Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quatre de cada deu adolescents guipuscoans tenen una baixa autoestima, segons un estudi

La insatisfacció corporal o el temor a no aconseguir el que s'espera d'ells, són algunes de les causes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 29deOctubrede2006

Tenen por a no donar la talla. I no només en l’aspecte físic, que els crea insatisfacció i inseguretat i, en els casos més greus, trastorns alimentaris, també temen no aconseguir el que el seu entorn espera d’ells, no complir les expectatives. Si a aquests factors se’ls afegeix la percepció d’uns pares massa protectors i el consum d’alcohol ens trobaríem amb el perfil, traçat a brotxa grossa i encara per depurar, dels joves guipuscoans d’entre 11 i 18 anys que tenen uns nivells baixos d’autoestima. I no són pocs: el 40% d’ells s’infravalora, un percentatge que es dispara fins al 64% en les noies de 17 anys, mentre que en els nois se situa en un 38%. Encara que el projecte va arrencar arran dels trastorns alimentaris, també han preguntat als joves sobre la imatge corporal, l’autoestima, la percepció dels seus pares, la importància que donen a les emocions, el consum de drogues i la inclinació. A partir de dades de l’Eustat van seleccionar una mostra representativa dels joves bascos. Van seleccionar a 1.800 a Biscaia, 800 a Àlaba i 1.032 a Guipúscoa, d’ells 535 noies i 497 nois, estudiants tant de FP, com d’ESO i Batxiller en col·legis públics i privats i diferents models lingüístics. Prèvia autorització dels pares, aquests xavals de Donostia, Hernani, Zarautz, Irun i Arrasate van omplir uns qüestionaris anònims i es van sotmetre a una entrevista, a més de la prova que va estar en boca de tots la passada edició de la passarel·la Cibeles: la de l’índex de massa corporal. Els resultats d’aquesta prova, validats en aquest cas a nivell nacional, en els nois no ha llançat xifres tan elevades, encara que frega el 40% en els de majors. Si escau, la imatge corporal no té tant pes. “A ells els preocupa més el no ser capaç”, compte Iñigo Ochoa d’Alda, responsable del projecte.

Les estadístiques no deixen lloc al dubte respecte a la importància que concedeixen els adolescents, sobre tots les noies, a la imatge corporal. De fet, l’estudi conclou que el 7% de les joves guipuscoanes està de debò risc de patir trastorns de conducta alimentària. No estan diagnosticades com anoréxicas o bulímicas, però sí presenten símptomes habituals en aquestes malalties mentals, com prendre laxants, posar-se ansioses a l’hora de menjar, evitar menjar quan tenen gana…

Aquesta és una de les conclusions més sorprenents d’un estudi que s’ha realitzat en la CAB i que persegueix analitzar la relació entre els trastorns de la conducta alimentària i la població juvenil. El projecte va arrencar fa dos anys de la mà d’Alberto Espina, que era professor en la Facultat de Psicologia de la UPV. Actualment, Espina dirigeix en Torremolinos una unitat infanto-juvenil de Salut Mental, on també treballa Asun Ortego, una altra participant en el projecte. El seu col·lega Iñigo Ochoa d’Alda, que és també professor, ha pres les regnes de l’estudi, que es troba en la fase final d’elaboració, encara que en el cas de Guipúscoa ja compten amb dades estadístiques.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions