Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quines coses taquen les dents?

L'hàbit tabáquico i alguns aliments i begudes poden provocar antiestéticas tincions en les dents

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 17 de Febrer de 2017

Les dents de cada persona són d’un color diferent i, amb el pas del temps, es van enfosquint. No obstant això, la qual cosa agrada -i el que està de moda- és tenir unes dents blanques i lluentes. Alguns aliments i begudes i, sobretot, fumar poden afavorir aquest canvi de tonalitat. En aquest article, de la mà d’una experta, es descriu quins són les causes que provoquen taques en les dents, quins hàbits i aliments són els culpables més habituals i què es recomana per evitar que les dents es tornin grocs o s’enfosqueixin. També es detalla què tractaments efectius existeixen per eliminar les taques i quins són les seves indicacions.

Imatge: karelnoppe

El color de les dents

El color de les dents ve condicionat per la genètica, per la qual cosa no és un paràmetre estable, ja que presenta variacions entre individus, entre denticions (de llet i permanent) i, fins i tot, en una mateixa peça dental amb el pas dels anys. La composició de la dentina i el seu grossor i la qualitat de l’esmalt també determinen el color de la dent.

En les dents de llet, en haver-hi una menor concentració de dentina, presenten un color més blanc i, en canvi, la dentició permanent o definitiva, són d’un color ivori, lleugerament groguenc. També, entre les diferents peces, la intensitat del color pot canviar. Fins a així ocorre en una mateixa peça: el color és més clar en les vores superiors i es torna més fosc com més a prop està de la geniva. L’edat és una altra variable en el color de les dents, doncs, a mesura que passen els anys, l’esmalt, que és translúcido, es va desgastant i fa que el color groguenc de la dentina sigui més visible.

Causes de les taques en les dents

Les dents poden presentar dos tipus de taques internes i externes. “Les taques internes o intrínseques es produeixen durant la formació de la dent -la substància que pigmenta es troba a l’interior dels teixits dentals- i poden ser de forma generalitzada o aïllada en una sola dent. Per exemple, són les tincions provocades per tetraciclinas (un grup d’antibiòtics), fluorosis (condició que apareix com el resultat de la ingesta de massa fluorur durant el període de desenvolupament de les dents, en general des que es neix fins que es compleixen 6-8 anys), dèficit de vitamines, càries o hipoplàsia d’esmalt (menys quantitat d’esmalt del normal), entre unes altres”, descriu la Dra. Milva Quinteros Borgarello, odontòloga amb Màster en Cirurgia i Implantología Bucal.

Les tincions externes o extrínseques, per contra, “es produeixen per fora de l’estructura dental, quan la dent ja ha erupcionado, i són degudes a factors com l’alimentació, el tabac o el cafè, entre uns altres”, puntualitza l’experta, qui també exerceix de professora associada en el Màster de Cirurgia i Implantología Bucal de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

Què provoca les taques en les dents

Per conservar unes dents blanques i sans el més important és mantenir una bona higiene bucal, no fumar i passar revisions periòdiques

Però, de forma habitual, quins hàbits poden originar taques en les dents? Aquesta especialista assenyala que el primer és la falta d’una bona higiene dental, la qual cosa produeix un cúmul de restes de menjar, bacteris i fongs que provoquen tincions per pigments.

En segon lloc està el consum de tabac, en qualsevol de les seves presentacions: en realitat, l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatólogos de València (ICOEV) ho acusa de ser un dels majors responsables de les taques sobre la dentadura, en concret, la nicotina, que ocasiona greus danys a l’esmalt dental.

Finalment, “el consum d’aliments o substàncies que produeixen tincions si es prenen d’una manera habitual, com el cafè (per la seva alta concentració en cromógenos, certes substàncies incolores però capaces d’originar productes acolorits), el vi negre (per la seva acidesa, per la presència de taninos i de cromógenos), la clorhexidina (substància que forma part dels colutorios, indicats per a les inflamacions de les genives i després de les cirurgies, que usat de manera contínua pot tacar les dents), la regalèssia, les cues o el te (sobretot el negre i vermell, rics en taninos, que els donen una coloració groguenca)”, adverteix la Dra. Quinteros.

Des de l’ICOEV puntualitzen que els refrescs, gasoses, begudes ensucrades i energètiques, pel seu gran contingut en sucres, contribueixen, a més de tacar-los, al desenvolupament de càries. Les begudes energètiques, que consumeixen tant esportistes com a públic en general, contenen un alt percentatge d’àcids que també provoca danys en l’esmalt.

De tots els aliments que poden tenyir l’esmalt dental, l’especialista apunta les fruites i verdures de colors intensos, com la carxofa, el tomàquet, la pastanaga, la remolatxa, les maduixes, els nabius, les mores, les cireres i cítrics com la taronja o la mandarina, i altres productes processats com la xocolata, la salsa de soia, el kétchup, la mostassa i el vinagre de Mòdena o de vi negre.

Entre els productes no alimentaris, l’ICOEV cita els caramels, ja que el seu ingredient número u (el sucre), juntament amb l’alta quantitat de colorants que contenen, poden causar danys en la coloració i càries.

Per a unes dents blanques

Per evitar que les dents es tornin grocs o s’enfosqueixin, la Dra. Quinteros adverteix que “el més important és mantenir una bona higiene bucal i no fumar. Així mateix, és fonamental passar revisions periòdiques per si existeix alguna tinció que pugui eliminar-se i, així, prevenir la descalcificació de l’esmalt”.

En l’actualitat, hi ha disponibles tractaments per llevar les taques de les dents. El més senzill, segons explica l’especialista, és una simple higiene dental amb ultrasons i pasta de poliment no abrasiva. En casos més complicats cal seguir altres opcions, com els tractaments de blanqueamiento interns o externs.

Pels blanqueamientos interns, “és necessari realitzar una endodòncia prèvia matar el nervi) de la dent que cal tractar. Els blanqueamientos externs són un tractament efectiu si les tincions són extrínseques. Per a això, utilitzem un mètode de potents agents oxidants que destrueixen les molècules grans i les divideix en molècules més petites i incolores, per recuperar un to més natural. Són tractaments que solen durar de quatre a sis setmanes. En alguns casos, és necessari dur a terme tractaments de manteniment i evitar la ingesta d’aliments que tenyeixen i no fumar ni consumir cafè”, puntualitza la Dra. Quinteros.

Estan contraindicados en nens, dones embarassades, persones amb hipersensibilitat, portadors de carillas ceràmiques o grans reconstruccions amb composites i en persones amb dents fisurados o molt desgastats a causa del bruxismo.

Salut dental de la població espanyola

El ‘Llibre Blanco sobre la salut bucodental a Espanya’ (2015), dut a terme pel Consell General de Col·legis de Dentistes d’Espanya, aporta els resultats d’una enquesta a 1.000 persones sobre els hàbits de salut oral i ús de serveis odontológicos.

D’entre totes les conclusions que extreuen els especialistes de la població adulta destaquen que el 80% es raspalla les dents, almenys, dues vegades aldia ; que les dones tenen millor higiene bucal; i que els majors de 65 anys, per la seva banda, menor freqüència de raspallat. El 69% utilitza raspall manual, el 30% es decanta pel raspall elèctric i el 64% empra colutorios o esbandides.

Quant a l’ús de serveis, menys de la meitat dels enquestats afirma que va acudir al dentista fa menys d’un any. A més, les revisions, la neteja i les obturacions són els tractaments més habituals. El principal motiu que s’esgrimeix per no anar al dentista en els últims dos anys és la percepció de no sofrir de problemes dentals (56%), seguit de causes econòmiques (quatre de cada deu) i por al dentista.

Relacionat amb la qualitat de vida, quatre de cada deu espanyols declaren haver tingut dolor bucal en l’últim any i un de cada tres refereix problemes per menjar o mastegar. En general, entre el 3% i el 8% de la mostra estudiada assegura que veu afectada la seva qualitat de vida per l’estat de la seva salut oral.

En població infantil, els resultats apunten que gairebé la meitat presenta algun problema dental, com a càries (18%) o mala posició dentaria (13%). Set de cada deu nens afirmen que es raspallen les dents almenys dues vegades al dia i el 67% confessa que utilitza raspall manual de manera exclusiva. El 82% ha visitat al dentista en alguna ocasió i els tractaments més habituals són les obturacions (37%), neteja (17%) i ortodòncia per malposición dentaria (15%). Sorprèn que el 54% dels petits de dos a sis anys mai ha anat al dentista. De fet, el 57% dels progenitors pensen que el seu fill no té cap problema bucal.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions