Algunes persones tenen un quocient intel·lectual més baix que la mitjana, encara que sense arribar al nivell del retard mental. Els costa resoldre problemes laborals o personals. Però aquesta no és la seva major dificultat. El repte més dur que han d’afrontar és el de l’estigma social, ja que moltes vegades la societat no les tracta de la forma adequada. En aquest article es descriu què significa el funcionament intel·lectual límit i com d’important és el diagnòstic precoç per establir un bon tractament que augmenti les possibilitats d’aconseguir un funcionament autònom per a la vida diària.
El funcionament intel·lectual límit no és una malaltia, però pot dificultar molt la vida quotidiana. Els experts utilitzen “funcionament intel·lectual límit” per referir-se a les persones el quocient intel·lectual de les quals (CI) està entre 71 i 85. El CI és una mesura de la intel·ligència que s’obté després de realitzar un test d’intel·ligència: un CI inferior a 85 significa una intel·ligència inferior a la mitjana; per sota de 70, es considera retard mental; i per contra, quan és major de 115, indica que la persona és més intel·ligent que la mitjana de la població. La majoria està entre els valors de 85 i 115.
Les causes i les conseqüències d’un CI més baix
Les persones situades a la franja del funcionament intel·lectual límit tenen més problemes per resoldre problemes, ja sigui en el treball o en les relacions personals. “Els costa molt trobar solucions, necessiten ajuda”, explica Juan Carlos García Gutiérrez, professor de psiquiatria a la Universitat de Cadis.
El funcionament intel·lectual límit no es considera una malaltia. És una etiqueta sota la qual s’engloben persones (nens, adolescents o adults) amb aquest nivell d’intel·ligència per diferents motius. Com assenyala aquest expert, “el funcionament intel·lectual límit pot deure’s a problemes en el part que van provocar danys cerebrals, a causes congènites, a una alimentació insuficient durant la infància o a la falta d’estimulació intel·lectual, entre moltes causes”.
Amb un bon diagnòstic i tractament per a les persones amb funcionament intel·lectual límit, augmenten les possibilitats d’aconseguir un funcionament autònom en la societatSofia Isus, investigadora principal del grup COMPETECS de la Universitat de Lleida, explica que, en general, aquestes persones “mostren dificultats en les seves funcions executives, és a dir, en les habilitats necessàries per organitzar, planificar i dirigir la conducta cap a uns objectius de forma àgil i eficient. Tenen problemes per generar conductes amb una finalitat; resoldre problemes de forma planificada i estratègica; parar esment a diferents aspectes d’un problema al mateix temps; dirigir l’atenció de forma flexible; inhibir tendències espontànies que condueixen a un error; retenir en la memòria de treball la informació essencial per a una acció; i captar l’essencial d’una situació complexa”. Segons aquesta investigadora, afecta a entre un 3% i 5% de la població.
Funcionament intel·lectual límit: què significa en la vida quotidiana
Aquest nivell d’intel·ligència pot generar dificultats tant laborals com a personals. “Per exemple, tenen una discussió de parella i, com no poden assimilar el que està passant i resoldre la situació, s’aïllen”, assenyala Juan Carlos García Gutiérrez.
De la mateixa manera, en el treball els costa molt trobar solucions creatives a situacions noves. Per aquest motiu, a la majoria d’aquestes persones se’ls donen bé els treballs repetitius, en els quals aprenen una manera de funcionar que han d’aplicar sempre.
A part de les dificultats per resoldre problemes, els afectats han d’afrontar un altre repte: el de l’estigma social. En una societat com l’actual, en la qual es conrea l’hedonisme i la perfecció, aquestes persones solen sentir-se discriminades. No és d’estranyar, per tant, que moltes sofreixin problemes d’ansietat o depressió, com una reacció als nombrosos conflictes amb els quals han de bregar.
Diagnòstic precoç i tractament adequat
Però no totes les persones que tenen un CI entre 70 i 85 funcionen de la mateixa manera, per la qual cosa les seves dificultats no sempre són les mateixes. La clau resideix, segons els experts, a detectar la dificultat al més aviat possible. Aproximadament, la intel·ligència es desenvolupa fins als 18 anys, així que és fonamental diagnosticar aquest tipus de funcionament abans d’aquesta edat.
“En general, els afectats, amb una bona estimulació precoç, un acompanyament en el procés escolar i una orientació professional adequada, poden funcionar amb normalitat en la vida quotidiana”, apunta Sofia Isus. Amb un bon diagnòstic i tractament augmenten les possibilitats d’aconseguir un funcionament autònom en la societat.
“El CI no ho és tot”, assenyala Juan Carlos García Gutiérrez, “hi ha persones amb un CI elevat que són molt mandroses. En canvi, hi ha unes altres amb un CI baix que poden compensar aquesta manca amb energia, motivació i ganes de lluitar”. Per això, ningú està condemnat a un treball de mala qualitat.
L’alimentació és fonamental per al desenvolupament físic i intel·lectual dels nens. Segons un recent estudi de la Universitat de Bristol (Regne Unit), els petits de tres anys que segueixen una dieta amb molts aliments processats i greixos saturats tenen un nivell d’intel·ligència als vuit anys alguna cosa menor que els menors que s’han alimentat d’una forma més saludable. Aquest treball, que ha seguit els hàbits alimentaris i el coeficient d’intel·ligència (CI) de més de 4.000 nens durant sis anys, també posa de manifest que els menors de vuit anys que en la seva dieta s’incloïa més fruita i vegetals van aconseguir nivells més alts en els test de CI.
Aquesta troballa se sumeixi a uns altres que ja apuntaven que la dieta en l’etapa infantil té un paper fonamental en el desenvolupament intel·lectual, que cobra una altra dimensió quan es fa patent que cada vegada són més els escolars amb sobrepès i obesitat.
