Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Regeneració de neurones

Experts confirmen que el cervell humà, a més d'albergar cèl·lules mare, té capacitat per a produir noves cèl·lules del sistema nerviós central

Després de molts anys de considerar que el cervell era incapaç de regenerar-se, ara no sols es confirma que hi ha cèl·lules mare sinó que els precursors de les neurones són capaces d’emigrar i mobilitzar-se. Aquesta plasticitat del sistema nerviós, el qual durant molt de temps va ser considerat un sistema rígid, alimenta l’esperança dels investigadors que veuen en la regeneració neuronal una possibilitat terapèutica en el tractament de malalties com el Parkinson i l’Alzheimer.

Neurogènesi

/imgs/2007/03/neuron1.jpg

Fins fa poc temps es considerava que la producció de noves neurones després del naixement era un fenomen que ocorria en alguns vertebrats però no en l’espècie humana. Des de fa uns anys, han aparegut estudis que confirmen que en el nostre cervell no sols hi ha cèl·lules mare sinó que també hi ha neurogènesi, producció de noves neurones. Un grup d’investigadors de la Universitat d’Auckland (Nova Zelanda) i de l’Acadèmia Sahigrenska de Göteborg (Suècia), acaben de publicar en Sciencie, els resultats d’una recerca que mostra la ruta que segueixen la cèl·lules mare, capaces de produir noves neurones, fins a aconseguir el bulb olfactori.

La ruta que segueixen els precursors neuronals part d’una zona del cervell, els ventricles laterals, on es troba la font originària d’aquestes cèl·lules. A través del líquid que banya aquestes cavitats i la resta del cervell, aquestes cèl·lules aconsegueixen el bulb olfactori, desplaçant-se uns 20 mm. La imatge d’aquesta ruta es va captar amb tècniques de microscòpia i ressonància magnètica. Aquesta troballa podria ser un primer pas per a mobilitzar aquestes cèl·lules cap a zones del cervell danyades. D’altra banda, també permet pensar en la possibilitat del bulb olfactori com a font d’aquestes cèl·lules, aptes per a ser trasplantades.

En 1998 es va demostrar l’existència de neurogènesi en el cervell adult. L’investigador espanyol José Manuel García Verdugo (Universitat de València) en col·laboració amb el mexicà Arturo Alvarez-Buylla (Universitat de Califòrnia) van demostrar que la neurogènesi és obra de cèl·lules mare neuronals amb les característiques pròpies dels astròcits, cèl·lules en forma d’estrella que garanteixen el funcionament de les neurones. També van descriure el «bressol» de les cèl·lules mare neuronals, situada en la zona subventricular. El treball va ser publicat fa tres anys en Nature. Posteriorment van mostrar el camí pel qual les noves neurones arribaven al bulb olfactori, però només en ratolins, tal com van divulgar en Sciencie.

Una esperança

Cada vegada cobra més versemblança la possibilitat que funcionin els trasplantaments de neurones i augmenta l’interès per a promoure la neurogènesi artificial Les dades revelen que les neurones es renoven de manera constant en el cervell adult de mamífers i altres espècies animals, inclòs l’ésser humà. Aquest fet biològic, constatat de manera fefaent en els últims anys, ha significat la caiguda d’un dels grans dogmes de la biologia segons el qual les cèl·lules nervioses eren les mateixes durant tota la vida. Fernando Nottebohm, director del Laboratori de Conducta Animal de la Universitat Rockefeller (Nova York), va contribuir decisivament en demostrar que en el cervell adult de canaris es produeix un constant reemplaçament neuronal coincidint amb l’aprenentatge de nous cants.

La primera demostració de reemplaçament neuronal en adults va ser gràcies a un marcador radioactiu de l’ADN cel·lular i va constatar que hi havia moltes neurones que naixien i que, en poc temps, eren plenament funcionals. Si sofrim una lesió (un accident vascular cerebral, una fractura de crani o patim alguna malaltia degenerativa com l’Alzheimer), es destrueixen milers de neurones i es desconnecten els circuits entre elles fent impossible la realització de les funcions que tenen encomanades. Per a impedir que en circumstàncies naturals, en absència de lesió o malaltia, es produeixi mort cel·lular, les neurones estan dotades de mecanismes d’autorreparación i autoremodelación constant.

Unes substàncies químiques anomenades neurotrofinas o factors de creixement nerviós, que se sintetitzen en neurones especialitzades, són les mediadores del procés. La ciència avança en el coneixement de la regeneració neuronal pel que, segons creuen els especialistes, en anys esdevenidors sorgiran solucions terapèutiques per a diverses malalties que causin dany cerebral o de la medul·la espinal.

En 2003, l’equip de Maurice A. Curtis, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat d’Auckland (Nova Zelanda), va publicar la troballa que en la malaltia d’Huntington es produeix regeneració neuronal espontània en el veïnatge del nucli caudat, que és la zona danyada en aquest procés. En confirmar que la neurogènesi ocorre en diverses zones del cervell, tant de manera natural com en resposta a diferents lesions, cobra més versemblança la possibilitat que funcionin els trasplantaments de neurones i augmenta l’interès per trobar com promoure la neurogènesi de manera artificial, actuant sobre els gens, proteïnes i factors tròfics que la regulen.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: La teoria de Cajal »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions