Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Radioteràpia

Utilitzada en el tractament del càncer, impedeix que en molts casos s'hagi d'extirpar la part afectada

Radioterapia, quimioteràpia i cirurgia són els tres tractaments bàsics de la lluita contra el càncer. La seva combinació potencia les possibilitats de sanar el tumor, encara que no sempre és necessari recórrer a les tres de manera conjunta. Concretament, la radioteràpia es pot emprar sense necessitat d’utilitzar cap altra tècnica i els seus resultats són tan positius que, en moltes ocasions, evita l’extirpació de la zona del cos afectada. S’empra sobretot quan el tumor està localitzat i no existeix metàstasi, i els avanços en la radiofísica han permès que el teixit sa a penes resulti afectat per les radiacions. A més, en general el tractament és ben tolerat pels pacients i a penes es produeixen efectes secundaris.

Radiacions ionitzants

La radioteràpia és una tècnica de tractament del càncer basada en l’emissió de radiacions ionitzants. L’especialitat mèdica que s’encarrega d’administrar-la és l’oncologia radioteràpica i s’utilitza per a acabar amb les cèl·lules tumorals detectades en una part de l’organisme,S’utilitza per a acabar amb les cèl·lules tumorals detectades en una part de l’organisme és a dir, les radiacions no s’apliquen sobretot el cos sinó que es dirigeixen només a la part en la qual es detecta el tumor. Explica la presidenta de l’Associació Espanyola de Radioteràpia i Oncologia (AERO), Ana Mañas, que la radioteràpia “és l’únic tractament, juntament amb la cirurgia, capaç de curar el càncer” i insisteix que, sobretot, s’empra de manera individual, sense combinar-lo amb altres tractaments, quan el tumor està localitzat i encara no hi ha metàstasi. “L’emissió de radiacions bloqueja i anul·la el tumor, que està delimitat, i permet protegir els teixits pròxims i sans de les radiacions”.

En concret, la radioteràpia utilitza partícules similars a les dels raigs X, però de major energia, que són capaces de penetrar en el cos, destruir les cèl·lules malignes i impedir que creixin i es reprodueixin. Encara que la resta de l’organisme sa es protegeix perquè no s’apliquin sobre ell les radiacions, a vegades és inevitable fregar el teixit sa que envolta al tumor i destruir cèl·lules bones, que tenen, d’altra banda, una gran capacitat de regeneració. Precisament, la destrucció d’aquestes últimes cèl·lules és el que dóna lloc als possibles efectes secundaris.

La radioteràpia s’empra en tota mena de tumors i pot aplicar-se abans d’intervenir quirúrgicament al pacient per a reduir la grandària del tumor, o després d’una operació per a acabar amb les cèl·lules malignes que hagin quedat, malgrat l’extirpació del tumor. No obstant això, pot ocórrer que després d’un tractament amb radioteràpia no sigui necessari passar pel quiròfan, ja que segons Ana Mañas “en molts casos impedeix la cirurgia mutilante, especialment en el càncer de laringe i en el de mama”. A més, es tracta d’una tècnica molt útil per a tractar els tumors petits; de difícil accés mitjançant cirurgia, així com els grans; l’extirpació completa del qual seria impossible, els detectats: als quals s’intenta reduir el dolor, i en aquells casos en els quals l’objectiu és “controlar la metàstasi i evitar fractures òssies”, completa la presidenta d’AERO.

Gairebé el 70% dels pacients oncològics rep tractament de radioteràpia, que pot administrar-se de dues maneres:

Radioteràpia interna o braquiterapia. Mitjançant intervenció quirúrgica, prop del tumor o dins del mateix es col·loca per un període limitat de temps material radioactiu en forma de fils, vectors o llavors. El pacient ha de romandre ingressat tres o quatre dies i les radiacions tenen un potent efecte sobre les cèl·lules cancerígenes, amb una menor afecció en el teixit sa. Una vegada que el material radioactiu està fora de l’organisme del pacient, aquest no suposa cap perill per a les persones que li envolten “perquè la radiació no es contagia ni les persones es converteixen en material radioactiu”, aclareix Ana Mañas. Sí resulta preferible, no obstant això, que les dones embarassades i els nens no s’acostin al pacient perquè són més vulnerables a la radiació.

Radioteràpia externa. La font de radiació es troba fora de l’organisme del pacient, a certa distància d’ell en equips de grans dimensions. És el tractament més comú i no sol requerir que el pacient es quedi ingressat, sinó que acudeixi al centre hospitalari cada dia, de dilluns a divendres (els caps de setmana i festius es descansa perquè les cèl·lules sanes afectades puguin regenerar-se), de dues a tres setmanes, per a rebre la dosi. Abans de la primera sessió, es marca amb pintura (duradora) la zona sobre la qual s’aplicarà el tractament, una sèrie de punts que indiquen el lloc exacte pel qual han de penetrar les radiacions i que en cap cas, si s’esborren, han de ser dibuixats de nou pel pacient. Mentre es realitza el tractament el malalt es queda només en una sala, tombat i sense moure’s, perquè la radioactivitat es dirigeixi exclusivament al tumor. En tot moment està vigilat per un circuit tancat de televisió, controlat pel tècnic de radiació, que s’encarrega també d’escoltar al pacient -a través d’un intercomunicador-, per si sent algun problema o molèstia.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions