Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quatre de cada cinc espanyols recorren a les “dietes miracle” per a aprimar

Els especialistes alerten del perill per a la salut que poden comportar aquests règims

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 07deMaigde2008

Quatre de cada cinc espanyols que volen aprimar utilitzen les denominades “dietes miracle“. Aquesta xifra “és tremenda”, assenyala Alberto García, president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid, qui adverteix que aquests productes “màgics” -que es dispensen per telèfon, Internet i fins i tot en les farmàcies- poden comportar greus riscos per a la salut.

Img dieta
Imatge: CONSUMER EROSKI

Per a alertar sobre aquest tipus de productes i debatre sobre els hàbits alimentaris actuals s’han convocat les “I Jornades sobre dietes i productes miracle”, trobada afavorida pel Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid (COFM) juntament amb les Facultats de Farmàcia de les Universitats d’Alcalá de Henares, Alfons X el Savi i Complutense de Madrid.

Representants d’aquestes entitats van coincidir ahir a ressaltar la pràctica inutilitat i el perill per a la salut de les dietes miracle. “La pèrdua de pes amb aquests productes es basa en l’efecte de la monotonia en la dieta, per avorriment. Però aquestes dietes o bé estan dissociades, i eliminen algun dels nutrients essencials, o bé tenen un mer efecte placebo”, va explicar el doctor Baltasar Ruiz-Roso, director del Departament de Nutrició de la Facultat de Farmàcia de la Complutense.

Una dieta miracle, basada per exemple en l’exclusió dels hidrats de carboni, “no es manté, atès que la pèrdua de pes és puntual”. “La veritat és que es produeixen greus desequilibris nutricionals, perquè no són dietes completes i manquen de tots els nutrients necessaris”, va afirmar l’especialista.

La reducció d’aquestes aportacions energètiques necessàries pot causar importants trastorns de salut, des de contreure “una depressió fins a provocar patologies més serioses per sobrecarregar el treball del fetge i del cor”. Altres conseqüències són els danys renals, malalties cardiovasculars, disminució de massa muscular i efectes psicològics negatius, entre altres.

Dieta personalitzada

La dieta ideal ha de ser “individualitzada i personalitzada”, va dir Alberto García. “La dieta ha d’estar ajustada als hàbits alimentaris de cada persona i el tractament correcte, si es tracta de sobrepès, ha de procedir d’un farmacèutic o un diplomat en nutrició; si és obesitat, ha de combatre’s baix control mèdic. Però en cap cas el tractament es pot extrapolar a altres persones”, va indicar Ruiz-Roso.

Aquest expert va recordar que l’obesitat és “pràcticament una epidèmia mundial”. A Espanya, afecta al 15% de la població adulta, mentre que un altre 40% té sobrepès. I entre la població infantil, de dues a 16 anys, afecta a un 16% i estem al capdavant de la UE.

Segons Ruiz-Roso, l’adequat per a atallar tant l’obesitat com el sobrepès és mantenir una dieta equilibrada i una correcta activitat física. Per al doctor Fernando de Jesús, degà de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Alfons X el Savi, si calgués triar algun tipus d’aliments per la seva eficàcia en la prevenció de malalties serien els vegetals.

Classificació de les principals "dietes miracle".

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) assenyala que aquest tipus de règims es poden classificar en tres grans grups:

– Dietes hipocalóricas desequilibrades: en aquestes s’inclouen la dieta de la Clínica Maig, Dieta ?presa la meitat?, Dieta Gurmet, Dieta Zero. Aquestes dietes provoquen un efecte reboti, caracteritzat per un ràpid guany de pes, que es tradueix en un augment de massa grassa i pèrdua de massa muscular. Això obeeix al fet que el metabolisme s’adapta a la disminució dràstica de la ingestió d’energia mitjançant una disminució de la despesa energètica. Aquests règims solen ser monòtons, a més de presentar nombroses deficiències en nutrients, sobretot si es prolonguen per llargs períodes de temps.

– Dietes dissociatives: Dieta d’Hay o Dissociada, Règim de Shelton, Dieta Hollywood, Dieta de Montignac, Antidieta, etc. Es basen en el fonament que els aliments no contribueixen a l’augment de pes per si mateixos, sinó en consumir-se segons determinades combinacions. No limiten la ingestió d’aliments energètics sinó que pretenen impedir el seu aprofitament com a font d’energia amb la dissociació. Segons l’AESAN, aquesta teoria manca de fonament científic i els resultats obtinguts només obeeixen a un menor consum d’energia. A més, aquest tipus de consum és gairebé impossible perquè no existeixen aliments que solament continguin proteïnes o hidrats de carboni.

– Dietes excloents: es basen a eliminar de la dieta algun nutrient. Aquestes dietes poden ser: riques en hidrats de carboni i sense lípids i proteïnes, com la Dieta Dr. Prittikin i la Dieta del Dr. Haas; riques en proteïnes i sense hidrats de carboni: Dieta de Scardale, Dieta dels Astronautes, Dieta de Hollywood i la Dieta de la Proteïna Líquida (produeixen una sobrecàrrega renal i hepàtica molt important); i riques en greix: Dieta d’Atkins i Dieta de Lutz. Aquestes últimes es coneixen com a dietes cetogénicas i poden ser molt perilloses per a la salut, produint greus alteracions en el metabolisme.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions