Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Remedios casolans per a cremades que no hauries de provar

En el tractament de ferides lleus és fonamental saber què no cal fer per no retardar la seva curació
Per Montse Arboix 26 de juny de 2017
Img cosas que no hacer quemas hd
Imagen: belchonock

Un dels temes més buscats a la Xarxa està relacionat amb la salut. Ningú discuteix el paper que juga Internet com a font d’informació per a tots els públics. No obstant això, no tots els continguts de salut són apropiats ni veraços ni, per descomptat, inofensius. Aquest aspecte és fonamental, fins i tot quan es tracta de buscar com actuar davant una ferida lleu. En aquest article es descriu què és una cremada lleu o de primer grau, com cal actuar i què és el que no s’ha de fer.

Quan es busca informació sobre salut en Internet cal ser previngut i cerciorar-se de la serietat de la pàgina web que es consulta i de qui hi ha darrere. És fonamental no donar legitimitat a qualsevol de les respostes que s’ofereixen en fòrums, portals o blogs sense acreditació mèdica a determinades preguntes. La majoria d’elles no se sustenta en evidència científica ni en recerques prestigioses, ni tan sols és l’opinió d’un expert sanitari, per la qual cosa solament aconsegueixen fomentar mites i falses idees que persisteixen durant molt temps. De la mateixa manera, cal tenir en compte que, encara que es recomanin productes naturals, algunes pràctiques poden generar complicacions.

Distingir les cremades lleus

Però, quan es considera que una cremada és lleu? En realitat, en una cremada de primer grau, denominades també epidèrmiques, solament hi ha afectació parcial de l’epidermis, i no danya les cèl·lules del seu extracte basal. Tan poca és la destrucció de teixit que es produeix (no es perd la integritat de la pell), que no se’ls considera en realitat ferides.

Per això, no cal aplicar cap tipus de tractament ni, menys encara, cap tipus de pomada o ungüent amb antibiòtics, ni tampoc antisèptics, ja que el risc que tenen d’infectar-se és ínfim, ja que no existeix porta d’entrada de gèrmens que pugui provocar una infecció.

Cura amb els remeis casolans per tractar les cremades

En una cremada de primer grau amb la pell íntegra no hi ha risc d’infecció

Si es busca en Internet quin és el millor tractament per a una ferida o una cremada, es poden trobar diversos productes naturals que es publiciten com a miraculosos: des d’un tros de patata, farina freda, vinagre o lleixiu, gel, olis diversos i una llarga infinitat de recomanacions més o menys inversemblants.

No obstant això, en el cas de les cremades, tal com expliquen els professionals experts en el tractament d’aquest tipus de ferides, el principal és saber què no cal fer per no empitjorar la lesió: ni gel, ni productes que emmascarin la lesió, ni productes concebuts per a altres finalitats.

Un exemple: quan s’aplica aigua molt freda (de nevera) o gel en la cremada -una acció que podria semblar banal i exempta de riscos-, el fred origina la constricció dels gots sanguinis, la qual cosa redueix l’aportació de sang a la zona afectada i provoca que aprofundeixi la cremada.

Un altre dels remeis casolans més habituals és posar damunt de la ferida una rodanxa de patata crua. No cal oblidar que aquest tubercle, amb multitud propietats si s’incorpora en la dieta habitual, procedeix de la terra i porta adherida a la pell brutícia i microorganismes que poden causar una infecció. A més, no existeix cap estudi seriós que recolzi tal afirmació.

En el cas del vinagre, es podria pensar que les seves propietats antisèptiques -igual que el lleixiu– poden ser útils en el tractament de cremades lleus i prevenir qualsevol tipus d’infecció. Però, a més de que les ferides lleus tenen un mínim risc d’infecció, tal aspecte tampoc s’ha demostrat. El lleixiu, a més, pot cremar la pell i els ulls. És a dir, aplicar algun d’aquests productes podria empitjorar les molèsties i generar diferents complicacions.

Com tractar una cremada lleu: refredar la zona

En cas de cremada lleu, el primer que cal fer és refredar la zona amb aigua a temperatura ambienti (20 ºC) o, en defecte d’això, la que surti de l’aixeta, durant un període d’uns 10-15 minuts. La funció de l’aigua és alleujar el dolor i minimitzar la inflamació.

A continuació, quan cedeixi el dolor, caldrà hidratar i lubricar de forma adequada la pell (que haurà quedat tirant), cada 2-3 hores si és necessari, fins que cedeixi el dolor o picor. Si la cremada està provocada per l’exposició solar, amb l’aplicació de crema hidratante a demanda serà suficient.

Si la víctima és un nen o un ancià, sofreix una malaltia (com a diabetis o que segueixi un tractament inmunosupresor), la ferida està localitzada en una zona especial (mans, cara o genitals), es tracta d’una cremada d’origen químic o elèctric i, sobretot, si es té algun dubte sobre com tractar-la, cal acudir al centre sanitari de referència.