Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Relació entre hiperlaxitud i ansietat

Tenir un augment exagerat de la mobilitat de les articulacions s'associa a un major risc de sofrir ansietat, així com cefalees, problemes de tiroides i còlon irritable

Img contorsionista Imatge: voxtheory

Una de cada quatre persones patirà un trastorn d’ansietat al llarg de la seva vida. És un problema freqüent en el qual es confonen símptomes de l’esfera psíquica, com el nerviosisme, amb altres físics, com les palpitacions. Aquesta imbricació entre el cos i la ment sembla que té lloc en ambdues adreces. Així ho demostra un estudi que posa de manifest l’associació entre hiperlaxitud articular i trastorn d’ansietat.

Img
Imatge: voxtheory

La hiperlaxitud articular (HLA) està associada de manera molt estreta amb el risc de sofrir un trastorn d’ansietat o un atac de pànic: els afectats tenen 23 vegades més possibilitats de sofrir-los que la població lliure d’aquest desordre. Així conclou un estudi dut a terme per especialistes de l’Hospital del Mar, de Barcelona. La hiperlaxitud articular és un desordre no patològic que afecta a l’aparell locomotor (ossos/ossos, lligaments, músculs i articulacions) i que provoca un augment de la flexibilitat del teixit connectiu corporal, motivat per una alteració en les fibres de col·làgen. És un problema comú que afecta a prop del 12% de la població, sobretot dones, i que té un fort caràcter hereditari.

La hiperlaxitud i l’ansietat estan relacionades perquè tenen en comú trastorns en el sistema nerviós autònom

L’estudi volia buscar alguna relació entre les dues variables (hiperlaxitud i ansietat) i es va realitzar amb 158 persones, triades a l’atzar, entre 16 i 20 anys. Es va excloure de l’estudi a els qui s’havia diagnosticat algun desordre psicològic. Després es va avaluar la presència d’HLA mitjançant els criteris de Beighton, que consisteixen en una sèrie d’ítems per determinar el grau de mobilitat articular (com ser capaç de tocar el sòl amb el palmell de les mans en ajupir-se sense doblegar els genolls, entre uns altres).

Finalment, es va efectuar un seguiment de 15 anys per determinar el desenvolupament d’ansietat i atacs de pànic, tant en el grup amb articulacions hiperlaxas com en el grup control. Segons Antoni Bulbena, un dels autors de l’estudi i director de l’Institut de Neuropsiquiatría i Addiccions (INAD) de l’Hospital del Mar i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la HLA i l’ansietat estan relacionades perquè tenen en comú trastorns en el sistema nerviós autònom o vegetatiu, coneguts com disautonomía.

El sistema nerviós vegetatiu és el responsable de regular moltes de les funcions autònomes del cos, com la respiració, la temperatura, la pressió arterial i el pols. Símptomes relacionats amb un estat d’angoixa, com a palpitacions, nàusees, respiració entretallada, hiperventilación, tremolors o molèsties en el pit són més freqüents en afectats d’hiperlaxitud. En la mateixa línia de recerca, s’analitzen altres associacions, ja que a més de la predisposició a aquest estat d’inquietud, també es registren més cefalees, problemes de tiroides i còlon irritable.

ANSIETAT I PÀNIC

El trastorn d’ansietat generalitzada és un patró comú caracteritzat per una preocupació i tensió constants, sovint sense un motiu clar. Pot sentir-se en qualsevol edat i sexe, encara que tendeix a ser més freqüent en dones. Les causes no estan ben determinades, però se sap que els gens poden influir i que l’estrès és un factor que predisposa. Les persones afectades estan sotmeses a un estat de constant preocupació, amb independència de quin sigui la causa.

Sovint, l’origen primer d’intranquil·litat es transforma amb el temps i pansa, entre uns altres, d’un problema familiar a un altre laboral o de salut. La persona se sent ansiosa i en tensió constant, encara que els problemes es resolguin i sigui conscient que no hi ha motiu algun de desassossec. A més és habitual que s’acompanyi de fatiga i irritabilitat, així com de problemes de concentració i dificultat per agafar el son. Les molèsties físiques, com a cefalees, nàusees, palpitacions i tremolors, poden formar part del festeig simptomàtic.

Els atacs de pànic són una altra de les formes en què pot manifestar-se un trastorn d’ansietat. Durant la crisi s’origina una sensació sobtada de terror sense un motiu aparent, acompanyat de marejos, dificultat en respirar, dolor en el pit i taquicàrdia. Aquests atacs, que poden donar-se a qualsevol moment i situació, provoquen sovint un temor que empitjora la situació i que condiciona la vida diària. L’abordatge terapèutic d’aquestes dolències passa pels fàrmacs (ansiolíticos i antidepressius) i per teràpies psicològiques, com les tècniques de relaxació i les teràpies cognitives.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions