Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Realitzen un trasplantament parcial de genoll mitjançant un empelt procedent de cadàver

Aquesta tècnica, pionera a Espanya, permet eludir la pròtesi metàl·lica

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 04deMaigde2003

El genoll és l’articulació més exposada al desgast, lesions i traumatismes, però els avanços mèdics donen cada vegada més respostes idònies a cada malaltia. La Unitat de Genoll i Cirurgia Artroscópica de l’Hospital Central de Fraternitat-Muprespa, a Madrid, acaba de posar en marxa una altra tècnica pionera a Espanya: el trasplantament parcial de genoll mitjançant un empelt procedent de cadàver. Primer va ser el trasplantament de lligaments; després, el de menisc; ara, es comença a reemplaçar el terç tibial superior incloent meniscos i cartílags.

“La fractura del terç superior de la tíbia és molt comuna en els accidents de trànsit, sobretot en els motoristes, i els missatgers la sofreixen amb molta freqüència. Solen ser fractures que anomenem conminutas (és a dir, que aquesta part de la tíbia s’ha fet pedacitos)”, indica el doctor Juan Ayala Andrade, director mèdic de l’Hospital Central de Fraternitat-Muprespa -mútua laboral d’accidents de treball- i cap de la Unitat.

“Moltes vegades, malgrat els tractaments quirúrgics, l’evolució no és bona, donant lloc a l’artrosi, que es tradueix en dolor, limitació de la mobilitat, impossibilitat de donar suport al peu en el sòl…; en definitiva, una gran incapacitat. I estem parlant de nois molt joves, d’artrosis a una edat molt primerenca”. En tal cas, hi ha tres possibilitats: recórrer a una pròtesi; procedir a la fixació del genoll, la qual cosa deixa la cama rígida i resulta molt invalidant, i l’última: el trasplantament de l’altiplà tibial, com a alternativa a la pròtesi.

La part superior de la tíbia té dos platerets (intern i extern), i a aquest conjunt se’n diu altiplà tibial. “Quan es presenta l’artrosi de l’altiplà tibial, se substitueix tota ella, amb els seus meniscos inclosos, per la d’un cadàver, també amb els seus meniscos. Nosaltres conservem els lligaments creuats del pacient, i això és molt important perquè són un factor d’estabilitat; si el genoll sofrís algun moviment anòmal, el trasplantament fracassaria. L’al·loempelt (procedent de cadàver) s’obté dels bancs de teixits, sempre a través de fundacions”, explica el traumatòleg. “Una vegada que hem posat la peça, la fixem amb unes grapes o uns caragols a la tíbia. Amb el temps, la peça es consolida i s’integra en l’os del propi pacient”, afegeix.

Les possibilitats de rebuig són remotes perquè en aquest cas s’utilitzen teixits que són acel·lulars: no tenen a penes cèl·lules ni vascularització, per la qual cosa no provoquen resposta immunològica. “De fet, i segons els immunòlegs consultats, no posem tractament inmunosupresor, encara que ho tenim preparat per si es dóna el cas”, precisa l’expert.

La peça anatòmica que ara es comença a trasplantar és “com un pastís de tres pisos. La capa superficial són els meniscos, teixits acel·lulars; sota, els cartílags, que tenen alguna celularidad, no molta; i la part inferior és l’os subcondral, la base que utilitzem, amb un centímetre d’altura. La intervenció és cirurgia oberta, semblant a la qual es fa per a la pròtesi. Només que, en comptes d’implantar un component metàl·lic, utilitzem la peça d’un cadàver i el pacient té així un genoll biològic, natural, no mecànica”, conclou el doctor Ayala.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions