Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quists falsos i gegants, com es tracten?

Tenir problemes de digestió, l'abdomen distès i dolorós i, fins i tot, molèsties en l'esquena són alguns símptomes que indiquen el desenvolupament de falsos quists
Per Clara Bassi 26 de agost de 2011
Img cistitis
Imagen: Robert McDonald

La inflamació del pàncrees o pancreatitis pot afavorir la formació d’un pseudoquiste (o fals quist), a causa de l’acumulació de líquid del pàncrees i restes de teixit. En ocasions, arriben a aconseguir una grandària considerable i, fins i tot, a ocupar tot l’abdomen. En aquest cas, se’ls denomina pseudoquistes gegants i han de drenar-se. En l’actualitat, s’aplica un nou procediment que permet eliminar-los amb èxit.

Un quist és una borsa amb la seva pròpia membrana tancada, en general, d’origen congènit, que pot desenvolupar-se en diferents parts del cos. En canvi, un pseudoquiste o fals quist s’adquireix i es forma a partir d’una col·lecció de líquids, que no estan tancats per la seva pròpia borsa o membrana. Si són d’origen pancreàtic, la col·lecció de líquids es registra per diferents causes, com un traumatisme en l’abdomen o la inflamació del pàncrees que, al seu torn, pot manifestar-se de forma sobtada (pancreatitis aguda) o persistent (pancreatitis crònica).

Tenen un període de maduració d’entre quatre i sis setmanes, durant el qual es forma la seva paret gruixuda. La seva grandària és variable, és habitual que mesurin de 4 a 6 centímetres-, encara que poden ser majors. “Aquest any s’ha intervingut a Barcelona un pseudoquiste crònic gegant de 12 cm després d’una pancreatitis aguda, ja que poden augmentar de grandària i ocupar tot l’abdomen (gegants)”, detalla Modest J. Vares Lorenzo, especialista en Aparell Digestiu d’ECOEND, del Centre Mèdic Teknon, i de l’Hospital Universitari del Valle d’Hebron, tots dos de Barcelona.

A pesar que el metge pot descobrir-los mitjançant palpació abdominal, el diagnòstic es realitza amb tècniques d’imatge

A diferència de moltes malalties per les quals hi ha mesures de prevenció, en aquest cas, la consigna “més val prevenir” no serveix. Prop del 5% de les pancreatitis agudes i entre el 10% i el 20% de les cròniques evolucionen cap a la formació d’un pseudoquiste, segons dades de Vares, qui assegura que, “a més, poden tenir complicacions (20%) al llarg de la seva evolució, com a hemorràgies (6%), ruptura, infecció (la més freqüent), formació de fístules i compressió”. No obstant això, la bona notícia és que “no malignizan mai”, destaca aquest especialista.

Del diagnòstic al drenatge

Alguns símptomes que poden indicar que una persona ha desenvolupat un fals quist són: tenir l’abdomen distès, problemes de digestió i sentir dolor abdominal, que també es pot desplaçar a l’esquena. No solament els adults poden desenvolupar un, també pot haver-hi nens afectats. A pesar que el metge pot notar-los a través de la palpació de l’abdomen, el diagnòstic es realitza mitjançant diferents tècniques d’imatge.

Quan aconsegueixen una grandària considerable, superior a 5 centímetres, cal eliminar-los per evitar que derivin en les complicacions esmentades. El tractament per aconseguir-ho consisteix a drenar-los (drenatge) o extirpar-los (resección). Però tots dos tractaments quirúrgics tenen una taxa de “morbiditat i mortalitat gens menyspreables”, puntualitza Vares. A més, la seva extirpació no evita per complet que no torni a reproduir-se: sempre poden tornar a desenvolupar-se, una situació que en l’argot mèdic es denomina recidiva.

UNA NOVA PRÒTESI COM A TRACTAMENT

Aquest any s’han dut a terme a Espanya les primeres intervencions per eliminar els pseudoquistes, amb un sistema desenvolupat per K. Binmoeller, del Califòrnia Pacific Medical Center, i l’empresa americana Xlumena, de Mountain View (Califòrnia). S’han intervingut dos casos, que han consistit en la col·locació d’un stent Axios, una pròtesi en forma de diábolo, de nitinol i recobert de silicona, que es deixa col·locat per ecoendoscopia durant dies entre l’estómac o duodeno i el pseudoquiste, de manera que s’estableix una comunicació per drenar-ho de manera lenta. Quan desapareix per complet, es retira mitjançant endoscòpia.

Les dues primeres operacions d’aquest tipus realitzades a Espanya es van dur a terme el 27 de maig, a càrrec de Joan Gornals Soler, de l’Hospital Universitari de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat, i ECOEND, del Centre Mèdic Teknon, tots dos a Barcelona. L’equip d’aquest especialista en endoescopia va inserir les dues primeres pròtesis, sota sedació, en 19 i 27 minuts. Els dos pacients intervinguts van rebre l’alta metgessa a les 24 i 48 hores després de l’operació, sense incidències.

Els principals avantatges d’aquestes pròtesis són, “sobretot, la rapidesa del procediment, ja que es disminueix el temps de col·locació, que és menor de 30 minuts, la menor taxa de migració del pseudoquiste cap a una altra zona, menys efectes secundaris i menys reintervenciones”, explica Gornals. Encara que no té contraindicacions absolutes, sí algunes relatives, ja que en ocasions, segons el tipus de pseudoquiste o de la seva localització, és possible que no es pugui aplicar aquesta nova tècnica.

Respecte al futur que s’albira d’aquest nou procediment quirúrgic, els experts pensen que “aquestes pròtesis obren un nou i apassionant camp”, ja que es podran aplicar a diferents tècniques, com les de cirurgia endoscópica transluminal, a través dels orificis naturals (NOTIS), i en diferents indicacions mèdiques, com el tractament de problemes de vesícula o obstruccions intestinals.