La decisió del Govern i el Parlament noruecs d’obligar als metges a decantar-se per un tipus de medicament per tractar la pressió arterial alta ha reduït lleugerament la despesa sanitària per habitant, però també ha demostrat ser una estratègia difícil d’aplicar.
Investigadors noruecs han avaluat els efectes durant el primer any de l’entrada en vigor d’una nova norma que obliga als metges d’aquest país a prescriure el tractament més barat -els diuréticos tiazídicos- per a la hipertensió. Segons el sistema noruec, no els serà reemborsat la despesa d’altres tractaments més cars, tret que existeixi una raó mèdica per a la seva elecció.
El resultat ha estat un notable canvi en els hàbits de prescripció que ha suposat un modest estalvi durant el primer any de 0,13 euros per habitant. En entrar en vigor la norma, un de cada deu pacients amb pressió arterial alta sense complicacions rebia aquests diuréticos a l’inici del tractament, i un any més tard la proporció s’havia elevat a un de cada quatre pacients. No obstant això, el 75% dels pacients seguien sense ser tractats amb aquests medicaments.
Sota vigilància
L’equip dirigit per Atle Fretheim que ha fet l’avaluació recorda que la vigilància del compliment de la norma, que va entrar en vigor al març de 2004, va ser mínima durant aquest primer any i els metges no van ser castigats per no complir-la, la qual cosa explicaria en part que la seva efectivitat fos limitada. En teoria, un metge que no compleixi la norma pot perdre el dret a receptar medicaments en el Sistema Nacional de Salut de Noruega, però els investigadors recorden que això no ha succeït mai.
La normativa ha provocat un canvi en els hàbits de prescripció que ha suposat, durant el primer any, un modest estalvi de 0,13 euros per habitant
La despesa en medicaments per tractar la pressió arterial alta és un dels més importants en un país desenvolupat. A Noruega representa 180 milions d’euros anuals, el 10% de la venda de medicaments al país, on entre un 6% i un 10% de la població és tractada d’aquesta afecció. L’estalvi aconseguit va ser de 0,58 milions d’euros. El consens mèdic és que no existeix amb prou feines diferencia en efectivitat i seguretat entre els diferents tipus de medicaments disponibles per a la hipertensió, que es diferencien sobretot en el preu, expliquen els investigadors en la revista PloS Medicine.
Un diurético del tipus tiazida pot costar deu vegades menys que un altre medicament amb la mateixa indicació, encara que aquest estalvi pot resultar contrarestat en part per la necessitat d’administrar dos fàrmacs conjuntament en comptes d’un solament.
Analitzant els resultats
Un aspecte important del canvi en els hàbits de prescripció és si van comportar efectes negatius en els pacients. Per a això els experts van analitzar en quin grau es va aconseguir l’objectiu de regularitzar la pressió arterial dels pacients després de la implantació de la normativa. Les dades indiquen que als quatre mesos d’iniciar el tractament amb prou feines va haver-hi diferències entre la situació anterior i posterior a la normativa. Abans, el 56,6% dels pacients va estabilitzar les seves xifres de pressió i, després, el 58,4%, un percentatge lleugerament superior.
Quant a la decisió d’afegir un altre medicament a l’inicial en aquest termini, va baixar lleugerament, del 24% al 21,8%. Tampoc es va observar un increment en els problemes cardiovasculars. Per estimar l’efecte de la normativa, es van seguir 61 consultes de medicina general. L’equip coordinat per Fretheim recorda que amb anterioritat a aquesta norma obligatòria a Noruega, els intents en aquest i altres països de canviar els hàbits de prescripció dels metges s’han centrat a influir en el seu comportament professional més que a imposar un canvi de comportament, com és aquest cas.
S’ha recorregut a activitats educatives, auditories, recordatoris sistemàtics o incentius en forma de diners. Una recent revisió de la majoria d’aquests intents en el camp dels hipotensores ha conclòs que només s’obtenen petits canvis en els hàbits de prescripció (un màxim d’un 10% a Noruega) i que l’estalvi que representen és gairebé contrarestat pel cost de les accions que es duen a terme per aconseguir-ho.
Per això, aquests experts sanitaris conclouen que les normes obligatòries constitueixen una estratègia més eficaç en termes de cost-beneficio que les accions que intenten influir en els metges. Recorden, no obstant això, que la mesura va rebre moltes crítiques de la classe mèdica perquè es va veure com una amenaça a l’autonomia professional. Altres metges, no obstant això, van recordar públicament que tenen l’obligació ètica d’evitar despeses innecessàries per utilitzar millor els recursos limitats del sistema nacional de salut.
El tractament amb medicaments per baixar la tensió en ancians de més de 80 anys és molt beneficiós, segons el primer gran assaig clínic internacional. El resultat ha estat un nombre considerable de morts i accidents cardiovasculars evitats en aquelles persones que van rebre la medicació respecte a les quals no la van rebre, d’un total de 3.845 pacients de 14 països, entre ells Espanya. Chris Bulpitt, de l’Imperial College de Londres, que ha dirigit l’assaig, assegura que «abans del nostre estudi no estava clar si els pacients de més de 80 anys es beneficiarien d’un tractament per controlar la seva pressió arterial de la mateixa forma que les persones més joves».
Bulpitt afegeix que aquests resultats suposen una gran notícia per a les persones en aquest grup d’edat perquè indiquen que el tractament no només els allargarà la vida sinó que disminuirà el risc de sofrir un accident cardiovascular. A causa de la claredat de les conclusions emanades fins ara i encara que encara no es disposa de la totalitat de les dades, l’assaig clínic s’ha suspès abans de completar-se, informa l’Imperial Collage. L’estudi es publicarà pròximament.
