El nombre de dones corredores ja iguala al dels homes, fins i tot ho supera. Així ho assegura l’informe ‘The State of Running 2019‘ realitzat per la comunitat de runners RunRepeat i l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme, després d’analitzar 70.000 carreres entre 1986 i 2018. En estudiar l’evolució de la participació de la dona van descobrir que en 2018, per primera vegada en la història, va haver-hi més runners femenines (50,24 %) en aquestes convocatòries esportives. Sobre els hàbits d’entrenament que segueixen, les seves motivacions i principals hándicaps i les seves lesions més freqüents, i com evitar-les, parlem en aquestes línies. Aquesta és la radiografia de la dona runner.
Distància, terreny i entrenament preferit
El 53,7 % de les dones enquestades per la comunitat Runnea per a l’elaboració del ‘Runómetro 2019’ prefereix l’asfalt , enfront d’un 33,8 % que tria indistintament l’asfalt i la muntanya i un 14,2 % que s’inclina per la muntanya com la seva superfície favorita.
D’igual manera, el 54,6 % de les dones runners es decanten pels 10 quilòmetres de distància en les seves carreres, enfront d’un 24,3 % que s’inclinen pels 21 quilòmetres de la mitja marató, i un 12,5 % que es queda amb cinc quilòmetres.
El ‘Runómetro 2019’ mostra com el 42,3 % de les dones corre sense cap tipus de pauta. Mentre, un 27,8 % de les participants en l’estudi afirma seguir un pla d’entrenament específic i individualitzat i un 29,9 % entrenar amb un pla no personalitzat.
Imatge: skeeze
Entrenar seguint un pla específic d’acord amb les necessitats i objectius de cada esportista resulta primordial. D’igual manera, Alfonso Rodríguez Parets, exatleta professional de l’equip italià Salomon i preparador físic, recorda que les lesions solen provenir d’un entreno inadequat o excessiu, d’una mala progressió del mateix, per excés de pes i, fins i tot, per l’ocupació unes males sabatilles.
“El meu consell més important és tenir paciència i sentit comú. No parlo solament del típic cas d’una persona que no corre gens de dilluns a dissabte i que el diumenge roda 25 quilòmetres. També de casos menys dràstics però que tenen la seva importància a l’hora de causar una lesió”, afirma Rodríguez Parets. En la seva experiència, els corredors desconeixen els principals principis de l’entrenament, per això considera fonamental posar-se en mans de professionals qualificats.
La conciliació laboral i familiar, principal hándicap
El running es consolida com una de les principals disciplines esportives entre la població espanyola. El 50,8 % de les enquestades per Runnea corre des de fa més de quatre anys, “una tendència en continu auge que respon a diferents causes relacionades amb aspectes de caràcter social, econòmic i tecnològic”, assenyalen des de la comunitat. Entre la població femenina el fet de permetre llibertat i flexibilitat horària, a més del poder buidar el cap (56 %) estan entre els majors al·licients d’aquest esport. No obstant això, malgrat aquesta llibertat, el 70 % de les dona reconeixen que la conciliació laboral i familiar és el principal impediment per sortir a córrer.
El 92,5 % de les dones que han participat en l’enquesta de Runnea corren quan tenen la regla; alguna cosa tan natural, com el cicle menstrual, no és impediment perquè les dones gaudeixin del seu esport favorit. Per a això, un 51,1 % de les enquestades utilitza el tampó com a dispositiu d’absorció, quan un 18,3 % comprimides i un creixent 17,7 % copa menstrual.
Principals lesions i com prevenir-les
Imatge: MabelAmber
La incontinència urinària resulta un dels majors problemes que sofreix la dona corredora. La seva causa són els impactes que produeix la carrera, ja que acaben afeblint el sòl pèlvic. Entre els seus símptomes destaquen la pèrdua o incapacitat per retenir l’orina. Per evitar-ho, Alfonso Rodríguez Parets recomana enfortir i mantenir un bon to de la musculatura del sòl pèlvic, però si no s’han pres les mesures pertinents, mai és massa tarda per recuperar aquesta tonificación. “Moltes dones pensen que no es pot recuperar, però amb un enfortiment del sòl pèlvic a través de les diferents tècniques i eines, acompanyat d’un pla d’entrenament moderat que no accentuï la debilitació, es pot”, assegura l’expert.
Entre altres de les lesions més comunes en aquestes dones figura l’escurçament d’un múscul, el psoas iliaco. “Les insercions del psoas iliaco s’aproximen reduint la longitud del múscul i la seva capacitat de contracció i aproximant les articulacions a les quals estan ancorades, que al seu torn provoquen desequilibris a nivell pèlvic”, explica Rodríguez Parets. El dolor o la dificultat de moviment localitzat directament sobre el psoas iliaco, fins i tot el dolor a la zona lumbar produït per la rotació pèlvica, són alguns dels seus símptomes.
La seva principal causa prové de la repetició contínua en carrera de l’elevació de la cama juntament amb una mala posició del maluc i la pelvis. Per això, Rodríguez Parets aconsella educar una correcta posició de maluc en carrera, treballar la tècnica, compensar la musculatura posterior i anterior del maluc i la seva flexibilització. Per aconseguir-ho, de nou, és imprescindible comptar amb un professional qualificat que dirigeixi els entrenaments. En cas de patir aquesta lesió, “la seva recuperació consisteix en les mateixes mesures que hem de realitzar per evitar-ho”, afirma l’exatleta, encara que indica que, en alguns casos avançats, resulta necessari un tractament per un expert, ja que pot desembocar en lesions més serioses com tendinitis o pubalgia.
