament conservador no es millora, i el dolor és tan intens que limita portar una vida normal, i quan el repòs perllongat comporta altres riscos en certs pacients, com a pèrdua de massa muscular, trombosi venosas o desmineralització òssia, s’aplica el tractament quirúrgic obert.

La cifoplastia i la vertebroplastia aconsegueixen millorar la simptomatologia dolorosa. La primera es fa en persones amb fractures amb certa deformitat o pèrdua d’altura, perquè permet restaurar l’altura de la vèrtebra i evitar la cifosi. Consisteix a introduir unes pilotes desinflades a través d’unes agulles guiades per rajos X. Una vegada a l’interior del cos vertebral, s’inflen i s’aconsegueix recuperar l’altura perduda. Després, es desinflan i retiren i s’emplena el buit amb ciment líquid. Quan aquest s’asseca, es manté l’altura del cos vertebral i disminueix o elimina el dolor.

La vertebroplastia consisteix a injectar ciment líquid dins del cos vertebral fracturat amb unes agulles guiades per rajos X. Al cap d’uns minuts, quan el ciment s’asseca, disminueix o desapareix el dolor i impedeix que s’accentuï la pèrdua d’altura de la vèrtebra.